Hidra (satèl·lit)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hidra
Concepció artística d'Hidra, Plutó i Charont, i Nix
Concepció artística d'Hidra,
Plutó i Charont,
i Nix
Descobriment
Descobert per Telescopi espacial Hubble
Pluto Companion Search Team
Data de descobriment Juny de 2005
Designacions
Adjectiu Hidrià
Semieix major 64.749 km
Excentricitat 0,0051
Període orbital 38,206 ± 0,001 d
Inclinació 0,212°
Satèl·lit de Plutó
Característiques físiques
Radi mitjà 30 − 84 km[2]
Massa 5×1016–2×1018 kg[3]
Albedo 0,04 − 0,35 (suposat)[4]
Temperatura 33-55 K
Magnitud aparent 22,9 a 23,.3 (mesurat)[4]

Hidra (en anglès Hydra), també conegut com Plutó III (designació provisional S/2005 P 1), és un satèl·lit del sistema binari constituït per Plutó i Caront. Va ser descobert a finals de 2005 i el telescopi espacial Hubble va confirmar la seva presència el febrer de 2006. Les imatges del descobriment foren preses els dies 15 i 18 de maig de 2005 i s'anuncià el 31 d'octubre. Es va denominar provisionalment 'S/2005 P 1' fins que el juny de 2006 la Unió Astronòmica Internacional el va batejar com Hidra. Es troba en el pla orbital de Caront el seu radi mitjà ronda els 80 quilòmetres. Rebé el seu nom definitiu Hydra (a partir del monstre mitològic Hidra, guardià del món subterrani) el 21 de juny de 2006, en la circular 8723 de la UAI.[5]

Concepció artística de Plutó i Caront vistos des d'Hidra.

Se segueix la línia de nomenclatura de Plutó i les seves llunes, amb elements de l'inframón de la mitologia grega, denominant-la com a Hidra, la serp de nou caps que protegia l'infern; a més el nom s'elegeix en conjunt amb el de la lluna Nix. Les inicials d'ambdues, Nh, serveixen com a tribut a la sonda espacial New Horizons que es va enlairar el 2006 amb destinació a Plutó.

Imatges del descobriment de S/2005 P 1.

Hydra orbita al voltant del centre de masses del sistema Plutó-Caront en el mateix pla orbital que Caront i Nix, a una distància d'uns 65.000 km. A diferència dels altres satèl·lits de Plutó presenta una petita però significativa excentricitat, igual a 0,0052. El seu període orbital és de 38,2 dies, que és gairebé una relació de ressonància 1:6 amb Caront.

La seva grandària no s'ha pogut determinar directament, però els càlculs basats en la seva brillantor proporcionen un diàmetre d'uns 45 km si la seva reflectivitat és d'un 35% (com Caront) i d'uns 140 km si la seva reflectivitat és d'un 4% (com els KBO més foscos). S'han observat canvis de brillantor que poden ser deguts a variacions d'albedo superficials o a una forma allargada.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Buie, M. W.. «Orbits and Photometry of Pluto's satellites: Charon, S/2005 P1, and S/2005 P2 [sic]» (en anglès). Astronomical Journal, vol. 132, 2006, pàg. 290. DOI: 10.1086/504422.
  2. H. A. Weaver. «Discovery of two new satellites of Pluto» (subscription required) (en anglès). Nature, vol. 439, 7079, 23 February 2006, pàg. 943–945. DOI: 10.1038/nature04547. PMID: 16495991 [Consulta: 11 novembre 2007].
  3. Basat en Buie et al. (2006), i densitats en el rang d'1 g/cm³ (gel) a 2 g/cm³ (Plutó).
  4. 4,0 4,1 Stern, S. A.. «The Positions, Colors, and Photometric Variability of Pluto's Small Satellites from HST Observations 2005-2006» (en anglès). Astronomical Journal, vol. 132, 2006, pàg. submitted. DOI: 10.1086/506347.
  5. Circular 8625 de la IAU descrivint el descobriment (anglès) Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Steffl A.J., Mutchler M.J., Weaver H.A., Stern S.A., Durda D.D., Terrell D., Merline W.J., Young L.A., Young E.F., Buie M.W., Spencer J.R.: «New Constraints on Additional Satellites of the Pluto System», Astronomical Journal, enviat (2005, preprint)
  • Buie M.W., Grundy W.M., Young, E.F., Young L.A., Stern S.A.: «Orbits and photometry of Pluto's satellites: Charon, S/2005 P1 and S/2005 P2», enviat (2005, preprint)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]