Hiacíntia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Hiacíntia fou un gran festival nacional celebrat cada any a Amicles per els ciutadans d'aquesta i els espartans. Els autors que esmenten la festa no estan d'acord a quina deïtat estava dedicada: a l'Apol·lo Amicleà, a l'Apol·lo Carneu o al heroi Jacint. L'Apol·lo Amicleà no s'ha de confondre amb l'Apol·lo deïtat nacional dels doris. L'heroi Jacint derivava el seu nom de la flor (que representava la mort entre els grecs).

La Hiacíntia durava tres dies, el primer dels quals es feien sacrificis; als altres dos dies no es podien portar flors i no es menjava pa i eren dies d'un cert recolliment encara que al segon dia, durant un cert temps, es feien festes de joia per la deïtat que portaven a molts visitants a la ciutat i els joves cantaven i tocaven la flauta i altres instruments. Finalment es feien carreres de carros i més sacrificis; les cases s'obrien als amics i fins i tot els esclaus podien participar. El segon dia era el principal del festival fins al punt que alguns autors antics atribueixen el nom de Hiacíntia només a aquest dia.

Espartans i amicleans estaven obligats a deixar les guerres per anar a aquestes festes. En el tractat entre Atenes i Esparta del 421 aC una de les clàusules establia que cada any els atenencs assistirien al festival de la Hiacíntia en prova de bona fe.