Hillary Rodham Clinton

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hillary Rodham Clinton
Hillary Rodham Clinton

Mandat
21 de gener de 2009 – 1 de febrer de 2013
Precedida per Condoleezza Rice

Mandat
3 de gener de 2001 – 21 de gener de 2009
Precedida per Daniel Patrick Moynihan
Succeïda per Kirsten Gillibrand

Mandat
20 de gener de 1993 – 20 de gener de 2001
Precedida per Barbara Bush
Succeïda per Laura Bush

Naixement 26 d'octubre de 1947 (1947-10-26) (66 anys)
Chicago (Illinois, EUA)
Partit polític Partit Demòcrata (des de 1968)
Parella Bill Clinton (des de 1975)
Professió Política, Advocada
Nacionalitat Estats Units Estatunidenca
Religió Metodisme
Signatura Hillary Rodham Clinton Signature.svg
Pàgina web Web oficial

Hillary Rodham Clinton -nom de soltera: Hillary Diane Rodham- Chicago, Illinois, 26 d'octubre de 1947, és una política estatunidenca. Fou la 67a Secretària d'Estat dels Estats Units en el govern de Barack Obama, càrrec en què va entrar en funcions el 21 de gener de 2009. Va ser senadora per l'estat de Nova York del 2001 al 2006, i novament del 2006 al 2009. Com a esposa del 42è president Bill Clinton, va ser la Primera Dama dels Estats Units des del 1993 al 2001.

Nascuda a Illinois, Hillary Rodham va atraure l'atenció nacional per primer cop el 1969 pels seus comentaris al commencement speech al Wellesley College, on es va graduar en ciències polítiques. Es va embarcar en una carrera en lleis després de graduar-se en dret a la Yale Law School el 1973. Després d'una temporada com a consellera legal del Congrés, es va mudar a Arkansas el 1974, on es casà amb Bill Clinton el 1975. Rodham va cofundar Arkansas Advocates for Children and Families el 1977 i va esdevenir la primera dona part de la Legal Services Corporation el 1978. Nomenada la primera sòcia femenina de la Rose Law Firm el 1979, fou inclosa dos cops en la llista dels 100 advocats més influents d'Amèrica. Primera Dama d'Arkansas des de 1979 a 1981 i de 1983 a 1992, com a muller del Governador Bill Clinton, va liderar amb èxit la tasca de reformar el sistema educatiu d'Arkansas. Va formar part del consell d'administració de Wal-Mart Stores i de diverses altres empreses.

El 1994, com a Primera Dama dels Estats Units, la seva principal iniciativa, el pla de salut de Clinton, no va obtenir l'aprovació del Congrés dels EUA. No obstant això, el 1997 i 1999, Clinton va jugar un paper en la promoció de la creació del "Programa estatal d'assegurança de salut per a nens" (State Children's Health Insurance Program), l'"Acta d'Adopció i Famílies Segures" (Adoption and Safe Families Act) i la Foster Care Independence Act. Els seus anys com a Primera Dama van provocar una resposta polaritzada del públic americà. És l'única Primera Dama que ha estat objecte d'una subpoena, quan va testificar davant un gran jurat federal el 1996, a causa de l'escàndol Whitewater, però mai va ser acusada d'irregularitats en aquesta o en altres diverses investigacions durant l'administració del seu marit. L'estat del seu matrimoni va ser objecte de moltes especulacions després de l'escàndol Lewinsky el 1998.

Després de mudar-se a l'estat de Nova York, Clinton va ser triada Senadora per l'estat de Nova York l'any 2000. Aquestes eleccions van veure la primera ocasió en què una primera dama nord-americana s'havia postulat per a un càrrec públic; Clinton també va ser la primera dona senadora a representar l'Estat. Al Senat, inicialment va donar suport a l'administració Bush sobre algunes qüestions de política exterior, incloent un vot a favor de la Resolució de la guerra de l'Iraq. Posteriorment es va oposar a l'administració en la seva manera de portar la guerra a l'Iraq i en la majoria dels assumptes domèstics. La senadora Clinton fou reelegida per un ampli marge el 2006. Com a membre del Partit Demòcrata, participà en el procés per les eleccions presidencials de 2008, com a candidata a les eleccions primàries per a esdevenir presidenciable del Partit Demòcrata, fins que el 7 de juny, 2008, Clinton suspenguè la seva campanya en favor del senador d'Illinois Barack Obama.[1]

Obama va guanyar les eleccions i va nomenar Clinton com a Secretària d'Estat; Clinton va esdevenir la primera exprimera dama a formar part d'un Gabinet presidencial. Ha posat en marxa canvis institucionals que busquen maximitzar l'eficàcia del departament i promoure l'arribada al poder de les dones a tot el món, i ha establert rècords com a la Secretària d'estat que més ha viatjat estant en el càrrec. Ha estat en l'avantguarda de la resposta dels EUA a la primavera àrab, incloent la promoció de la intervenció militar a Líbia de 2011. Ha fet servir el "smart power", com a estratègia per fer valer el lideratge dels EUA i els valors en el món i ha defensat l'ús dels mitjans de comunicació social per fer arribar el missatge dels EUA.

Ha escrit alguns llibres per a nens, entre ells:

  • It Takes a Village: And Other Lessons Children Teach Us (cal un poble, i altres coses que ens ensenyen els nens), junt amb Barbara Feinman Todd (1996). - l'edició en àudio va ser guardonada amb el premi Grammy al "millor àlbum de la paraula dita".

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Hillary Clinton Endorses Barack Obama» (en anglès). NY Times, 7/6/2008. [Consulta: 24/11/2013].


Precedida per:
Barbara Bush
Segell del President dels Estats Units
Primera Dama dels Estats Units
1993-2001

Succeïda per:
Laura Bush
Precedida per:
Condoleezza Rice
Segell del Departament d'estat Estats Units
Secretari d'Estat dels Estats Units

2009-2013
Succeïda per:
John Kerry



A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hillary Rodham Clinton