Hidroxilapatita
| Hidroxilapatita | |
|---|---|
 Cristalls d'hidroxilapatita sobre una matriu |
|
| Classificació | |
| Categoria | Mineral de fosfat |
| Simetria cristal·lina | Hexagonal 6/m – dipiramidal |
| Fórmula química | Ca5(PO4)3(OH) |
| Propietats fisicoquímiques: | |
| Massa molar | 502.31 g |
| Color | Incolor, blanc, gris, groc, verd groguenc |
| Sistema cristal·lí | Hexagonal |
| Fractura | Concoidal |
| Duresa en l'escala de Mohs | 5 |
| Lluïssor | Vitri a subresinós, terrós |
| Ratlla | Blanc |
| Diafanitat | Transparent a translúcid |
| Gravetat específica | 3.14–3.21 (mesurat), 3.16 (calculat) |
| Propietats òptiques | Uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1.651 nε = 1.644 |
| Birefringència | δ = 0.007 |
| Referències | [1][2][3] |
Hidroxilapatita, també dita hidroxiapatita (HA), és un mineral que es presenta de forma natural format per apatita i calci. Té la fórmula Ca5(PO4)3(OH), però normalment s'escriu com Ca10(PO4)6(OH)2 per marcar que la unitat de cristall compr`n dues entitats. La hidroxilapatita és l'endmember hidroxil del complex del grup apatita. l'ió OH- pot ser reemplaçat pel fluorur, clorur o carbonat produint la fluorapatita o la clorapatita. Cristal·litza en el sistema hexagonal. En estat pur és una pols blanca, però en la natura pot ser marró, groga o verda.
Fins el 50% (en pes) del teixit de l'os és una forma modificada d'hidroxilapatita (coneguda com mineral de l'os).[4] A més de trobar-se en l'esmalt i dentina de les dents es troben en altres estructures del cos humà com la glàndula pineal.
Taula de continguts |
Usos mèdics [modifica]
La hidroxilapatita es fa servir per omplir els ossos amputats o com a capa en els implants es creu que promouen la[5] integració dels ossos
Patologia [modifica]
Els dipòsits d'hidroxilapatita en els tendons al voltant de les articulacions donen la tendinitis calcífica.
Suplement [modifica]
L'hidroxilapatita microcristal·lina (MH) es comercialitza com suplemen "contructor d'ossos" amb major absorció que el calci.[6] És una segona generació de suplement de calci derivada dels ossos dels bovins.[6]
Ús en arqueologia [modifica]
En l'arqueologia, l'hidroxilapatita de les restes humanes i animals s'analitza per tal de reconstruir les dietes antigues segons la relació entre l'estronci i el calci dels ossos. encara que el mètode no dóna resultats massa segurs.[7][8]
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hidroxilapatita  |
- ↑ Hydroxylapatite. Mindat
- ↑ Hydroxylapatite. Webmineral
- ↑ Hydroxylapatite. Handbook of Mineralogy
- ↑ Junqueira, Luiz Carlos; José Carneiro. Foltin, Janet. Basic Histology, Text & Atlas. 10th. McGraw-Hill Companies, 2003, p. 144. ISBN 0-07-137829-4. «La matèria inorgànica representa un 50% del pes sec de l'os»
- ↑ Jeong, KI. «Experimental Study of Osseointegration and Stability of Intentionally Exposed Hydroxyapatite Coating Implants». Journal. Journal of the Korean Maxillofacial Reconstructive Surgery. [Consulta: 15 July 2012].
- ↑ 6,0 6,1 Straub, D.A.. «Calcium Supplementation in Clinical Practice: A Review of Forms, Doses, and Indications». NCP- Nutrition in Clinical Practice, vol. 22, 3, 2007, p. 286–96. DOI: 10.1177/0115426507022003286. PMID: 17507729.
- ↑ Pollard, M.; Heron, C. «Chapter 10: The Chemistry of Human Bone: Diet, Nutrition, Status and Mobility». A: Archaeological Chemistry. 2nd. Cambridge: Royal Society of Chemistry, 2008, p. 346–382. DOI 10.1039/9781847558299. ISBN 978-0-85404-262-3 [Consulta: 4 octubre 2010].
- ↑ Sadat-Shojai, Mehdi. Hydroxyapatite: Inorganic Nanoparticles of Bone (Properties, Applications, and Preparation Methodologies). Tehran, Iran: Iranian Students Book Agency (ISBA), 2010. ISBN 978-600-102-092-6.
