Hifa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hifes sota d'un tronc mort

Les hifes són els filaments que, reunits, formen el miceli de la majoria dels fongs. En el cas dels líquens són les hifes del fong les que emboliquen els gonidis, les cèl·lules de l'alga, i constitueixen la major part de la massa i estructura del liquen.

Una hifa típica consisteix en un filament cilíndric, constituït per una filera de cèl·lules allargades embolicades en una paret cel·lular. En els fongs verdaders (regne Fungi) la paret està feta de quitina. Les cèl·lules de l'hifa poden formar un citoplasma continu, un sinciti, i llavors es parla també d'hifes sifonals, o aparèixer separades per envans o septes, i llavors direm que són hifes septades. A més dels fongs verdaders, diversos grups de protists han desenvolupat formes similars per convergència evolutiva; en aquests casos també es parla d'hifes i igualment pot succeir que siguin septades o sifonals.

Alguns fongs paràsits tenen una part de les seves hifes modificades en forma d'haustoris, òrgans capaços de penetrar en els teixits de l'organisme amfitrió. De manera similar, les micorizes són també hifes penetrants, encara que d'acció mutualista, ja que tenen gran importància a l'aportació de nutrients i aigua a les plantes.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hifa