Hildegarda de Bingen
 Miniatura del Liber Scivias amb Hildegard dictant a un escriba |
|
| abadessa, Sibil·la del Rin, Doctora de l'Església (2012) | |
|---|---|
| Nom secular | Hildegard von Bingen |
| Naixement | 1098 Bermersheim vor der Höhe (Renània, Alemanya) |
| Defunció | 17 de setembre de 1179 Bingen am Rhein (Renània) |
| Enterrament | Església de Hildegard, a Einbingen, prop de Rüdesheim am Rhein (Hesse) |
| Beatificació | Antiga, el procés de canonització no ha continuat |
| Canonització | 10 de maig de 2012 (canonització equipolent), Roma per Benet XVI |
| Lloc de pelegrinatge | Abadia d'Eibingen |
| Festivitat | 17 de setembre |
| Fets destacables | Escriptora, miniaturista i autora de música |
| Orde | Monges benedictines |
| Iconografia | Com a monja, escrivint, o amb l'Esperit Sant inspirant-la |
  |
|
|---|---|
| Estil: | Medieval |
| Naixença: | 1098 Alemanya |
| Defunció: | 1179 Monestir de Rupertsberg Bingen am Rhein |
|
Fites |
|
Hildegard von Bingen (Alemanya, 1098-1179), abadessa benedictina, escriptora, mística i compositora. Els seus assoliments foren remarcables i únics per una dona de la seva època. Va tenir correspondència amb papes i emperadors, i esdevingué una figura diplomàtica.[1] Venerada per l'Església, fou inscrita al catàleg dels sants per Benet XVI en 2012.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
De família noble, a 8 anys com que era una nena malaltissa els seus pares la van fer entrar en un convent. Des de jove tingué visions de tipus místic que obtingué que fossin aprovades oficialment pel papa Eugeni (1145-1153). Les visions li permetien d'entendre les sagrades escriptures i feien que veiés la humanitat en el cim de la creació. Va escriure tres llibres sobre aquestes experiències religioses: Scivias, Liber vitae meritorum i De operatione Dei.
Tenia una gran llibertat en una dona del seu temps. Sobre la sexualitat tenia un punt de vista femení i positiu, d'ella tenim la primera descripció de l'orgasme. Viatjà molt i feu conferències. Es va oposar al catarisme. Tingué comunicació amb Bernat de Claravall, papes i l'emperador d'Alemanya.
De la seva producció musical es coneixen més de 70 composicions entre cants himnes i seqüències, que en fan un dels repertoris més extensos entre els compositors medievals. Hildegard també és el primer compositor de qui es coneix la biografia. Una de les seves obres més conegudes, Ordo Virtutum (Obra de les Virtuts), és un drama litúrgic o una representació al·legòrica de la moralitat, que té 82 melodies monofòniques, en cant pla, per a l'Anima i 17 Virtuts. Hi ha també una part parlada per al Diable.
Veneració [modifica]
En vida ja fou tinguda per santa pel poble, que li atribuïa guaricions i, fins i tot, la ressurrecció d'un mort. En morir, malgrat que ràpidament s'engegà un procés de canonització, s'interrompé. Popularment i localment continuà essent venerada i, encara que anomenada santa, tenia el rang de beata. En 2012, el 10 de maig, Benet XVI la inscrigué al catàleg de sants de l'Església Catòlica, en un procés de canonització equipolent. Va anunciar, a més la seva intenció de declarar-la Doctora de l'Església, acte que va tenir lloc el 7 d'octubre de 2012.
Hildegarda apareix també al calendari de sants d'algunes esglésies anglicanes, com l'Església d'Anglaterra, on es venera com a santa el 17 de setembre.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Montanyà, Xavier. «La revolució d'una monja». Sàpiens [Barcelona], núm. 96, octubre 2010, p.76. ISSN: 1695-2014.
Bibliografia [modifica]
- Bingen, Hildegarda de. Concert de l'harmonia de les revelacions celestes. L'Abadia de Montserrat, 1997. ISBN 9788478268160.
- Solé, Mercè. Hildegarda de Bingen, música, ciència, esperit. Centro De Pastoral Liturgic, 2005. ISBN 9788498050516.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hildegarda de Bingen |
