Higini Anglès i Pàmies
| Higini Anglès i Pàmies | |
|---|---|
|
Hi falta una foto!!!
Aquest article necessita ser il·lustrat amb una fotografia de la persona en qüestió. Si en coneixeu o en teniu una de llicència lliure la podeu carregar a Commons per tal d'enllaçar-la aquí. |
|
| Naixement | 1 de gener de 1888 Maspujols, Baix Camp |
| Defunció | 8 de desembre de 1969 (als 81 anys) Roma, Itàlia |
| Nacionalitat | |
| Ocupació | Capellà i músic |
Higini Anglès i Pàmies (Maspujols, prop de Reus, 1 de gener de 1888 - Roma 8 de desembre de 1969), fou un capellà i músic català.[1][2]
Va estudiar a Reus[3] i des del 1900 al seminari de Tarragona,[1] essent ordenat sacerdot el 1912.[4] Després va anar a Barcelona a estudiar música, i el 1917 va ser nomenat cap del departament de música de la Biblioteca de Catalunya per recomanació del seu professor de musicologia Felip Pedrell (càrrec que va exercir fins el 1957).[1] Des del 1919 va començar a estudiar els arxius espanyols de música[3]. El 1923 va anar a completar els seus estudis a Alemanya, a la Universitat de Friburg de Brisgòvia,[1] on pogué estudiar amb Wilibald Gurlitt, i a la Universitat de Göttingen,[1] on ho féu amb amb Friedrich Ludwig i història amb H. Finke. El mateix any va col·laborar a la Revista Catalana de Música.[5] El 1926 va guanyar un premi atorgat pel Centre de Lectura per la seva obra "Recull de cançons populars de la comarca del Camp".[6] Al conservatori del Liceu va treballar de professor d'història de la música des del 1927, feina que també desenvolupà a la Universitat de Barcelona entre el 1933 i el 1936.[1] El 1943 va ser nomenat director del Institut Espanyol de Musicologia del CSIC, i el 1947 fou designat director de l'Institut Pontifici de Música Sacra a Roma.[1]
Va recuperar unes 3.300 cançons tradicionals fent una àmplia recerca per totes les comarques d'arreu de Catalunya.[1] També va dedicar-se a l'estudi de la música culta de l'edat mitjana, publicant les obres de diversos autors com ara Alfons el Savi, Brudieu, Pujol, Cabanilles, Morales i Victoria.[1] Els seus treballs estan recopilats a "Scripta musicologica Hygini Angles".
Va morir a Roma el 1969. Té carrers dedicats a Maspujols, Reus i Tarragona, entre d'altres pobles i ciutats. L'auditori de l'Escola i Conservatori de Música de Reus (de la Diputació de Tarragona) duu el seu nom, i també existeix en el mateix conservatori el Concurs de Música de Cambra Higini Anglès.
[modifica] Obres
Entre les seves obres musicals destaquen:
- "La música a Catalunya fins al segle XIII"
- "La música de las Cantigas de Santa María del Rey Alfonso el Sabio"
- "Antología de organistas españoles del siglo XVII"
- "El Còdex musical de Las Huelgas"
- "Opera omnia" (de Joan Baptista Cabanilles)
- "Opera omnia" (de Joan Pujol)
- "Las canciones del rey Teobaldo" (ISBN 84-500-5866-X)
- "Els Madrigals i la Missa de difunts d'en Brudieu"
- Edició de diverses ensalades de Mateu Fletxa el Vell
- Edició de nombrosos volums de "Monumentos de la música española" (ISBN 84-00-05758-9) (entre aquests destaquen diversos toms de "La música en la corte de los Reyes Católicos", "La música en la corte de Carlos V", "Recopilación de sonetos y villancicos a quatro y a cinco" (de Juan Vasquez),
- "Opera omnia" (de Cristóbal de Morales)
- "Opera omnia" (de Tomás Luis de Victoria)
- "Obras de música para tecla, arpa y vihuela… recopiladas y puestas en cifra por Hernando de Cabezón, su hijo" (d'Antonio de Cabezón)…).
[modifica] Vegeu també
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Diccionari d'Història de Catalunya ; ed. 62 ; Barcelona ; 1998 ; ISBN 84-297-3521-6 ; p. 46
- ↑ «Higini Anglès i Pàmies». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 [Vol. 1 Miscelánea en homenaje a Monseñor Higinio Anglés]. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1958.
- ↑ «Higini Anglès i Pàmies». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 23 maig 2011].
- ↑ Millet, Maria Dolors. Revista Catalana de Música i Vibracions
- ↑ Perea Simón, Eugeni. Historiografia religiosa de l'Arxidiocesi de Tarragona (1606-2007). L'Abadia de Montserrat, 2010, p.177. ISBN 8498832942.