Herpes zòster

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Butllofes d'herpes zòster al coll

L'herpes zòster (HZ), conegut popularment com a Foc de Sant Antoni,[1] és una reactivació del virus de la varicel·la zòster (VVZ) o Herpesvirus varicellae i es caracteritza per l'aparició de petites butllofes agrupades al llarg d'un dermatoma, en una zona molt localitzada del cos. Es tracta d'una malaltia contagiosa, infecciosa i parasitària. L'HZ es considera una neuropatia i resulta d'una reactivació de caràcter endogen del virus de l'herpes zòster (que és el mateix que el de la varicel·la), que ha quedat latent als ganglis sensitius dorsals dels nervis espinals o cranials, si hom havia patit la varicel·la.[2] De vegades però, hom no recorda haver patit abans la varicel·la, sigui perquè va ser en edat molt poc avançada o per haver-la patida en estat subclínic, amb pocs símptomes i tan lleus que passa pràcticament desapercebuda.[1]

Sol atacar les cames, en especial els turmells, els canells i el tronc, però pot aparèixer a altres zones del cos; com per exemple a l'oïda (herpes zòster auricular), als ulls (herpes zòster oftàlmic), etc. Altres tipus d'herpes són els que apareixen a les mucoses: genitals (herpes genital), llavis (herpes labial), boca (herpes bucal) i ulls (herpes corneal i irisat); o també l'herpes que pot aparèixer durant l'embaràs (herpes gestacional).

Clínica[modifica | modifica el codi]

L'HZ en desenvolupa en dues fases. A la primera encara no han aparegut les erupcions cutànies però ja se'n senten símptomes més lleus o més greus, segons la persona, com cremor, formigueig, picor, tensió o fins i tot dolor profund. A més d'aquest símptomes a la zona localitzada on sortirà l'erupció cutània, poden haver-ne d'altres generals, com cefalea, astènia, febrícula, mal de coll, rigidesa de la nuca o alteracions gastrointestinals.[2]

Tres o quatre dies després de la primera fase és quan apareixen les erupcions cutànies a l'àrea de la pell a la qual arriben els ganglis nerviosos sensorials infectats pel virus (al qual va arribar el virus, a través de la pell, en passar la varicel·la). En menys d'un dia apareixen primer petites vesícules toves, que evolucionen a crostes, que poden durar de dues a tres setmanes.[2] El fet de rascar-se les crostes provoca que el líquid intern infecti les zones properes i, si no es renten immediatament les mans, qualsevol altra. A més, la sobre-infecció de les lesions porta a un retard en la seva curació i, com a la varicel·la, pot donar lloc a petites cicatrius al lloc de les lesions.[2]

Complicacions[modifica | modifica el codi]

Moderadament freqüent:

  • Neuràlgia postherpètica, dolor constant i debilitant posterior a les erupcions cutànies i que dura més d'un mes més tard de la seva aparició,[3] podent allargar-se a mesos o anys.[4] Ocorre en un 10%-15% del casos d'HZ, especialment en la gent gran, sent la incidència major en persones de més de setanta anys.[4] Es considera la complicació més freqüent.[4]

Tanmateix, en casos extraordinaris, és possible que es donin altres complicacions més o menys greus, les quals poden ser alguna de les següents:

Epidemiologia[modifica | modifica el codi]

Es considera una malaltia freqüent,[1] ja que afecta anualment una de cada 500 persones.[1] A Europa hi ha 1,8 milions de casos anuals, cosa gens estranya, atès que qualsevol persona que hagi patit la varicel·la (a Europa és un 90% de la població) pot desenvolupar un HZ al llarg de la seva vida. A Espanya l'any 2006 es van declarar 177.301 casos de varicel·la.[5] Una persona de cada cinc pateixen l'herpes zòster al llarg de la seva vida.[4]

L'HZ afecta per igual els dos sexes[2] i totes les races,[2] i també a totes les èpoques de l'any.[2] En canvi, sí que es noten diferències per edat. Així, en lactants es pot donar si la mare ha patit la varicel·la durant l'embaràs, però és molt rar en general en nens petits. En canvi, és més freqüent en persones de mitjana edat,[1] augmenta especialment després dels cinquanta anys i la màxima incidència es dóna entre persones que estan a la seixantena.[2]

El virus pot estar latent en diferents persones però no desenvolupar-se per igual. En general això es dóna en moments personals als quals les defenses baixen (immunodepressió) per una causa o una altra (nervis, alimentació no adequada, altres malalties com refredats, grips, febres, etc.). És per això que les persones grans, que poden estar més sovint amb immunodepressió, són més propensos a que desenvolupin l'HZ. A més de la immunodeficiència, altre causes que poden reactivar els virus són la diabetis, un trauma quirúrgic, la radiació (raigs ultraviolats, la solar perllongada també) o altres infeccions, per exemple.[2] En canvi, sembla que el contacte continuat amb el virus de la varicel·la, fa que la incidència de l'HZ sigui menor.[6][4]

La transmissió del virus de la varicel·la i de l'HZ es fa per contacte directe amb el líquid intern que contenen les lesions cutànies o butllofes i també per les secrecions respiratòries. Les persones amb un HZ, donat que el virus és el mateix, poden contagiar la varicel·la.[2]

Prevenció[modifica | modifica el codi]

Vacuna[modifica | modifica el codi]

Actualment està comercialitzada a diversos països Zostavax® de Merck & Co., si bé encara no ho està a l'estat espanyol.[7] En estudi hi ha una altra vacuna en fase 3 de GlaxoSmithKline.[8]

Dieta[modifica | modifica el codi]

En un estudi es va trobar una forta associació entre el consum de fruita baix i el risc d'aparèixer un HZ; en l'anàlisi ajustat, les persones que menjaven menys d'una porció de fruita a la setmana tenien més de tres vegades el risc d'HZ en comparació amb els individus que consumien més de tres porcions per dia.[9] Podrien estar implicats diversos micronutriets: vitamines antioxidants; en particular la A, B6C i E; zinc i ferro, amb la idea de reforçar el sistema immunològic i conseqüentment dificultar el desenvolupament de l'HZ.

Tractament[modifica | modifica el codi]

Els objectius del tractament són limitar la gravetat i la durada del dolor, escurçar la durada de l'episodi d'HZ, i reduir les complicacions. El tractament simptomàtic és sovint necessari per a la complicació de la neuràlgia postherpètica.[10] No obstant això, un estudi sobre l'HZ no tractat mostra que, un cop que l'erupció hagi desaparegut, la neuràlgia postherpètica és molt poc comuna en persones menors de 50 anys i desapareix amb el temps. En la gent gran el dolor es va dissipant més lentament, però fins i tot en persones majors de 70 anys, el 85% resten sense dolor un any després del seu atac.[11]

Antivirals[modifica | modifica el codi]

Inhibeixen la replicació del virus i redueixen la gravetat i la durada de l'HZ amb efectes secundaris mínims, però no queda clarament establerta l'efectivitat en la prevenció de la neuràlgia postherpètica (efectivitat que sols es mostra en l'administració en l'inici de la malaltia).[12] És acceptat en la comunitat dermatològica que l'aplicació d'antivirals tòpics en les lesions de l'HZ no és eficaç, es consideren així només els administrats per via oral (o intravenosa en pacients immunodeprimits). Haurien de ser prescrits als pacients d'edat avançada pel risc alt de neuràlgia postherpètica, i en tots els pacients amb HZ oftàlmic, independentment de l'edat o la gravetat dels símptomes.[13]

Els més utilitzats són:

  • Aciclovir (EFG, Zovirax®, Aciclor®, etc.) és un anàleg de la guanosina capaç d'inhibir l'ADN polimerasa, un enzim viral fonamental en la síntesi de l’ADN del virus. Aquest fàrmac, doncs, impedeix la reproducció i extensió del virus. Cal prendre'l cinc vegades diàries perquè sigui efectiu.[3]
  • Valaciclovir (EFG, Valtrex®) és un profàrmac que quan arriba al fetge es transforma en aciclovir i que es pot dosar en tres vegades diàries en comptes de les cinc d'aquest.[3]
  • Famciclovir (EFG, Famvir®) és com l'aciclovir un altre anàleg sintètic de la guanosina que després de l'absorció intestinal i de la metabolització en el fetge es converteix en penciclovir, que és el que realment té activitat antiviral. S'administra un cop diari.[3]
  • Brivudina (Nervinex®) és un anàleg de la timidina que impedeix que el virus es pugui reproduir perquè s'introdueix a l'AND del virus i hi bloqueja l'acció de les polimerases.

Hi han pocs estudis a doble-cec comparatius d'eficàcia dels fàrmacs:

  • Aciclovir-Famciclovir: una eficàcia comparable,[14][15] amb millor tolerabilitat del famciclovir.[15][16][17]
  • Aciclovir-Valaciclovir: una eficàcia comparable.[18]
  • Aciclovir-Brivudina un estudi mostrà una disminució en la incidència de neuràlgia postherpètica en pacients immunocompetents ancians,[19] mentre que altre no trobà diferències significatives,[20] si bé no es valorà la neuràlgia postherpètica.
  • Valaciclovir-Famciclovir: una eficàcia comparable.[21]
  • Famciclovir-Brivudina: una eficàcia comparable.[22]

Antiàlgics[modifica | modifica el codi]

Habitualment cal el tractament del dolor, generalment amb analgèsics, tan potents com calgui segons cada cas particular.[1]

Glucocorticoides[modifica | modifica el codi]

Si els dolors són més forts, amb glucocorticoides, es pot reduir la inflamació del nervi.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Herpes zòster article del Dr. Adof Cassan publicat per la Fundació Espriu de Cooperativisve Sanitari Integral
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 2,9 Virus de l'herpes zòster, pàg. 1, document editat pel Col·legi de farmacèutics de Lleida (COFLleida)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Virus de l'herpes zòster, pàg. 2, document editat pel Col·legi de farmacèutics de Lleida (COFLleida)
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Varicel·la i herpes zòster Societat Catalana de Medecina Familiar i Comunitària (CAMFIC)
  5. BES 2006; 14:253-264
  6. Thomaset al. Lancet. 2002. 360:678-82 (anglès)
  7. AEMPS. 2012 «sinaem4.agemed.es». [Enllaç no actiu]
  8. «Phase 3 Clinical Trial of GSK's Herpes Zoster Vaccine Candidate Containing Agenus' QS-21 Commences in Immunocompromised Patients». Agenus Inc., 18 juliol 2012.
  9. Micronutrient intake and the risk of herpes zoster: a case-control study, Thomas SL, Wheeler JG, Hall AJ., 2006, PMID: 16330478 [PubMed - indexed for MEDLINE] (anglès)
  10. Tyring SK. «Management of herpes zoster and postherpetic neuralgia». J Am Acad Dermatol, 57, 6 Suppl, 2007, pàg. S136–42. DOI: 10.1016/j.jaad.2007.09.016. PMID: 18021865.
  11. Sigurdur Helgason et al. «Prevalence of postherpetic neuralgia after a single episode of herpes zoster: prospective study with long term follow up» (PDF). British Medical Journal, 321, 7264, 2000, pàg. 794–6. DOI: 10.1136/bmj.321.7264.794. PMC: 27491. PMID: 11009518.
  12. Bruxelle J, Pinchinat S. «Effectiveness of antiviral treatment on acute phase of herpes zoster and development of post herpetic neuralgia: review of international publications.». Med Mal Infect, 2012 Feb;42(2):53-8. Epub 2011 Dec 12..
  13. Opstelten W, Eekhof J, Neven AK, Verheij T. «Treatment of herpes zoster». Can Fam Physician, 2008 Mar;54(3):373-7..
  14. Shafran SD, Tyring SK, Ashton R, Decroix J, Forszpaniak C, Wade A, Paulet C, Candaele D. «Once, twice, or three times daily famciclovir compared with aciclovir for the oral treatment of herpes zoster in immunocompetent adults: a randomized, multicenter, double-blind clinical trial.». J Clin Virol., 2004 Apr;29(4):248-53..
  15. 15,0 15,1 Shen MC, Lin HH, Lee SS, Chen YS, Chiang PC, Liu YC. «Double-blind, randomized, acyclovir-controlled, parallel-group trial comparing the safety and efficacy of famciclovir and acyclovir in patients with uncomplicated herpes zoster.». J Microbiol Immunol Infect, 2004 Apr;37(2):75-81..
  16. Tyring S, Engst R, Corriveau C, Robillard N, Trottier S, Van Slycken S, Crann RA, Locke LA, Saltzman R, Palestine AG; Collaborative Famciclovir Ophthalmic Zoster Research Group. «Famciclovir for ophthalmic zoster: a randomised aciclovir controlled study.». Br J Ophthalmol., 2001 May;85(5):576-81..
  17. Tyring S, Belanger R, Bezwoda W, Ljungman P, Boon R, Saltzman RL; Colaborative Famciclovir Immunocompromised Study Group. «A randomized, double-blind trial of famciclovir versus acyclovir for the treatment of localized dermatomal herpes zoster in immunocompromised patients.». Cancer Invest., 2001;19(1):13-22..
  18. Colin J, Prisant O, Cochener B, Lescale O, Rolland B, Hoang-Xuan T. «Comparison of the efficacy and safety of valaciclovir and acyclovir for the treatment of herpes zoster ophthalmicus.». Ophthalmology., 2000 Aug;107(8):1507-11..
  19. Wassilew SW, Wutzler P; Brivddin Herpes Zoster Study Group. «Oral brivudin in comparison with acyclovir for herpes zoster: a survey study on postherpetic neuralgia». Antiviral Res, 2003 Jun;59(1):57-60..
  20. Wassilew SW, Wutzler P; Brivddin Herpes Zoster Study Group. «Oral brivudin in comparison with acyclovir for improved therapy of herpes zoster in immunocompetent patients: results of a randomized, double-blind, multicentered study.». Antiviral Res, 2003 Jun;59(1):49-56..
  21. Tyring SK, Beutner KR, Tucker BA, Anderson WC, Crooks RJ. «Antiviral therapy for herpes zoster: randomized, controlled clinical trial of valacyclovir and famciclovir therapy in immunocompetent patients 50 years and older.». Arch Fam Med., 2000 Sep-Oct;9(9):863-9..
  22. Wassilew S; Collaborative Brivudin PHN Study Group. «Brivudin compared with famciclovir in the treatment of herpes zoster: effects in acute disease and chronic pain in immunocompetent patients. A randomized, double-blind, multinational study.». J Eur Acad Dermatol Venereol., 2005 Jan;19(1):47-55..

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]