Hidrosililació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En química orgànica i organometàl·lica, la reacció d'hidrosililació (també anomenada Procés Speier) és molt important en síntesi orgànica i per a la fabricació de materials, en particular, les silicones (especialment amb R'=Cl)

\mathrm{HSICl_3 + R{-}CH{=}CH_2 \longrightarrow RCH_2CH_2SICl_3}
Reacció del catalitzador de Wilkinson

La hidrosiliació també pot ser iniciada fotoquímicament i catalitzada per reactius formadors de radicals, complexos amb metalls de transició com el H2PtCl6 (els quals són eficaços en quantitats extremadament petites i funciones en forma col·loïdal més que en forma homogènia) o bases de Lewis, mitjançant un mecanisme anti-Markovnikov. Mecanísticament, el procés hauria d'assemblar-se al de la hidrogenació dels alquens però en compte d'això, s'ha proposat un mecanisme semblant al de l'addició oxidant clàssic sobre un centre metàl·lic amb la inserció de l'olefina a l'enllaç Metall-Hidrògen o, més hipotèticament, a l'enllaç Metall-SiR'3. El catalitzador de Wilkinson-Osborn, entre d'altres, funciona segons aquest mecanisme.

També és possible hidrosililar els enllaços C=O o C=N.[1][2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Elsenbroich, Ch. «8 Organoelement Compounds of the Carbon Group (14)». A: ORGANOMETALLICS (en anglès). Wiley-VCH, 2006, p. 142. 
  2. Astruc., D. «14 Introducción a la catálisis». A: Reverté. QUÍMICA ORGANOMETÁLICA (en castellà), 2003, p. 360.