Hexatèlid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Hexatèlids
Atrax robustus, femella.
Atrax robustus, femella.
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Arachnida
Ordre: Araneae
Subordre: Mygalomorphae
Infraordre: Tuberculotae
Superfamília: Hexatheloidea
Família: Hexathelidae
Simon, 1892
Diversitat
11 gèneres, 86 espècies
Distribution.hexathelidae.1.png
Gèneres

Vegeu el text

Els hexatèlids (Hexathelidae) són una família d'aranyes migalomorfes, l'única que pertany a la superfamília dels hexateloïdeus (Hexatheloidea). Són, juntament amb els diplúrids, les aranyes conegudes com a taràntules de teranyina d'embut, pel tipus de construcció que elaboren. Alguns exemplars són molt verinosos, com l'Atrax robustus d'Austràlia, anomenada Sydney funnel-web spider (aranya de teranyina d'embut de Sydney), però no totes les espècies d'aquesta família són perilloses pels humans.

Descripció[modifica | modifica el codi]

De mida entre mitjana i gran, que va des d'1 cm fins a 5 cm. El cos és típicament tres vegades més llarg que ample. De colors foscos, amb una gamma que va del negre al marró, tenen una closca brillant que cobreix la part del davant del cos. Com els diplúrids, generalment tenen les fileres llargues i això és especialment notori en l'Atrax robustus.

Els ulls d'aquestes aranyes estan molt junts. Els seus quelícers tenen la disposició ortognata, com tots els migalomorfs, i són grans i forts, amb uns ullals també grans. Encara que són bastant petites si les comparem amb les grans taràntules, són espècimens perillosos i no se'ls hauria de manejar sense prendre precaucions, ja que els seus ullals poden traspassar sabates toves.

Distribució i hàbitat[modifica | modifica el codi]

La majoria dels hexatèlids es troben a Austràlia, Nova Zelanda i Àsia. Hi ha una espècie coneguda a la regió del Mediterrani, dues a Amèrica del Sud, i dues a l'Àfrica Central.

Viuen habitualment en forats excavats a terra o en els arbres; són refugis ben elaborats amb un embut de seda on s'amaguen esperant les preses. Sovint busquen un lloc per fer els nius sota les cases, o en roques, troncs o altres objectes similars. Són més actives de nit.

Sistemàtica[modifica | modifica el codi]

Subfamílies[modifica | modifica el codi]

La categorització en subfamílies segueix Raven, 1985.

Mascle de Macrothele yaginumai d'Okinawa
Femella de Macrothele gigas
  • Hexathelinae Simon, 1892
  • Macrothelinae Simon, 1892
  • Plesiothelinae Raven, 1980

Gèneres[modifica | modifica el codi]

Hi ha descrits 9 gèneres, fins al 9 de gener del 2006:

Gèneres més verinosos[modifica | modifica el codi]

Alguns exemplars són molt verinoses especialment els dels gèneres Hadronyche i Atrax d'Austràlia i el sud del Pacífic. Mentre que el primer és responsable d'un índex de mortalitat més elevat, el segon probablement pica més sovint. El gènere Macrothele conté alguns espècimens considerats perillosos a Taiwan i altres parts de l'Àsia oriental.

El seu verí, una neurotoxina, comporta la mort en un termini d'entre 15 minuts a 3 dies. Encara que extremadament tòxic per als primats i l'home, aquest verí és tanmateix inofensiu per a altres animals, com el gat o el gos, que sembla que neutralitzen el verí en 30 minuts.

Fotos d'Hadronyche modesta[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]