Hermann Scherchen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hermann Scherchen.

Hermann Scherchen (Berlín, Alemanya, 1891 - Florència, Itàlia, 1966) fou un compositor de música i director d'orquestra alemany.

De formació autodidacta, tocà la viola a l'Orquestra Filharmònica de Berlín 1907-1910) i entre 1910 i 1912 estudià amb Arnold Schönberg, del qual dirigí per tota Alemanya la seva obra Pierrot lunaire poc temps després de la seva estrena. Dirigí la simfònica de Riga el 1914. A Berlín, fundà la Neue Musikgesellschaft, la revista Melos i el Quartet Scherchen. Després de passar per Leipzig i Frankfurt, va estrenyer la relació amb l'Orquestra de Winterthur, que dirigí assíduament de 1922 a 1947. També va romandre un cert temps com a professor de direcció d'orquestra a Brussel·les on tingué entre altres alumnes l'André Souris, que pertanyia al grup surrealista belga.

El 1933 s'establí a Suïssa, on desenvolupà una extraordinària labor de divulgació de la música contemporània i de recuperació d'obres antigues oblidades. De 1944 a 1950 dirigí l'Orquestra de la Ràdio de Zuric on donà suport a la música contemporània. Prova d'aquest suport és l'estrena en aquesta ciutat, del ballet Lambe-lambe (1948) del compositor brasiler Luiz Cosme.

Participà en els cursos de la Biennal de Venècia i Darmstadt, i el 1954 fundà a Gravesano un institut d'investigacions electroacústiques. Estrenà obres de Richard Strauss, Arnold Schönberg, Alban Berg, Anton Webern, Albert Roussel, Karel Hába, Karl Amadeus Hartmann, Paul Dessau, Boris Blacher, Luigi Dallapiccola, Hans Werner Henze i Karlheinz Stockhausen.

Va compondre obres de cambra, però el seu treball creatiu més valorat és el de l'orquestració de L'art de la fuga, de Johann Sebastian Bach.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hermann Scherchen
  • AUDITORIUM; Cinco Siglos de Música Inmortal, pàgs. 496-497. Planeta (ISBN 84-08-46525-2 Volum 2)