Hildegarda de Bingen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
santa Hildegarda de Bingen

Miniatura del Liber Scivias amb Hildegard dictant a un escriba
abadessa, Sibil·la del Rin, Doctora de l'Església (2012)
Nom secular Hildegard von Bingen
Naixement 1098
Bermersheim vor der Höhe (Renània, Alemanya)
Defunció 17 de setembre de 1179
Bingen am Rhein (Renània)
Enterrament Església de Hildegard, a Einbingen, prop de Rüdesheim am Rhein (Hesse)
Beatificació Antiga, el procés de canonització no ha continuat
Canonització 10 de maig de 2012 (canonització equipolent), Roma per Benet XVI
Lloc de pelegrinatge Abadia d'Eibingen
Festivitat 17 de setembre
Fets destacables Escriptora, miniaturista i autora de música
Orde Monges benedictines
Iconografia Com a monja, escrivint, o amb l'Esperit Sant inspirant-la
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Hildegard von Bingen
Estil: Medieval
Naixença: 1098
Alemanya
Defunció: 1179
Monestir de Rupertsberg Bingen am Rhein

Fites
  • 1112 Es fa monja als quinze anys
  • 1136 Abadessa del monestir de Disibodenberg
  • 1147 Funda un convent prop de Bingen
  • 1150-1160 Recopila poemes lírics i música en la Symphonia armonie celestium
  • 1151 Escriu l'obra moral Ondo virtutum
Abadia d'Eibingen

Hildegard von Bingen (Alemanya, 1098-1179), abadessa benedictina, escriptora, mística i compositora. Els seus assoliments foren remarcables i únics per una dona de la seva època. Va tenir correspondència amb papes i emperadors, i esdevingué una figura diplomàtica.[1] Venerada per l'Església, fou inscrita al catàleg dels sants per Benet XVI en 2012.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Reliquiari amb les restes de la santa a l'església d'Eibingen

De família noble, a 8 anys com que era una nena malaltissa els seus pares la van fer entrar en un convent. Des de jove tingué visions de tipus místic que obtingué que fossin aprovades oficialment pel papa Eugeni (1145-1153). Les visions li permetien d'entendre les sagrades escriptures i feien que veiés la humanitat en el cim de la creació. Va escriure tres llibres sobre aquestes experiències religioses: Scivias, Liber vitae meritorum i De operatione Dei.

Tenia una gran llibertat en una dona del seu temps. Sobre la sexualitat tenia un punt de vista femení i positiu, d'ella tenim la primera descripció de l'orgasme. Viatjà molt i feu conferències. Es va oposar al catarisme. Tingué comunicació amb Bernat de Claravall, papes i l'emperador d'Alemanya.

De la seva producció musical es coneixen més de 70 composicions entre cants himnes i seqüències, que en fan un dels repertoris més extensos entre els compositors medievals. Hildegard també és el primer compositor de qui es coneix la biografia. Una de les seves obres més conegudes, Ordo Virtutum (Obra de les Virtuts), és un drama litúrgic o una representació al·legòrica de la moralitat, que té 82 melodies monofòniques, en cant pla, per a l'Anima i 17 Virtuts. Hi ha també una part parlada per al Diable.

Veneració[modifica | modifica el codi]

En vida ja fou tinguda per santa pel poble, que li atribuïa guaricions i, fins i tot, la ressurrecció d'un mort. En morir, malgrat que ràpidament s'engegà un procés de canonització, s'interrompé. Popularment i localment continuà essent venerada i, encara que anomenada santa, tenia el rang de beata. En 2012, el 10 de maig, Benet XVI la inscrigué al catàleg de sants de l'Església Catòlica, en un procés de canonització equipolent. Va anunciar, a més la seva intenció de declarar-la Doctora de l'Església, acte que va tenir lloc el 7 d'octubre de 2012.

Hildegarda apareix també al calendari de sants d'algunes esglésies anglicanes, com l'Església d'Anglaterra, on es venera com a santa el 17 de setembre.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Montanyà, Xavier. «La revolució d'una monja». Sàpiens [Barcelona], núm. 96, octubre 2010, p.76. ISSN: 1695-2014.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]