Herri Batasuna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bandera d'Herri Batasuna

Herri Batasuna (Unitat Popular en èuscar) és una coalició política, braç polític de l'anomenat Moviment d'Alliberament Nacional Basc (MANB), que més tard canvià el seu nom pel d'Euskal Herritarrok (EH) i Batasuna (B). Es definía com d'esquerra abertzale ("patriota", en euskara) i cercava els objectius de la independencia, la reunificació i el socialisme per a Euskal Herria.

Orígens[modifica | modifica el codi]

Es va formar el 1978 per la confluència de diversos sectors:

Orignialment estava regida per una Mesa Nacional de 31 membes independents, llevat sis d'EAE-ANV, i d'ells 12 fan una executiva.

Característiques[modifica | modifica el codi]

El seu programa polític defensava l'Alternativa KAS per assolir un escenari de pau que permetés la independència d' Euskal Herria. Rebutjà la Constitució espanyola de 1978, i l'estatut d'autonomia de la comunitat autonòmica basca. Igualment, rebutjaren la permanència a l'OTAN en el referèndum de 1986, posició que conicidí amb la majoria de la població basca. S'oposaren igualment a la construcció de la central nuclear de Lemoiz.

En no reconèixer els parlaments autonòmics, seguiren una pràctica abstencionista en aquests, igual que en el congrés de l'estat, on només assistiren per a reclamar una negociació política al govern i per rebutjar el tractat de Maastricht. Sí que exerciren la representació als ajuntaments, basant la seva pràctica política en l'àmbit municipal.

Història[modifica | modifica el codi]

Herri Batasuna es va inscriure oficialment el 27 d'abril del 1978 com a resultat de la convocatòria de la Mesa de Alsasua l'agost del 1977 per simpatitzants del moviment sorgit durant els 20 anys d'existència d'ETA, d'esquerra i abertzales, amb la finalitat de presentar-se amb veu pròpia a les eleccions. Nomenaren una Junta de Suport de 10 persones, tres per herrialde (una per Navarra): per Àlaba, Xabin Añua, Xabier Palacios i Xabier Sánchez Erauskin; per Biscaia, Jon Idígoras, José Angel Iríbar (futbolista de l'Atlètic de Bilbao) i Francisco Letamendia Ortzi; per Guipúscoa, Telesforo de Monzón (ex-PNB), José Luis Elkoro (Moviment d'Alcaldes), i Jokin Gorostidi (un dels encausats en el Procés de Burgos); i per Nafarroa, Patxi Zabaleta. Reberen suport de LAB, LAK, LAIA, HASI i EGAM, de manera que aglutinarà el Moviment d'Alliberament Nacional Basc. També se li uniria l'ANV, davant la qual cosa Jesús María de Leizaola expulsà del govern provisional Gonzalo Nárdiz.

HB fou des del seu començament objectiu dels diversos grups d'extrema dreta i parapolicials espanyols: El 28 de setembre de 1979 Tomás Alba Irazusta, regidor a Sant Sebastià d'Herri Batasuna fou assassinat pel grup parapolicial BVE (Batallón Vasco-Español). El 20 de novembre de 1984 Santiago Brouard fou assassinat per dos membres dels GAL en la seva consulta pediàtrica de Bilbao. El 20 de novembre de 1989 Josu Muguruza, parlamentari electe d'Herri Batasuna al Congrés dels Diputats de Madrid, fou assassinat en un atemptat parapolicial en el qual també fou greument ferit Iñaki Esnaola. En 1993 morí en les dependències de la Guàrdia Civil, deprés d'unn interrogatori, Gurutze Iantzi, regidora d'Herri Batasuna a la localitat d'Urnieta.

Posteriorment es féu pública l'existència de diverses trames de "Terrorisme d'Estat", que varen dur a ser condemnats a penes de presó a diversos alts dirigents dels governs del PSOE, com el ministre de l'Interior José Barrionuevo, el Secretari d'estat de Seguretat Rafael Vera o el Delegat del Goviern a Guipúscoa, a més de càrrecs policials i militars com el Comandant Enrique Rodríguez Galindo.

Herri Batasuna obtingué al llarg de la seva història el suport d'entre un 15% i un 18% dels electors bascos, desenes de diputats als parlaments de la Comunitat Autonòmica Basca i Navarra, desenes d'alcaldies de localitats com Laudio, Arrasate, Hernani, Etxarri, o Ondarroa, entre altres, i centenars de regidors. En les Eleccions Europees de 1987, va treure 367.000 vots a tot l'Estat (280.000 vots al País Basc). Més de 40.000 als Països Catalans.

En 1997, van ser detinguts 23 membres de la Mesa Nacional per "col·laboració amb banda armada", per haver difós un vídeo de presentació de l'anomenada Alternativa Democràtica per a Euskal Herria[1] d'Euskadi Ta Askatasuna, foren empresonats fins que la sentencia va ser anul·lada posteriorment pel Tribunal Constitucional espanyol.

Herri Batasuna es dissolgué per donar pas a la coalició Euskal Herritarrok l'any 1998. Més tard es crearia el Partit Batasuna que seria il·legalitzat el 2003 a l'Estat espanyol, malgrat que segueix sent legal al País Basc sota administració francesa (Iparralde), on participa a les llistes conjuntes abertzales de Euskal Herria Bai, conjuntament amb Abertzaleen Batasuna (AB) i Eusko Alkartasuna (EA). L'independentisme basc va impulsar o recolzar aleshores noves candidaturesi com el Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK), Acció Nacionalista Basca o Demokrazia 3 Milioi.

Resultats electorals[modifica | modifica el codi]

  • Generals 1979 172.110 3 diputats 1 senador
  • Generals 1982 210.601 2 diputats
  • Generals 1986 231.722 5 diputats 1 senador
  • Generals 1989 217.278 4 diputats 3 senadors
  • Generals 1993 206.876 2 diputats
  • Generals 1996 181.304 2 diputats
  • Municipals 1979 165.000 260 regidors
  • Municipals 1983 158.000 385 regidors
  • Municipals 1987 239.010 669 regidors
  • Municipals 1991 199.090 701 regidors
  • Municipals 1995 184.742 621 regidors
  • Europees 1987 360.952 1 eurodiputat
  • Europees 1989 269.094 1 eurodiputat
  • Europees 1994 180.324 -
  • Autonòmiques CAV 1980 151.636 16,5% 11 descons
  • Autonòmiques CAV 1984 157.389 14,7% 11 escons
  • Autonòmiques CAV 1986 199.900 17,5% 13 escons
  • Autonòmiques CAV 1990 186.410 18,2% 13 escons
  • Autonòmiques CAV 1994 166.147 16,0% 11 escons
  • Autonòmiques Navarra 1979 28.244 11,1% 9 escons
  • Autonòmiques Navarra 1983 28.055 10,6% 6 escons
  • Autonòmiques Navarra 1987 38.111 13,7% 7 escons
  • Autonòmiques Navarra 1991 30.762 11,2% 6 escons
  • Autonòmiques Navarra 1995 27.404 9,4% 5 escons

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herri Batasuna Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Águila Sánchez, Miguel Ángel. Las Treguas de Eta Desde Una Perspectiva Comparada (en castellà). Editorial Visión Libros, 2011, p. 263. ISBN 8490089973.