Hicham Hamdouchi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Hichem Hamdouchi)
Infotaula de personaHicham Hamdouchi

Hicham Hamdouchi, a Varsòvia, el novembre de 2013.
Biografia
Naixement8 octubre 1972 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Tànger (Marroc) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatMarroc Marroc
França França
FormacióUniversitat de Montpeller Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióJugador d'escacs
Nacionalitat esportivaFrança (2009–2016, 27 setembre 2016)
Marroc (27 setembre 2016–) Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaGran Mestre (1994)
11 cops Campió del Marroc
Campió de l'Àfrica (2001)
Campió de França (2013)
Punts Elo (màx.)2.628 (juliol 2011)
Identificador FIDE9000011 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2008Olimpíada d'escacs de 2008
2006Olimpíada d'escacs de 2006
2004Olimpíada d'escacs de 2004
2000Olimpíada d'escacs de 2000
1996Olimpíada d'escacs de 1996
1994Olimpíada d'escacs de 1994
1992Olimpíada d'escacs de 1992
1990Olimpíada d'escacs de 1990
1988Olimpíada d'escacs de 1988 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Mestre (1994)
11 cops Campió del Marroc
Campió de l'Àfrica (2001)
Campió de França (2013)
CònjugeGMF Adina-Maria Hamdouchi

Hicham Hamdouchi, (Tànger, 8 d'octubre de 1972, és un jugador d'escacs marroquí, que té el títol de Gran Mestre des de 1994.[1] Juga sota bandera francesa des d'abril de 2009. Ha estat onze cops Campió del Marroc, i tres cops Campió àrab. Va ser el primer àrab, i també el primer africà, en superar la barrera dels 2600 punts Elo (amb 2615 el 2003).[1] Està casat amb la jugadora d'escacs Adina-Maria Hamdouchi, Gran Mestre Femenina.[2]

A la llista d'Elo de la FIDE de l'agost de 2015, hi tenia un Elo de 2599 punts, cosa que en feia el jugador número 10 (en actiu) de França.[3] El seu màxim Elo va ser de 2628 punts, a la llista de juliol de 2011 (posició 145 al rànquing mundial).[4]

Resultats destacats en competició[modifica]

Hicham Hamdouchi va començar a jugar als escacs precoçment,[5] i va donar la sorpresa en gruanyar el torneig de Tànger de 1986, al qual hi participaven els millors jugadors marroquins del moment, amb prou feines un any després d'haver après a jugar. El 1988 va quedar entre els primers classificats al seu primer gran torneig, a Casablanca,[5] i va començar a partir de llavors a acumular títols de campió nacional júnior i absolut del Marroc,[6] els primers d'una llarga sèrie que el feu ser campió nacional els anys 1989, 1992, 1993, 1994, 1995, 1997, 2001, 2002, 2003 i 2004.[6]

Va esdevenir el líder incontestable de la selecció marroquina d'escacs durant els anys 1990 i 2000.[5]

El 1990, després d'unes remarcables taules contra el GM suís Víktor Kortxnoi,[5] va decidir, per seguir la seva progressió, de participar en torneigs europeus, i el 1993 es va instal·lar a França, a Montpeller, on, en paral·lel a la seva carrera com a escaquista, va emprendre estudis d'econòmiques.[5]

Va obtenir el títol de Gran Mestre el 1994,[7] i guanyà, entre altres torneigs majors,[6] el torneig de Mestres de Casablanca el 1994; el campionat d'Aràbia el 1995; el festival de turisme del Caire el 1998; l'obert de Montpeller i el campionat de l'Àfrica el 2001; l'obert de Niça i també el de Belfort el 2002; el Trofeu Internacional Mohammed VI el 2004; el torneig internacional de Sabadell el 2005; l'obert de Jura el 2006; l'obert de Saint-Affrique i el d'Armilla el 2007; el mateix any 2007 empatà al primer lloc, tot i que fou tercer per desempat, al Torneig Obert "Villa de Navalmoral 2007" a Extremadura, rere Julio Granda i Gabriel del Río.[8] l'obert de Ginebra el 2008; el festival internacional dels jocs de Canes (exæquo amb Christian Bauer)[9] i el campionat d'Àfrica[10] el 2009), i obtingué algunes victòries de prestigi, per exemple contra Joël Lautier (el 1995)[5] i Anatoli Kàrpov (a Bordeus el 2005).[11] El 2004, va assolir els 32ns de final al Campionat del món de la FIDE de 2004, en què fou eliminat pel GM anglès Michael Adams.

L'abril de 2009, va triar de jugar sota bandera francesa, i així consta a la llista d'Elo de la FIDE.[12] Va participar en el Campionat de França l'agost de 2009, on hi fou quart, rere Vladislav Tkatxov, Maxime Vachier-Lagrave i Laurent Fressinet.[13] El 2013 es proclamà campió de França a Nancy, en derrotar Jean-Marc Degraeve al play-off de desempat.[14]

Notes i referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Nota biogràfica de Hicham Hamdouchi» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 3 maig 2011].
  2. Fiche FIDE d'Adina-Maria Hamdouchi
  3. «"Rànquing d'escaquistes per federació: França"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 17 agost 2015].
  4. Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Hicham Hamdouchi «benoni.de». Arxivat de l'original el 2014-10-17. [Consulta: 29 novembre 2011]. (alemany)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Maroc-echecs.com
  6. 6,0 6,1 6,2 Maroc-echecs.com
  7. Fitxa FIDE de Hicham Hamdouchi
  8. «Julio Granda gana el Villa de Navalmoral 2007» (en castellà). chessbase, 2007. [Consulta: 26 abril 2011].
  9. Maroc-echecs.com
  10. emarrakech.info
  11. «Casafree.com». Arxivat de l'original el 2005-09-24. [Consulta: 28 març 2011].
  12. Maroc-echecs.com
  13. « Tkachiev et Milliet champions de France », Europe Échecs
  14. «Resultats del Campionat de França de 2013» (en francès). www.europe-echecs.com, agost 2013. [Consulta: 12 octubre 2014].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hicham Hamdouchi


Títols
Precedit per:
Édouard
Vachier-Lagrave
Bauer
Bacrot
Campió de França d'escacs
2013
Succeït per:
Laurent Fressinet