Hidrat de cloral

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estructura

L'hidrat de cloral és un compost químic, una droga, sedant i hipnòtica, a més de ser un reactiu químic i un precursor. Està format per cloral per addició d'una molècula d'aigua. La seva fórmula química és C2H3Cl3O2.

Va ser descobert per la clorinació de l'etanol el 1832 per Justus von Liebig a Gießen.[1][2] Les seves propietats sedants van ser publicades ja el 1869 i desseguida es van començar a usar.[3] A finals del segle XIX era una droga recreativa i de prescripció mèdica. També s'usa com agent clarificant per la quitina i fibres i com ingredient clau en el medi Hoyer de preparació per la microscopi per a veure organismes petits, seccions histològiques i parts dels cromosomes.

Junt amb el cloroform, és un producte, en petites quantitats de la cloració de l'aigua quan hi ha matèria orgànica.

Producció[modifica | modifica el codi]

L'hidrat de cloral es produeix a partir de clor i etanol en una solució àcida. En condicions bàsiques té lloc la reacció haloforma i es produeix cloroform.

4 Cl2 + C2H5OH + H2O → Cl3CCH(OH)2 + 5 HCl

Hipnòtic[modifica | modifica el codi]

L'hidrat de cloral es fa servir pel tractament a curt termini de l'insomni i com a sedant abans de tractaments mèdics menors o dentals. Va ser llargament desplaçat a la meitat del segle XX pels barbiturats[4] i després per les benzodiazepines. També s'havia usat en veterinària com anestèsic general. És un dels sedants que no suprimeix les descàrregues epileptiformes.[5]

Efectes adversos[modifica | modifica el codi]

A llarg termini està associat amb un desenvolupament ràpid de la tolerència als seus efectes i una possible addició, a més d'efectes adversos com problemes gàstrics i fallada renal, cardíaca i hepàtica.[6] En la sobredosi sovint apareixen nàusees, vòmits confusió, convulsions, arrítmia i coma.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Justus Liebig. «Ueber die Zersetzung des Alkohols durch Chlor». Annalen der Pharmacie, vol. 1, 1, 1832, pàg. 31–32. DOI: 10.1002/jlac.18320010109.
  2. Justus Liebig. «Ueber die Verbindungen, welche durch die Einwirkung des Chlors auf Alkohol, Aether, ölbildendes Gas und Essiggeist entstehen». Annalen der Pharmacie, vol. 1, 2, 1832, pàg. 182–230. DOI: 10.1002/jlac.18320010203.
  3. Liebreich, Oskar. Das Chloralhydrat : ein neues Hypnoticum und Anaestheticum und dessen Anwendung in der Medicin; eine Arzneimittel-Untersuchung. Berlin: Müller, 1869. 
  4. Tariq, Syed H. and Shailaja Pulisetty; “Pharmacotherapy for Insomnia”, Clinics in Geriatric Medicine (24), 2008 p. 93-105 PMID 18035234
  5. http://jcc.kau.edu.sa/Files/140/Researches/11822_Chloral.pdf
  6. Gelder, M., Mayou, R. and Geddes, J. 2005. Psychiatry. 3rd ed. New York: Oxford. pp238.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hidrat de cloral