Herpesvírid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Herpesviridae
Herpesviridae EM PHIL 2171 lores.jpg
Classificació científica
Ordre: Herpesvirales
Grup: i
Família: Herpesviridae
Gèneres

Subfamília Alphaherpesvirinae

   Simplexvirus

   Varicellovirus

   Mardivirus

   Iltovirus

Subfamília Betaherpesvirinae

   Cytomegalovirus

   Muromegalovirus

   Roseolovirus

   Proboscivirus

Subfamília Gammaherpesvirinae

   Lymphocryptovirus

   Rhadinovirus

   Macavirus

   Percavirus

Els Herpesviridae o Virus de l'herpes o herpesvirus són una gran família de virus d'ADN que causen malalties en els animals incloent-hi els humans[1][2][3] Els memebres d’aquesta família es coneixen també com virus de l'herpes. El nom d’aquesta família deriva del grec herpein ("arrossegar"), per tractar-se d'una infecció latent i recurrent.


Estructura viral[modifica | modifica el codi]

Els virus de l'herpes tenen tots ells una estructura comuna;tots ells estan compostos d’una doble cadena d'ADN relativament llarga que codifica uns 100-200 gens en un càpsid icosaèdric envoltat per una capa de proteïna anomenada tegument que conté tant proteïnes virals com ARNm viral i una membrana lipídica. La partícula completa s’anomena virió.


Cicle del virus de l'herpes[modifica | modifica el codi]

Tots els Herpesviridae són replicadors nuclears; l’ADN viral és transcrit genèticament a ARN que infecten els nuclis de les cèl·lules.


La infecció comença quan una partícula de virus contacta amb una cèl·lula que disposa d’una específica transmembrana receptora de molècules en la superfície cel·lular. A continuació entra el virió a dins la cèl·lula cosa que permet que el seu ADN migri al nucli de la cèl·lula hoste. Dins del nucli es repliquen els ADN virals i hi ha la transcripció dels gens del virus.


Durant la infecció es transcriuen els gens virals (amb el cicle lytic) i en algunes cèl·lules infectades els gens anomenats HHV LAT (LAT) s’acumulen i així el virus pot persistir a la cèl·lula indefinidament.


Aquests tipus de virus compten amb nombrosos sistemes per evitar el sistema immunològic, un d'ells s’anomena evasió immune amb la qual cosa poden imitar una proteïna humana.

Infeccions a humans[modifica | modifica el codi]

Hi ha 8 diferents virus coneguts que se sap que poden causar malalties en els humans.[4][5]


Classificació dels Herpesvirus Humans (HHV)[1][4]
Tipus Sinònim Subfamília Cèl·lula objectiu principal Patofisiologia Lloc de latència Mitjans d'estensió
HHV-1 Herpes simplex-1 (HSV-1) α (Alfa) Oral i/o genital (predominantment orofacial), com altres infeccions d'herpes simplex Neurona Contacte íntim
HHV-2 Herpes simplex-2 (HSV-2) α Mucoepitelial Oral i/ genital (predominantment genital), com altres infeccions d’herpes simplex Neurona Contacte íntim (malaltia de transmissió sexual)
HHV-3 Virus zoster varicel·la (VZV) α Mucoepitelial Grip del pollastre i Herpes zoster Neurona Respiratori i contacte íntim
HHV-4 Virus Epstein-Barr (EBV), limfocriptovirus γ (Gamma) Cèl·lules B l i cèl·lules epitelials Mononucleosi infecciosa, Limfoma de Burkitt, Limfoma CNS i pacients amb Sida ,
Sindrome del desordre postranspalantament (PTLD), Carcinoma nasofaringi, HIV-associat leukoplakia pilosa
Cèl·lula B Contacte íntim, transfusions, teixit de transplant, i congènit
HHV-5 Citomegalovirus (CMV) β (Beta) Monòcit, limfòcit, i cèl·lules epitelials Síndrome com si fos mononucleosi infecciosa,[6] retinitis, etc. Monocit, limfocit, i ? Saliva
HHV-6 Roseolovirus, Herpes lymphotropic virus β T cells i ? (roseola infantum o exanthem subitum Cèl·lules T cellsi ? Respiratori i contacte íntim
HHV-7 Roseolovirus β Cèl·lules T i ? roseola infantum o exanthem subitum Cèl·lules T i ?  ?
HHV-8 Kaposi's sarcoma-associated herpesvirus
(KSHV), un tipus de rhadinovirus
γ Limfòcit i altres cèl·lules Sarcoma de Kaposi, limfoma d'efusió primària, alguns tipus de malaltia de Castleman]] Cèl·lules B Contacte íntim sexual, saliva?



Virus de l'herpes provinents d'altres animals[modifica | modifica el codi]

Herpesvirus zoonòtics
Espècie Tipus Sinònim Subfamília Patofisiologia humana
Macac CeHV-1 Cercopithecine herpesvirus-1, (Monkey B virus) α Molt poc corrent amb només 25 casos registrats en humans.[7] Untreated infection is often deadly; sixteen of the 25 cases resulted in fatal encephalomyelitis. At least four cases resulted in survival with severe neurologic impairment.[7][8] Symptom awareness and early treatment are important for laboratory workers facing exposure.[9]
Ratolí MuHV-4 Murine gammaherpesvirus-68 (MHV-68) γ Infecció en 4.5% de la població general, però més freqüent en personal de laboratori en contacte amb ratolins d’experimentació.[10] El test ELISA mostra un increment de falsos positius.[10]



Herpesviridae en animals[modifica | modifica el codi]

En viriologia animal els herpesvirus més importants pertanyen als Alphaherpesvirinae. La recerca en el virus pseudorabies (PrV), agent causant de la malaltia d'Aujeszky en els porcs ha fet utilitzar vacunes amb el virus PrV genèticament modificat també experimentat en altres malalties causades per virus en bovins.[2][3][11]

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

La família Herpesviridae ha estat elevada a l'ordre Herpesvirales. Aquest ordre té 3 famílies, 3 subfamílies, 17 gèneres i 90 espècies.[12]


Els següents gèneres s’inclouen a la família Herpesviridae:

    • Gènere Cytomegalovirus; espècie tipus: Herpesvirus humà 5; malaltia: mononucleosis
    • Gènere Roseolovirus; espècie tipus : Human herpesvirus 6; malalties: exantema subitum, roseola infantum
    • Gènere Roseolovirus; espècie tipus : Human herpesvirus 7; malalties: pityriasis rosea
    • Gènere Proboscivirus; espècie tipus : Elephantid herpesvirus 1
    • Gènere Lymphocryptovirus; espècie tipus : Epstein-Barr virus; malalties: mononucleosis, limfoma de Burkitt, carcinoma nasofaringi, malaltia de Hodgkin.
    • Gènere Rhadinovirus; espècie tipus : Human Herpesvirus 8, Saimiriine herpesvirus 2
    • Gènere Macavirus; espècie tipus : Alcelaphine herpesvirus 1
    • Gènere Percavirus; espècie tipus : Equid herpesvirus 2
  • Sense assignar
    • Gènere Cercopithecine; espècie tipus : Cercopithecine herpesvirus 1


Recerca[modifica | modifica el codi]

La recerca científica actualment treballa en una varietat d’efectes secundaris o cocondicions relacionades amb els virus de l’herpes. Això inclou:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Ryan KJ; Ray CG (editors). Sherris Medical Microbiology. 4th. McGraw Hill, 2004. ISBN 0838585299. 
  2. 2,0 2,1 Mettenleiter et al.. «Molecular Biology of Animal Herpesviruses». A: Animal Viruses: Molecular Biology. Caister Academic Press, 2008. ISBN 978-1-904455-22-6. 
  3. 3,0 3,1 Sandri-Goldin RM (editor).. Alpha Herpesviruses: Molecular and Cellular Biology. Caister Academic Press, 2006. ISBN 978-1-904455-09-7 . 
  4. 4,0 4,1 Whitley RJ. Herpesviruses. in: Baron's Medical Microbiology (Baron S et al., eds.). 4th. Univ of Texas Medical Branch, 1996. ISBN 0-9631172-1-1. 
  5. Murray PR; Rosenthal KS; Pfaller MA. Medical Microbiology. 5th. Elsevier Mosby, 2005. ISBN 978-0-323-03303-9; ISBN 0-323-03303-2. 
  6. Bottieau E, Clerinx J, Van den Enden E, Van Esbroeck M, Colebunders R, Van Gompel A, Van den Ende J. «Infectious mononucleosis-like syndromes in febrile travelers returning from the tropics.». J Travel Med, vol. 13, 4, 2006, pàg. 191–7. DOI: 10.1111/j.1708-8305.2006.00049.x. PMID: 16884400.
  7. 7,0 7,1 Weigler BJ. «Biology of B virus in macaque and human hosts: a review». Clinical infectious diseases : an official publication of the Infectious Diseases Society of America, vol. 14, 2, February 1992, pàg. 555–67. PMID: 1313312.
  8. Huff J, Barry P. «B-virus (Cercopithecine herpesvirus 1) infection in humans and macaques: potential for zoonotic disease». Emerg Infect Dis, vol. 9, 2, 2003, pàg. 246–50. PMID: 12603998.
  9. Herpes-B Fact Sheet
  10. 10,0 10,1 Hricova M, Mistrikova J. «Murine gammaherpesvirus 68 serum antibodies in general human population». Acta virologica, vol. 51, 4, 2007, pàg. 283–7. PMID: 18197737.
  11. Quinn, P. J.; Markey, B.K.; Carter, M. E.; Donnely, W. J.; Leonard, F. C.. Microbiología y enfermedades infecciosas veterinarias. Traducció de la 1a ed. anglesa publicada per Blackwell Publishing Ltd. (en castellà). Zaragoza: Editorial ACRIBIA, SA, 2002. ISBN 84-200-1049-9. 
  12. Davison AJ (2010) Herpesvirus systematics. Vet. Microbiol.


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herpesvírid