Hidrofílid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Hidrofílids
Mascle adult de Tormissus linsi
Hydrophilus aterrimus (circa 1908)
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Coleoptera
Subordre: Polyphaga
Superfamília: Hydrophiloidea
Família: Hydrophilidae
Latreille, 1802[1][2]
Subfamílies [3][4][5][6]

Helophirinae
Epimetopinae
Georissinae
Hydrochinae
Spercheinae
Horelophinae
Hydrophilinae
Sphaeridiinae

Els hidrofílids (Hydrophilidae) són una família d'insectes coleòpters i els escarabats d'aigua per excel·lència, tot i incloure també espècies estrictament aèries.[7] El crit estrident que emeten les larves de les espècies més grosses, quan se senten agredides, resulta força singular dins el món dels macroinvertebrats aquàtics, pràcticament mut per a l'oïda humana.[7] Les espècies d'Hydrophilus són considerades com a veritables plagues en els vivers de peixos, mentre que d'altres són voraces consumidores de larves de mosquits i, per tant, són potencials agents de control biològic de plagues.[8] És una família cosmopolita: la Hispaniola,[9] els Emirats Àrabs Units,[10] Nova Guinea,[11] les illes Britàniques,[12] les illes Seychelles,[13] Nova Zelanda,[14] el Canadà,[15] Austràlia,[16][17][18] etc.[19][20][21][22][23][24][25][26][27]

Taula de continguts

Morfologia [modifica]

Entre els seus integrants existeixen espècies que fan al voltant d'1 mm i d'altres, gairebé cinc centímetres, com és el cas de l'escarabat aquàtic platejat (Hydrous piceus), l'escarabat més gros d'Europa en segon lloc després del seu parent aeri: l'escanyapolls (Lucanus cervus). Els adults tenen el cos ovalat o arrodonit, molt convex per dalt i plànol per baix, i sempre de colors negres o molt foscos (tot i que algunes espècies presenten taques o línies marrons groguenques, o brillantors verdoses o blaves). Palps maxil·lars molt més llargs que les antenes.[28] Antenes amb 7-9 segments amb el primer segment allargat i els 3 o 4 darrers formant una mena de maça coberta de pèls curts, algunes vegades allargada i poc compacta. Tant les larves com els adults han de captar aire atmosfèric respectivament per mitjà d'un atri estigmàtic respiratori en la regió posterior o bé formant una bombolla que regeneren a través de les antenes a la zona ventral, proveïda de pèls hidròfobs. Aquesta bombolla els dóna un aspecte platejat dins de l'aigua, que és l'origen de llur nom col·loquial.[7][29]

Ecologia [modifica]

Les larves, de cos tendre i apetitós per a multitud d'insectívors, s'amaguen entre la vegetació de les vores de rius, estanys i basses.[7]

Els seus desplaçaments lents i de poca traça, caminant o nedant, fan que siguin espècies amb una dieta més aviat vegetariana o detritívora, però no fan gaires fàstics per una bona ració de proteïna animal si se'ls posa fàcil. Les larves són preferentment carnívores de petits invertebrats (gasteròpodes, cucs, crustacis i larves d'insectes) o també d'algun vertebrat, en el cas de les espècies més grosses. Tampoc són estranys els casos de canibalisme.[7] L'única excepció a tots ells és el Gènere Helochares, el qual és fitòfag.[30][31]

Embolcallen llurs ous dins d'un capoll de seda molt dens amb un extrem en forma de tub allargat que serveix per a respirar. La majoria dels capolls s'adhereixen a la vegetació que sura o en indrets adjacents a les ribes dels cursos d'aigua. No obstant això, els adults dels gèneres Spercheus i Helochares porten llurs ous en una bossa ventral i els capolls d'Hidrophilus i Hydrochara suren lliurement a l'aigua.[32][31] A més, n'hi ha d'altres espècies que fan la posta entre matèria orgànica en descomposició.[33]

Taxonomia [modifica]

Hi ha al voltant de 2.803 espècies i 168 gèneres[34][35] agrupats, de manera incompleta, en les següents subfamílies:

Referències [modifica]

  1. ↑ Latreille, P.A., 1802: Histoire naturelle, générale et particulière des Crustacés et des Insectes. Vol. 3. F. Dufart, París
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ 3,0 3,1 Lawrence, J. F. & Newton, A. F., Jr., 1995. Families and subfamilies of Coleoptera (with selectes genera, notes, references and data on family-group names). A: Pakaluk i Slipinski (Eds.). Biology, phylogeny and classification of Coleoptera: Papers celebrating the 80th birthday of Roy A. Crowson. Muzeum i Instytut Zoologii PAN, Varsòvia. Pàgs. 779-1006. ISBN 8385192344
  4. ↑ 4,0 4,1 Australian Faunal Directory (anglès)
  5. ↑ 5,0 5,1 Discover Life (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 Catalogue of Life (anglès)
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 J. Ortiz i M. Ordeix (ed.), 2009: Espiadimonis, nàiades, sabaters i cuques de capsa. Els macroinvertebrats dels rius i zones humides de Catalunya. Pàgs. 72-73. Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis - Museu Industrial del Ter i Eumo Editorial. Manlleu i Vic. ISBN 978-84-9766-357-1.
  8. ↑ ZipCodeZoo (anglès)
  9. ↑ Perez-Gelabert, Daniel E., 2008. Arthropods of Hispaniola (Dominican Republic and Haiti): A checklist and bibliography Zootaxa 1831: 1–530.
  10. ↑ Fikáček, M.; Gentili, E.; Short, A.E.Z., 2010: Order Coleoptera, family Hydrophilidae. Arthropod fauna of the UAE, 3: 135–165
  11. ↑ Hansen, M., 1997: A new subfamily for a remarkable new genus and species of Hydrophilidae from New Guinea (Coleoptera: Hydrophilidae). Annales zoologici, 47: 107–110.
  12. ↑ Hayward, P.J.; Ryland, J.S. (Ed.), 1990. The marine fauna of the British Isles and North-West Europe: 1. Introduction and protozoans to arthropods. Clarendon Press: Oxford, Gran Bretanya. ISBN 0198573561. 627 pàgines.
  13. ↑ Jäch, M.A.; Madl, M., 2009: Water beetles of Seychelles (Coleoptera). Pàgs. 11-35, plates 1-2. A: Gerlach, J. (ed.) The Coleoptera of the Seychelles Islands. Pensoft Publishers, Sofia-Moscou. ISBN 9789546424983.
  14. ↑ Macfarlane, R.P. et al., 2010: (Chapter) Nine Phylum Arthropoda Subphylum Hexapoda Protura, springtails, Diplura, and insects. Pàgs. 233-467. A: Gordon, D.P. (ed.): New Zealand inventory of biodiversity. Vol. 2. Kingdom Animalia. Chaetognatha, Ecdysozoa, ichnofossils. Canterbury University Press, Christchurch, Nova Zelanda. ISBN 978-1-87725793-3.
  15. ↑ Majka, C.G., 2008: The aquatic Coleoptera of Prince Edward Island, Canada: new records and faunal composition. A: Majka, C.G.; Klimaszewski, J. (eds.) Biodiversity, biosystematics, and ecology of Canadian Coleoptera. ZooKeys, 2: 239-260. [1]
  16. ↑ Gentili, E., 2000. The Paracymus of Australia (Coleoptera, Hydrophilidae). Records of the South Australian Museum 33(2): 101-122.
  17. ↑ Gentili, E., 1992. The Notohydrus of Australia (Coleoptera, Hydrophilidae). Bollettino della Società Entomologica Italiana 124(1): 21-26.
  18. ↑ Watts, C.H.S., 2002. Checklists & guides to the identification, to genus, of adult & larval Australian water beetles of the families Dytiscidae, Noteridae, Hygrobiidae, Haliplidae, Gyrinidae, Hydraenidae and the superfamily Hydrophiloidea (Insecta: Coleoptera). Identification & Ecology Guide, núm. 43. Albury: Co-operative research Centre for Freshwater Ecology viii, 110 pp.
  19. ↑ GBIF (anglès)
  20. ↑ Catalogue of Palearctic Coleoptera. Vol. 2, pàg. 44, ed. I. Lobl, & A. Smetana, Apollo Books, Stenstrup, Dinamarca, 2004. ISBN 8788757749[2]
  21. ↑ Blackwelder, R.E., 1944. Checklist of the coleopterous insects of México, Central America, The West Indies, and South America. U.S. National Museum Bull.
  22. ↑ Bertrand, H., 1972. Larves et Nymphes des Coléoptères Aquatiques du Globe. París: Paillart, 804 pp.
  23. ↑ Bertrand, H., 1977. Larves et Nymphes des Coléoptères Aquatiques du Globe. Errata et Addenda. Abbeville: Paillart, 19 pp.
  24. ↑ Gentili, E., 1996. Notes on the Anacaenini from Australia and Melanesia with descriptions of new species (Coleoptera, Hydrophilidae). Giornale Italiano di Entomologia 8: 177-189.
  25. ↑ Gentili, E., 1981. The genera Laccobius and Nothydrus (Coleoptera, Hydrophilidae) in Australia and New Zealand. Records of the South Australian Museum 18(7): 143-154.
  26. ↑ Beetles of Florida (anglès)
  27. ↑ R. W. Merritt, K. W. Cummins, M.B. Berg, 2008. Aquatic Insects of North America. Kendall/Hunt. ISBN 0757550495.
  28. ↑ Bastidas, Rodolfo i Zavala, Yanet, 1995. Principios de Entomología Agrícola. Ediciones Sol de Barro, ISBN 9802450065.
  29. ↑ Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica (castellà)
  30. ↑ Anderson, J.M.E., 1976 Aquatic Hydrophilidae (Coleoptera). The biology of some Australian species with descriptions of immature stages reared in the laboratory. Journal of the Australian Entomological Society 15(2): 219-228.
  31. ↑ 31,0 31,1 Hansen, M., 1987. The Hydrophiloidea (Coleoptera) of Fennoscandia and Denmark. Fauna Entomologica Scandinavica. Leiden: E.J. Brill, vol. 18, 254 pp.
  32. ↑ Lawrence, J.F. & Britton, E.B., 1994. Australian Beetles. Melbourne: Melbourne University Press x 192 pp.
  33. ↑ Hansen, M., 1990. Australian Sphaeridiinae (Coleoptera: Hydrophilidae): a taxonomic outline with descriptions of new genera and species. Invertebrate Taxonomy 4(2): 317-395.
  34. ↑ Hansen, M., 1999. Hydrophiloidea (s.str.) (Coleoptera). pàgs. 1-416. A: Hansen, M. (ed.). World Catalogue of Insects. Stenstrup : Apollo Books Vol. 2, 416 pp.
  35. ↑ Zahradník, J., 1990. Guía de los Coleópteros de España y de Europa. Omega, Barcelona, 570 pp. ISBN 842820781X.

Bibliografia [modifica]

  • Hansen, M., The hydrophilid beetles: phylogeny, classification and a revision of the genera (Coleoptera, Hydrophiloidea). Biologiske Skrifter, 40, 1991, ISSN 0366-3612, ISBN 87-7304-226-9
  • Lawrence, J.F., 1982. Coleoptera. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 2. McGraw-Hill, Nova York: 482-553.
  • Leschen, R. A. B.; Beutel, R. G. i Lawrence, J. F. (Editors); Slipinski, A. (Associate editor), 2009. Handbook of zoology. Coleoptera, Beetles, vol. 2: Morphology and Systematics (Elateroidea, Bostrichiformia, Cucujiformia partim).
  • Prokin, A.A., 2009: New water scavenger beetles (Coleoptera: Hydrophilidae) from the Mesozoic of Mongolia, Paleontologicheskii zhurnal, (2009) 6: 58-62. En rus, traducció a l'anglès al Paleontological Journal, 43(6): 660-663. ISSN 00310301
  • Slipinski, S.A., Leschen, R.A.B. & Lawrence, J.F., Order Coleoptera (Linnaeus, 1758). A: Z.-Q. Zhang (ed.), Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness. Zootaxa, 2011. 3148: 203-208.
  • Spangler, P.J., 1991. Hydrophilidae (Hydrophiloidea). pàgs. 355-358. A: Stehr, F.W. (ed.). Immature Insects. Coleoptera and Diptera. Dubuque, Iowa: Kendall-Hunt. Vol. 2 xvi, 975 pp.

Enllaços externs [modifica]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
 Commons
Viquiespècies
 Viquiespècies
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hidrofílid&oldid=11675318»