Hermann de Caríntia
 Hermann amb un astrolabi, miniatura del segle XIII |
|
| Naixement | vers 1100 Regió d'Ístria |
|---|---|
| Mort | vers 1160 probablement Sud de França |
| Treball(s) | Traduccions del àrab |
| Influenciat per | Escola de Chartres |
Hermann de Caríntia, conegut com a Hermann el Dàlmata o, en llatí, Sclavus Dalmatin o Hermannus Secundus (com a ell li agradava que l'anomenessin per diferenciar-se d'Hermannus Contractus)[1] , va ser un traductor del segle XII, que va traduir obres científiques àrabs al llatí.
Taula de continguts |
Vida[modifica]
Es coneixen pocs detalls de la seva vida. El seu topònim, de Caríntia, no vol dir que fos originari de la regió austríaca que porta aquest nom, ja que en aquella època la regió era molt més gran i s’estenia pel sud fins a la costa de Dalmàcia, avui croata. En un dels seus llibres es refereix a Thierry de Chartres com un dels seus mestres, cosa que voldria dir que va estudiar a Chartres o a París, que eren dos centres intel·lectuals importants de l'època. Probablement va conèixer Robert de Ketton durant els seus estudis i, amb ell, va fer un llarg viatge per l'Orient.
Hi ha evidències de la seva activitat entre 1138 i 1143 per la ribera de l’Ebre, probablement perseguint la biblioteca dels emirs de Tudela, Saragossa i Lleida, els Banu Hud, una família il·lustrada, mecenes de les arts i les ciències. La seva col·laboració amb Robert de Ketton sembla també establerta ja que Pere el Venerable de Cluny els envià una carta demanant-los una traducció al llatí de l'Alcorà.[2]
El 1143 Hermann fou a Tolosa de Llenguadoc, on completà la traducció del Planisferi de Ptolomeu. Posteriorment anà a Besiers, on acabà el seu De Essentiis.[3] Després d’aquesta data no se'n sap res més.
Obres[modifica]
Obra original[modifica]
- De Essentiis.
- Liber de Circulis: sembla que era una glosa del Planisferi de Ptolomeu. No s’ha conservat.
Traduccions [4][modifica]
- Elements d’Euclides
- De Sphaeris de Teodosi
- Zij (Taules astronòmiques) d’Al-Khwarizmi
- Planisferi de Ptolomeu
- Fatidica de Sahl ibn Bixr
- De Occulti de diversos autors: és un compendi d’astròlegs àrabs.
- Liber Imbrium, un altre compendi sobre meteorologia.
- Introductorium Maius d’Albumasar
- De Revolutionibus Nativitatum d’Albumasar
- De generatione Mahumet: conjunt de llegendes populars sobre el profeta
- Doctrina Mahumet
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Alvar, Carlos. Traducciones y traductores. Materiales para una historia de la traducción en Castilla durante la Edad Media. Centro de Estudios Cervantinos. Alcalà de Henarés, 2010. ISBN 978-84-96408-68-5.
- Burnett, Charles. (ed.). Hemann of Carinthia. De Essentiis. E.J. Brill. Leiden, 1982. ISBN 90-04-06534-2
- Burnett, Charles S.F. A group of Arabic–Latin translators working in northern Spain in the mid-12th century. Journal of the Royal Asiatic Society. Volum 109 Num. 1 (Gener 1977). Pàgines 62-108.
- Dronke, Peter, (ed.). A History of Twelfth Century Western Philosophy. Cambridge University Press, 1988. ISBN 0-521-42907-2. Pàgines 386-404.
- Dykes, Benjamin (ed.). The search of the Heart. Cazimi Press, 2011. ISBN 978-1-934586-18-1.
- Vernet, Juan i Parés, Ramon (eds.). La ciència en la història dels Països Catalans. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona, 2004. ISBN 84-7283-761-0. (català)
