Hesicasme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Hesicasme (grec: ἡσυχασμός hesychasmos, de ἡσυχία hesychia ", quietud, descans, tranquil·litat, silenci") és un corrent espiritual de la tradició eremítica ortodoxa (i d'altres esglésies de ritu bizantí), la doctrina i la pràctica (grec: ἡσυχάζω, hesychazo: per mantenir la quietud) de la qual foren establertes a partir de segle IV pels monjos anomenats Pares del desert, i difoses àmpliament al Mont Athos durant el segle XIV. Dos dels majors representants d'aquesta corrent foren Gregori Palamàs i Gregori del Sinaí.[1] La instruccó hesicasta es basa en la quietud interior com a respresentació del camí de l'home cap a Déu, a través de l'exercici de la pregària del cor i la disciplina ascètica del cos.[2] .

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Avila, Martí Breu història del cristianisme, Publicacions de l'Abadia deMontserrat, p.104, ISBN 8484158586 ,9788484158585
  2. (castellà) Djermanovič, Tamara, Dostoyeski entre Rusia y Occidente, Herder, Barcelona 2006, p.45, ISBN 842542478X