Hidroxilapatita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hidroxilapatita

Cristalls d'hidroxilapatita sobre una matriu
Classificació
Categoria Mineral de fosfat
Fórmula química Ca5(PO4)3(OH)
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí Hexagonal
Estructura cristal·lina a = 9.41 Å, c = 6.88 Å; Z = 2
Simetria Hexagonal 6/m – dipiramidal
Massa molar 502.31 g
Color Incolor, blanc, gris, groc, verd groguenc
Fractura Concoidal
Duresa 5
Lluïssor Vitri a subresinós, terrós
Ratlla Blanc
Diafanitat Transparent a translúcid
Gravetat específica 3.14–3.21 (mesurat), 3.16 (calculat)
Propietats òptiques Uniaxial (-)
Índex de refracció nω = 1.651 nε = 1.644
Birefringència δ = 0.007
Referències [1][2][3]

Hidroxilapatita, també dita hidroxiapatita (HA), és un mineral que es presenta de forma natural format per apatita i calci. Té la fórmula Ca5(PO4)3(OH), però normalment s'escriu com Ca10(PO4)6(OH)2 per marcar que la unitat de cristall comprèn dues entitats. La hidroxilapatita és l'endmember hidroxil del complex del grup apatita. L'ió OH- pot ser reemplaçat pel fluorur, clorur o carbonat produint la fluorapatita o la clorapatita. Cristal·litza en el sistema hexagonal. En estat pur és una pols blanca, però en la natura pot ser marró, groga o verda.

Fins al 50% (en pes) del teixit de l'os és una forma modificada d'hidroxilapatita (coneguda com a mineral de l'os).[4] A més de trobar-se en l'esmalt i dentina de les dents es troben en altres estructures del cos humà com la glàndula pineal.

Usos mèdics[modifica | modifica el codi]

Compost flexible hidrogel-HA .

La hidroxilapatita es fa servir per omplir els ossos amputats o com a capa en els implants. Es creu que pot promoure l'osteointegració.[5]

Patologia[modifica | modifica el codi]

Els dipòsits d'hidroxilapatita en els tendons al voltant de les articulacions donen la tendinitis calcífica.

Suplement[modifica | modifica el codi]

L'hidroxilapatita microcristal·lina (MH) es comercialitza com suplemen "contructor d'ossos" amb major absorció que el calci.[6] És una segona generació de suplement de calci derivada dels ossos dels bovins.[6]

Ús en arqueologia[modifica | modifica el codi]

En l'arqueologia, l'hidroxilapatita de les restes humanes i animals s'analitza per tal de reconstruir les dietes antigues segons la relació entre l'estronci i el calci dels ossos. encara que el mètode no dóna resultats massa segurs.[7][8]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hidroxilapatita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Hydroxylapatite. Mindat
  2. Hydroxylapatite. Webmineral
  3. Hydroxylapatite. Handbook of Mineralogy
  4. Junqueira, Luiz Carlos; José Carneiro. Foltin, Janet. Basic Histology, Text & Atlas. 10a ed.. McGraw-Hill Companies, 2003, p. 144. ISBN 0-07-137829-4. «La matèria inorgànica representa un 50% del pes sec de l'os» 
  5. Jeong, KI. «Experimental Study of Osseointegration and Stability of Intentionally Exposed Hydroxyapatite Coating Implants». Journal. Journal of the Korean Maxillofacial Reconstructive Surgery. [Consulta: 15 juliol 2012].
  6. 6,0 6,1 Straub, D.A.. «Calcium Supplementation in Clinical Practice: A Review of Forms, Doses, and Indications». NCP- Nutrition in Clinical Practice, 22, 3, 2007, pàg. 286–96. DOI: 10.1177/0115426507022003286. PMID: 17507729.
  7. Pollard, M.; Heron, C. «Chapter 10: The Chemistry of Human Bone: Diet, Nutrition, Status and Mobility». A: Archaeological Chemistry. 2a ed.. Cambridge: Royal Society of Chemistry, 2008, p. 346–382. DOI 10.1039/9781847558299. ISBN 978-0-85404-262-3 [Consulta: 4 octubre 2010]. 
  8. Sadat-Shojai, Mehdi. Hydroxyapatite: Inorganic Nanoparticles of Bone (Properties, Applications, and Preparation Methodologies). Tehran, Iran: Iranian Students Book Agency (ISBA), 2010. ISBN 978-600-102-092-6.