Hernando Yáñez de la Almedina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Presbiteri de la Catedral de València presidit pel retaule major, obra de Hernando Yáñez de la Almedina y Hernando de los Llanos

Hernando o Fernando Yáñez de la Almedina (Almedina, Ciudad Real, cap al 1475 - Almedina, cap al 1537), fou un pintor castellà del Renaixement.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Encara de jove degué anar a Itàlia, com indica l'indubtable italianisme del seu estil, que denota una marcada influència del sfumato de Leonardo da Vinci i altres influències florentines, així com dels cercles venecians de Giorgione de Castelfranco; en dos documents de 1505 sobre la pintura de La batalla d'Anghiari de da Vinci i els seus deixebles al palau Vecchio de Florència se cita a un Ferrando Spagnolo, dipintore, la qual cosa potser correspon a Yáñez o més probablement a Hernando de los Llanos.

A la seua tornada a Espanya es va establir a València, on apareix documentat per primera vegada en 1506, data en què va pintar el retaule de Sant Cosme i Sant Damià per a la catedral de València, cremat quasi enterament en 1936; allí va trobar un mercat per a la seua pintura i va treballar ininterrompudament fins a 1526 col·laborant amb el citat Hernando de los Llanos; tots dos firmaven Hernando o Fernando, fet que va generar la confusió de creure que eren un mateix pintor; van treballar en les portes del retaule major de la catedral de València entre 1507 i 1510, conjunt important perquè representa l'establiment del model leonardesc en terres valencianes; si bé aquests dos pintors són acusadament leonardescs i renaixentistes, la imitació de Leonardo per Llanos és més literal i Yáñez posseeix un estil amb més recursos; Yáñez va fer algun treball a Barcelona en 1515, però quasi tota la seua obra conservada correspon al període de València, on va pintar peces com L'abraç davant de la Porta Daurada, L'adoració dels pastors i La dormició de la Mare de Déu, totes en les portes del retaule major de la catedral. Llanos i Yáñez van abandonar València abans de 1520, dirigint-se l'un a Múrcia i l'altre a Conca.

En 1531 se sap que estava en Conca pintant diversos retaules. Així, doncs, poden establir-se tres períodes o fases en Yáñez: una italiana, a qui se li atribueix Els Sants Ermitans del Museu Brera de Milà, una valenciana, la més important, i una de Conca, final.

Obra[modifica | modifica el codi]

Les seues composicions es caracteritzen pels estilemes leonardescs (sfumato, dolçor dels rostres i gestos), la claredat formal i l'amplitud escenogràfica dels fons, la profunditat de les figures, que es presenten en actitud serena i reposada, i l'hàbil conjugació d'arquitectura monumental i personatges d'una forma més caracteritzada que Llanos; presta atenció especial a les qualitats de robes i objectes, fet que representa una resta de la tradició flamenca habitual en l'escola espanyola.

Entre les seues obres destaquen Santa Caterina d'Alexandria i Sant Damià i Santa Anna amb la Mare de Déu i el Xiquet ambdós en el Museu del Prado, i Els Sants Ermitans (Milà). Al Museu de Belles Arts de València, a més de La Resurrecció, hi ha cinc tauletes de tema religiós; al museu de l’església del Patriarca, L'Anunciació, a l'església de Sant Nicolau de València Santa Anna, la Mare de Déu i el Xiquet dormit. A Aiora (Vall de Cofrents): La Mare de Déu, Déu Pare, L'Angel de l'Anunciació i Sant Onofre. En la Col·lecció March (Palma de Mallorca): Juí Final. A la col·legiata de Xàtiva (Costera): Juí Final (cremat en 1936). Al seu període de Conca corresponen els retaules de La Crucifixió, Epifania, La Pietat i L'adoració dels pastors en la catedral. En el Museu del Prado Santa Anna amb la Mare de Déu, el Xiquet i Sant Joan Baptista. La Sagrada Família està en la Col·lecció Grether en Buenos Aires (Argentina). Crist entre Sant Pere i Sant Joan Evangelista en la Col·lecció Cremer de Dortmund (Alemanya).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hernando Yáñez de la Almedina