Himàlaia
| Himàlaia | |
|---|---|
Imatge de l'Himàlaia des de l'espai
|
|
| Cota màxima: | 8.848 msnm |
| Longitud: | 2.600 km |
| Coordenades: | 28° 00′ N, 82° 00′ E / 28.000,82.000 |
| Situació: | Àsia |
| Cims destacats: | Everest (8.848 m) K2 (8.611 m) Kanchenjunga (8.598 m) |
L'Himàlaia (del sànscrit हिमालय, jimālaia, compost per jimā: "neu" i alaia: "casa, lloc") és un massís muntanyós d'Àsia que es reparteix entre el Bhutan, l'Índia, el Nepal, el Pakistan, el Tibet i la Xina. Forma un arc amb una llargària de 2.600 km d'est o oest i una amplària de 350 km de nord a sud. És la serralada més alta de la Terra, amb catorze cims de més de 8.000 metres d'alçada, amb l'Everest com a punt més alt (8.848 m), seguit del K2 (8.611 m) i el Kanchenjunga (8.598 m).
Taula de continguts |
Geologia i formació [modifica]
L'Himàlaia es va formar fa devers 50 milions d'anys a l'era terciària: segons la teoria de tectònica de plaques, es va produir pel xoc de la placa índia procedent de l'antic continent de Gondwana, i la d'Euràsia, que provenia de la divisió de l'antiga Lauràsia.
Malgrat que geogràficament estiguin ben diferenciades, en parlar de l'Himàlaia moltes vegades s'hi inclou també el Karakoram (nord-oest), el Transhimàlaia (al nord del Tibet) i el Prehimàlaia, que el separa de les planures de l'Índia.
Geografia [modifica]
L'Himàlaia es troba a cavall entre diversos països; la part nord del Karakoram pertany al Xinjiang (Xina), mentre que el sud pertany al Pakistan. L'extrem oriental del Karakoram correspon al Caixmir, territori en disputa entre el Pakistan i l'Índia des de 1947. Pel que fa a l'Himàlaia en sentit estricte, el vessant septentrional pertany al Tibet, país ocupat per la Xina, i el vessant meridional es reparteix entre el Pakistan, l'Índia, el Nepal i Bhutan.
Geografia humana [modifica]
Els grups ètnics del vessant nord de l'Himàlaia són principalment de tipus mongol i de religió budista, mentre que al vessant sud hi ha un mosaic ètnic i cultural (només al Nepal hi ha almanco 19 grups ètnics principals) i de religió fonamentalment musulmana a l'oest, i hindú al centre i est de la serralada.
Geografia política [modifica]
A l'Himalàia hi conflueixen diversos països. La serralada cobreix una extensió d'uns 594.400 km², que inclou parts del Pakistan, Índia, Nepal, Butan i Tíbet.
La vessant septentrional del Karakorum pertany a Sinkiang, territori xinpes, mentre que la vessant meridional pertany al Pakistan. L'extrem oriental del Karakorum correspon a la regió del Caixmir, territori en disputa entre Pakistan i l'Índia des del 1947 De l'Himàlaia, sensu stricto, la vessant septentrional pentany al Tíbet, país ocupat per la Xina, repartin-se la vessant meridional entre el Pakistan, l'Índia, el Nepal i Butan.
Els grups ètnics de la vessant nord de l'Himalàia són predominantment del tipus mongoloide a l'est i de religióm budista, metres que a la vessant sud existeix un complex mosaic ètnic i cultura (només al Nepal, ja es distingeixen al menys 19 grups ètnics principals), de religió fonamentalment musulmana a l'oest, i a hinduista al centre i esta de la serralada y el budisme al nord.
Ecologia [modifica]
La flora i la fauna de l'Himàlaia varia amb el clima, les pluges, l'altitud, i la terra. El clima té una rang que va des del tropical a la base de les muntanyes fins al gel permanent i les neus perpètues a les elevacions més altes. La quantitat de precipitació s'incrementa d'oesta a est al llarg del front de la serralada. La diversitat de climes, altituds, precipitacions i condicions del sòl, generen una gran varietat de plantes i de comunitats animals.
Boscos de les terres baixes [modifica]
A la plana Indogangètica de la base de les muntanyes, una plana al·luvial regada per l'Indus i els rius Ganges-Brahmaputra, la vegetació varia d'oest a est segons les precipitacions. Les zones desèrtiques que caracterizen aquesta zona ocupen les planes del Pakistan i del Panjab. Més a l'est es troben per les planes tropicals de l'Alt Ganges de Uttarakhand i Uttar Pradesh i els boscos caducifolis humits del Baix Ganges, a Bihar i Bengala Occidental. Só boscos monsònics, amb arbres caducifòlis de secà que perden les fulles durant l'època seca. Els boscos semicaducifolis de la vall del Brahmaputra, més humits, ocupen les planúries d'Assam.
Franja del Terai [modifica]
Per sobre de la plana al·luvial hi ha la franja del Terai, una zona de sòls sorrencs i argilosos que en algunes estacions esdevenen aiguamolls. El Terai rep més precipitacions que les planes, i els rius baixants de l'Himàlaia s'alenteixen i s'estenen a la zona del Terai, més plana, dipositant llims fèrtils durant l'estació del monsó i recedint durant l'estació seca. El Terai té un mantell freàtic elevat a causa de l'aigua que cau de la zona adjacent. La part central de la franja del Terai està ocupada pels herbassars i les sabanes del Terai-Duar, un mosaic d'herbassars, sabanes i boscos perennes i caduficolis que inclou alguns dels herbassars més alts del món. Aquests herbassars són la llar del rinoceront de l'Índia (Rhinoceros unicornis).
Franja del Bhabhar [modifica]
Sobre la franja del Terai hi ha una zona d'altiplà conegut com el Bhabhar, una zona de sòls porosos i rocosos, compostos de residus que han estat duts pel corrent d'altituds més elevades. El Bhabhar i el Shiwalix baix tenen un clima subtropical. Els boscos conífers subtropicals de l'Himàlaia ocupen l'extrem occidental de la franja subtropical, amb boscos dominats per Pinus roxburghii. La part central de la serralada és la llar dels boscos de flor subtropicals de l'Himàlaia, dominats pel sal (Shorea robusta).
Els turons de Shiwalik [modifica]
També anomenats turons Churia o Margalla, els monts Sivalik són el terreny més exterior de peus de turons que s'estén a través de la regió de l'Himàlaia, pel Pakistan, l'Índia, el Nepal i Bhutan. Consisteix de moltes subàrees. Els cims es troben a entre 600 i 1.200 metres. Les pendents meridionals, més empinats, formen una zona de falles anomenada Himalayan Frontal Thrust (HFT); les pendents septentrionals són més suaus. Els conglomerats permeables i altres roques permeten que l'aigua de la pluja s'escoli pendent avall cap al Bhabhar i el Terai, i pendent amunt només hi creixen boscos d'arbusts.
Terai interior o valls Dun [modifica]
Les valls del Terai interior són unes valls obertes del nord dels monts Shivalik o entre les sub-zones del Shivalik. En són exemples el Dehra Dun a l'Índia i el Chitwan al Nepal.
L'Himàlaia menor [modifica]
És una serralada prominent d'entre 2.000 i 3.000 metres d'altitud formades al llarg del Main Boundary Thrust, una zona de falla amb una cara meridional empinada i pendents septentrionals més suaus. És gairebé contínua excepte les gorges dels rius. Els rius s'uneixen en forma de "canelobre" al nord per trencar aquesta serralada per relativaments pocs llocs.
Terres mitjanes [modifica]
Una regió "muntanyosa" d'uns 1.000 metres de mitjana immediatament al nord de la serralada de Mahabharat, que es va elevant al llarg d'uns 100 km fins a uns 4.000 metres d'altitud a la zona de falla del Main Frontal Thrust, on comença el Gran Himàlaia.
- Boscos de montana: A les elevacions mitjanes de la serralada, els boscos subtropicals deixen el lloc a una franja de boscos temperats de flor i mixtos, amb els boscos de flor de l'Himàlaia occidental a l'extrem occidental de la serralada, i els boscos de flor de l'Himàlaia oriental a Assam i Arunachal Pradesh. Per sobre dels boscos de flors són els boscos conífers subalpins de l'Himàlaia occidental i de l'Himàlaia oriental.
Arbustos i prats alpins [modifica]
Per sobre la línia d'arbres es troben els prats i arbustars alpins de l'Himàlaia nord-occidental, occidental i oriental, que deixen el seu lloc a la tundra a l'alta serralada de l'Himàlaia. Els prats alpins són l'hàbitat estival del lleopard de les neus (Uncia uncia), una espècie amenaçada.
Principals cims de l'Himàlaia [modifica]
Cims de més de 8.000 metres [modifica]
| Nom del cim | Altres noms o significats | Alçada (m.) | Alçada (ft.) | Primera ascenció | Notes |
|---|---|---|---|---|---|
| Everest | Sagarmatha (nepalès), "El cap del món",[1] Chomolangma (tibetà), "La deesa mare de les neus"[1] |
8,850 | 29,035.44 | 1953 | Muntanya més alta del món, situada a la Xina/Nepal. |
| K2 | Chogo Gangri | 8,611 | 28,251 | 1954 | 2a muntanya més alta del món, situada al Karakorum, al Pakistan. |
| Kangchenjunga | Kangchen Dzö-nga, "Cinc tresors de les grans neus" | 8,586 | 28,169 | 1955 | 3a muntanya més alta del món, situada a la Xina/Nepal. |
| Lhotse | "El pic del sud" | 8.516 | 27.940 | 1956 | 4a muntanya més alta del món, situada a la Xina/Nepal, a l'ombra de l'Everest. |
| Makalu | "El gran negre" | 8.462 | 27.765 | 1955 | 5a muntanya més alta del món, situada al Nepal. |
| Cho Oyu | Qowowuyag, "La deesa turquesa" | 8.201 | 26.905 | 1954 | 6a muntanya més alta del món, situada al Nepal. |
| Dhaulagiri | "La Muntanya blanca" | 8.167 | 26.764 | 1960 | 7a muntanya més alta del món, situada al Nepal. |
| Manaslu | Kutang, "La Muntanya de l'esperit" | 8.156 | 26.758 | 1956 | 8a muntanya més alta del món, situada a Gurkha Himal (Nepal). |
| Nanga Parbat | Diamir, "La Muntanya nua" | 8.126 | 26.660 | 1953 | 9a muntanya més alta del món, situada a les àrees del nord del Pakistan. |
| Annapurna | "La deesa de la recol·lecció" | 8.091 | 26.545 | 1950 | La 10a més alta. La muntanya més "mortífera" del món, situada al Nepal. |
| Gasherbrum I | "La Muntanya bella" | 8.080 | 26.509 | 1958 | 11a muntanya més alta del món. Situada al Karakorum, Pakistan. |
| Broad Peak | Faichan Kangri | 8.047 | 26.401 | 1957 | 12a muntanya més alta del món. Situada al Karakorum, Pakistan. |
| Gasherbrum II | - | 8.035 | 26.362 | 1956 | 13a muntanya més alta del món, situada al Karakorum, Pakistan. |
| Shishapangma | Xixiabangma, "Crest Above The Grassy Plains" | 8,013 | 26,289 | 1964 | 14a muntanya més alta del món. Situada al Tibet, és la muntanya més alta situada de forma íntegra dins de la Xina. |
Altres cims importants [modifica]
| Nom del cim | Altres noms o significats | Alçada (m.) | Alçada (ft.) | Primera ascenció | Notes |
|---|---|---|---|---|---|
| Gyachung Kang | desconeguts | 7.952 | 26.089 | 1964 | 15a muntanya més alta. Situada al Nepal/Tibet, és la muntanya més alta per sota dels 8.000 metres. |
| Gasherbrum IV | - | 7.925 | 26.001 | 1958 | Un cim extremadament tècnic d'ascendir, i el 17è més alt de la Terra, situat a la serralada del Karakorum, al Pakistan. |
| Masherbrum | desconeguts | 7.821 | 25.660 | 1960 | 22è cim més alt de la Terra. Situat a la serralada del Karakorum, al Pakistan. |
| Nanda Devi | "Deesa de la bona fortuna" | 7.817 | 25.645 | 1936 | 23è cim més alt de la Terra. Situat a Uttarakhand, i és el cim més alt situat íntegrament dins de l'Índia. |
| Rakaposhi | "La paret brillant" | 7.788 | 25.551 | 1958 | Un imponent pic que situat al Karakorum pakistanès. |
| Gangkhar Puensum | Gankar Punzum, "Les tres muntanyes germanes" | 7,570 | 24,836 | Encara no s'ha escalat mai | És la muntanya més alta que encara no ha estat escalada per cap alpinista. Està situada al regre de Bhutan. |
| Ama Dablam | "La mare i el seu collar" | 6.848 | 22.467 | 1961 | Considerat per molts com el cim més bell del món. Està situat a Khumbu, Nepal, i domina el trekking cap a l'Everest durant molts kilòmetres. |
Toponímia [modifica]
Els topònims utilitzats per a individualitzar les muntanyes de l'Himàlaia són generalment formats amb radicals de l'idioma nepalès, del tibetà, de turquestà o del sànscrit, combinades moltes vegades de forma híbrida entre elles, i solen posseïr una capacitat expressiva i una condensació de significats que sol passar inadvertida als estrangers. En nepalès, himal significa "muntanya coberta de neu" i s'utilitza per anomenar a diverses muntanyes.
Alguns noms són típicament descriptius:
- Karakorum, la pedrera negra
- Dhaulagiri, muntanya blanca
- Nilgiri, muntanya blava
- Gasherbrum, la paret brillant
- Machapuchare, la cua de peix
- Makalu, el gran negre
- Kang Taiga, la cadira de neu
- Chogo Ri (redenominat K2), la gran muntanya
El altres casos el topònim té una precisa al·lusió religiosa:
- Pancchulé, les cinc fletxes celestials
- Gosainthan, el lloc dels sants
- Trisul, el trident (símbol de Shivá)
- Indrasan, el tro d'Indra
- Manaslu, la muntanya de la ment
- Chomo Lungma (més conegut a occident com a Everest), la deesa mare del món
- Annapurna, plena de grans (com d'arròs)
- Ganesh Himal, la neu de Ganesh (el déu elefant)
Existeixen algunes muntanyes de les que el nom deriva de la seva posició respecte als altres cims:
- Nuptse, muntanya de l'oest
- Lhotse Shar, muntanya del sud-est
- Lhotse, muntanya del sud
- Nunagiri, muntanyes entre dos rius
Existeixen noms amb significats més diversos:
- Kardong, la fortalesa de neu
- Mahalangur Himal, la serralada muntanyosa dels grans simis
- Mustagh, les muntanyes brillants del cel
- Shisha Pangma, la cresta més enllà de les pastures
- Mulkilà, la fortalesa de plata
- Amai Dablang, la mare que abraça
- Kanchenjonga, els cinc tresors de la neu
Religió [modifica]
Diversos llocs de l'Himàlaia tenen un significat religiós importants per a les religions hinduista i budista. En l'Hinduisme, l'Himàlaia també s'ha personificat com el déu Himavat, el pare del cònjugue de Shiva, Parvati.
Alguns dels punts importants per la religió de l'Himàlaia són:
- Haridwar, el punt on el riu Ganga entre a les planes.
- Badrinath, un temple dedicat a Vishnu.
- Kedarnath, lloc on està situat un dels dotze Jyotirlingas
- Gaumukh, la font del riu Bhagirathi (i per tant, per extensió, del Ganges), a unes quantes milles per sobre de la ciutat de Gangotri.
- Deoprayag, on l'Alaknanda i el Bhagirathi es mesclen per a formar el Ganges.
- Rishikesh, conté el tempe de Lakshmana.
- Mount Kailash, un cim de 6.638 metres d'alçada que és la llar dels déus hindús Xiva i Uma, i també es venerada pels budistes. Està prohibit ascendir el cim, i és tant sagrat que està envoltat a la seva base. El Llac Manasarovar és a la base de la muntanya i és la font del Brahmaputra.
- Amarnath, té una linga de Shiva de gel, que es forma unes poques setmanes cada any. Milers de persones visites la cova durant aquelles setmanes.
- El Vaishno Devi és un popular santuari dels devots de Durga.
- Sri Hemkund Sahib
A més del llistat superior, un nombre importants de centres budistes tibetans estan situats a l'Himàlaia, incloent-hi la residència del Dalai Lama. Hi ha prop de 6.000 monestirs al Tíbet.[2] Els muslims tibetants tenen les seves pròpies mesquites a Lhasa i a Shigatse.[3]
Les següents entitats místiques s'han associat amb l'Himàlaia:
- El Yeti és una de les criatures més famoses en criptozoologia. És una gran criatura, com un primat, que se suposa que viu a l'Himàlaia. La majoria de científics i experts creuen que les evidències sobre l'existència del Yeti no són prou persuassives, i són el resultat de les llegendes, bromes o falta d'identificació de criatures mundanes.
- Shambhala és una ciutat mística, amb diverses llegendes associades a ella, i és un dels vint-i-quatre reialmes amagats de l'Himàlaia, al budisme Vajrayana.[4] Algunes de les llegendes la consideren com una ciutat real, on es preserven les doctrines secretes del Budisme , i altres llegendes creuen que la ciutat no existeix físicament i que únicament pot ser assolida al reialme mental.
L'Himàlaia en poesia [modifica]
| L'article necessita algunes millores de traducció. El text pot contenir fragments sense traduir o traduccions automàtiques de paraules i/o títols d'obres que poden no correspondre al seu equivalent en català. Col·laboreu-hi! |
Himalaya és part de la col·lecció Hunkar de Ramdhari Singh 'Dinkar', que ha estat descrit per la crítica com a "brases ardents a l'ombra d'un tranquil arc de sant martí".[5] En aquest poema la grandiositat de l'Himàlaia reflexa metafòricament a Mohandas Gandhi, qui In this poem the loftiness of the Himalayas reflects metaphorically the Mahatma, a qui invoca l'acció, deixant el camí de la meditació mística de l'ascètica.[5]
Uns dels versos (traduïts a l'anglès) són:[5]
| « | My king of mountains! My magnificent one! Radiant embodiment of great glory! Unvanquished, unfettered, free through the ages, O sage engrossed in silent tapasya! |
» |
Grans alpinistes a l'Himàlaia [modifica]
Primeres ascensions als 14 vuit-mils [6][7]
Alpinistes amb els 14 8.000s [modifica]
Els 10 primers alpinistes en assolir els 14 cims més alts de la Terra són:
| Ordre | Alpinista | Nacionalitat | Any |
|---|---|---|---|
| 1 | Reinhold Messner | 1986 | |
| 2 | Jerzy Kukuczka | 1987 | |
| 3 | Erhard Loretan | 1995 | |
| 4 | Carlos Carsolio | 1996 | |
| 5 | Kryzysztof Wielicki | 1996 | |
| 6 | Juan Oiarzabal | 1999 | |
| 7 | Sergio Martini | 2000 | |
| 8 | Park Young | 2001 | |
| 9 | Um Hong | 2001 | |
| 10 | Alberto Iñurrategi | 2002 |
Pel que fa als alpinistes catalans, Òscar Cadiach amb 8 cims (i 2 repeticions) és el que n'ha assolit més, seguit per Juanjo Garra i Ferran Latorre amb 6 vuit-mils cadascú.[9]
Documentals de l'Himàlaia [modifica]
- Journey of a Red Fridge (2007), dirigit per Lucian i Natasa Muntean (Lunam Docs), és un documental premiat que explica la història d'un nen portador que treballa a les muntanyes nepaleses de l'Himàlaia.
- Baraka (1992), dirigida per Ron Fricke
Vegeu també [modifica]
Imatges [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Edelweiss trekking, mountaineering, rafting, safari cultural and pilgrimage tours in Nepal». [Consulta: 2009-04-23].
- ↑ Tibetan monks: A controlled life. BBC News. March 20, 2008.
- ↑ Mosques in Lhasa, Tibet. People's Daily Online. October 27, 2005.
- ↑ Levine, Norma. Blessing Power of the Buddhas: Sacred Objects, Secret Lands. Element Books, 1993, p. 132. ISBN 1-85230-305-0.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 George (ed.), K.M.. Sahitya Akademi. Modern Indian Literature, an Anthology (en anglès), 1992. ISBN 9788172013240.
- ↑ Geographical facts and first ascents information of the Main 8000ers http://www.8000ers.com/cms/en/8000ers-mainmenu-205.html
- ↑ http://www.8000ers.com/cms/download.html?func=startdown&id=184 Complete ascent - fatalities statistics of all 14 main 8000ers
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Els cims del K2, Gasherbrum I, Gasherbrum II i Broad Peak són a la frontera entre el Pakistan i la Xina al llarg del Karakorum. La majoria d'ascencions a aquests cims es fan via Pakistan, amb algunes ascensions des de la Xina.
- ↑ «FEEC - Cims de més de 8.000 metres».
Coord.: 28° 00′ N, 82° 00′ E / 28.000,82.000
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Himàlaia |