Himàlaia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Himàlaia
Himalaya composite.jpg
Imatge de l'Himàlaia des de l'espai
Cota màxima: 8.848 msnm
Longitud: 2.600 km
Coordenades: 28° 00′ N, 82° 00′ E / 28.000°N,82.000°E / 28.000; 82.000
Situació: Àsia
Cims destacats: Everest (8.848 m)
K2 (8.611 m)
Kanchenjunga (8.598 m)
Refuge icone.svg Accediu al Portal:Geografia

L'Himàlaia[1][2] (del sànscrit हिमालय, himālaia, compost per hima: "neu" i 'ā'laia: "casa, lloc") és un massís muntanyós d'Àsia que es reparteix entre el Bhutan, l'Índia, el Nepal, el Pakistan, el Tibet i la Xina. Forma un arc amb una llargària de 2.600 km d'est o oest i una amplària de 350 km de nord a sud. És la serralada més alta de la Terra, amb catorze cims de més de 8.000 metres d'altitud, amb l'Everest com a punt més alt (8.848 m), seguit del K2 (8.611 m) i el Kanchenjunga (8.598 m).

Geologia i formació[modifica | modifica el codi]

L'Himàlaia es va formar fa devers 50 milions d'anys a l'era terciària: segons la teoria de tectònica de plaques, es va produir pel xoc de la placa índia procedent de l'antic continent de Gondwana, i la d'Euràsia, que provenia de la divisió de l'antiga Lauràsia.

Malgrat que geogràficament estiguin ben diferenciades, en parlar de l'Himàlaia moltes vegades s'hi inclou també el Karakoram (nord-oest), el Transhimàlaia (al nord del Tibet) i el Prehimàlaia, que el separa de les planures de l'Índia.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situació geogràfica de l'Himàlaia

L'Himàlaia es troba a cavall entre diversos països; la part nord del Karakoram pertany al Xinjiang (Xina), mentre que el sud pertany al Pakistan. L'extrem oriental del Karakoram correspon al Caixmir, territori en disputa entre el Pakistan i l'Índia des de 1947. Pel que fa a l'Himàlaia en sentit estricte, el vessant septentrional pertany al Tibet, país ocupat per la Xina, i el vessant meridional es reparteix entre el Pakistan, l'Índia, el Nepal i Bhutan.

Geografia humana[modifica | modifica el codi]

Els grups ètnics del vessant nord de l'Himàlaia són principalment de tipus mongol i de religió budista, mentre que al vessant sud hi ha un mosaic ètnic i cultural (només al Nepal hi ha almanco 19 grups ètnics principals) i de religió fonamentalment musulmana a l'oest, i hindú al centre i est de la serralada.

Geografia política[modifica | modifica el codi]

A l'Himalàia hi conflueixen diversos països. La serralada cobreix una extensió d'uns 594.400 km², que inclou parts del Pakistan, Índia, Nepal, Butan i Tíbet.

El vessant septentrional del Karakorum pertany a Sinkiang, territori xinpes, mentre que el vessant meridional pertany al Pakistan. L'extrem oriental del Karakorum correspon a la regió del Caixmir, territori en disputa entre Pakistan i l'Índia des del 1947 De l'Himàlaia, sensu stricto, el vessant septentrional pentany al Tíbet, país ocupat per la Xina, repartin-se el vessant meridional entre el Pakistan, l'Índia, el Nepal i Butan.

Els grups ètnics del vessant nord de l'Himalàia són predominantment del tipus mongoloide a l'est i de religió budista, metres que al vessant sud existeix un complex mosaic ètnic i cultura (només al Nepal, ja es distingeixen almenys 19 grups ètnics principals), de religió fonamentalment musulmana a l'oest, i a hinduista al centre i est de la serralada y el budisme al nord.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Una vista des de la cresta superior de Shimla mirant cap al nord vers els cims nevats de l'Himàlaia, visible al fons. Al primer pla, un arbreda de Cedrus deodara

La flora i la fauna de l'Himàlaia varia amb el clima, les pluges, l'altitud, i la terra. El clima té una rang que va des del tropical a la base de les muntanyes fins al gel permanent i les neus perpètues a les elevacions més altes. La quantitat de precipitació s'incrementa d'oesta a est al llarg del front de la serralada. La diversitat de climes, altituds, precipitacions i condicions del sòl, generen una gran varietat de plantes i de comunitats animals.

Boscos de les terres baixes[modifica | modifica el codi]

A la plana Indogangètica de la base de les muntanyes, una plana al·luvial regada per l'Indus i els rius Ganges-Brahmaputra, la vegetació varia d'oest a est segons les precipitacions. Les zones desèrtiques que caracterizen aquesta zona ocupen les planes del Pakistan i del Panjab. Més a l'est es troben per les planes tropicals de l'Alt Ganges de Uttarakhand i Uttar Pradesh i els boscos caducifolis humits del Baix Ganges, a Bihar i Bengala Occidental. Só boscos monsònics, amb arbres caducifòlis de secà que perden les fulles durant l'època seca. Els boscos semicaducifolis de la vall del Brahmaputra, més humits, ocupen les planúries d'Assam.

Franja del Terai[modifica | modifica el codi]

Per sobre de la plana al·luvial hi ha la franja del Terai, una zona de sòls sorrencs i argilosos que en algunes estacions esdevenen aiguamolls. El Terai rep més precipitacions que les planes, i els rius baixants de l'Himàlaia s'alenteixen i s'estenen a la zona del Terai, més plana, dipositant llims fèrtils durant l'estació del monsó i recedint durant l'estació seca. El Terai té un mantell freàtic elevat a causa de l'aigua que cau de la zona adjacent. La part central de la franja del Terai està ocupada pels herbassars i les sabanes del Terai-Duar, un mosaic d'herbassars, sabanes i boscos perennes i caduficolis que inclou alguns dels herbassars més alts del món. Aquests herbassars són la llar del rinoceront de l'Índia (Rhinoceros unicornis).

Franja del Bhabhar[modifica | modifica el codi]

Sobre la franja del Terai hi ha una zona d'altiplà conegut com el Bhabhar, una zona de sòls porosos i rocosos, compostos de residus que han estat duts pel corrent d'altituds més elevades. El Bhabhar i el Shiwalix baix tenen un clima subtropical. Els boscos conífers subtropicals de l'Himàlaia ocupen l'extrem occidental de la franja subtropical, amb boscos dominats per Pinus roxburghii. La part central de la serralada és la llar dels boscos de flor subtropicals de l'Himàlaia, dominats pel sal (Shorea robusta).

Els turons de Shiwalik[modifica | modifica el codi]

També anomenats turons Churia o Margalla, els monts Sivalik són el terreny més exterior de peus de turons que s'estén a través de la regió de l'Himàlaia, pel Pakistan, l'Índia, el Nepal i Bhutan. Consisteix de moltes subàrees. Els cims es troben a entre 600 i 1.200 metres. Les pendents meridionals, més empinats, formen una zona de falles anomenada Himalayan Frontal Thrust (HFT); les pendents septentrionals són més suaus. Els conglomerats permeables i altres roques permeten que l'aigua de la pluja s'escoli pendent avall cap al Bhabhar i el Terai, i pendent amunt només hi creixen boscos d'arbusts.

Terai interior o valls Dun[modifica | modifica el codi]

Les valls del Terai interior són unes valls obertes del nord dels monts Shivalik o entre les sub-zones del Shivalik. En són exemples el Dehra Dun a l'Índia i el Chitwan al Nepal.

L'Himàlaia menor[modifica | modifica el codi]

És una serralada prominent d'entre 2.000 i 3.000 metres d'altitud formades al llarg del Main Boundary Thrust, una zona de falla amb una cara meridional empinada i pendents septentrionals més suaus. És gairebé contínua excepte les gorges dels rius. Els rius s'uneixen en forma de "canelobre" al nord per trencar aquesta serralada per relativaments pocs llocs.

Terres mitjanes[modifica | modifica el codi]

Una regió "muntanyosa" d'uns 1.000 metres de mitjana immediatament al nord de la serralada de Mahabharat, que es va elevant al llarg d'uns 100 km fins a uns 4.000 metres d'altitud a la zona de falla del Main Frontal Thrust, on comença el Gran Himàlaia.

  • Boscos de montana: A les elevacions mitjanes de la serralada, els boscos subtropicals deixen el lloc a una franja de boscos temperats de flor i mixtos, amb els boscos de flor de l'Himàlaia occidental a l'extrem occidental de la serralada, i els boscos de flor de l'Himàlaia oriental a Assam i Arunachal Pradesh. Per sobre dels boscos de flors són els boscos conífers subalpins de l'Himàlaia occidental i de l'Himàlaia oriental.

Arbustos i prats alpins[modifica | modifica el codi]

Per sobre la línia d'arbres es troben els prats i matollars alpins de l'Himàlaia nord-occidental, occidental i oriental, que deixen el seu lloc a la tundra a l'alta serralada de l'Himàlaia. Els prats alpins són l'hàbitat estival del lleopard de les neus (Uncia uncia), una espècie amenaçada.

Principals cims de l'Himàlaia[modifica | modifica el codi]

Cims de més de 8.000 metres[modifica | modifica el codi]

Nom del cim Altres noms o significats Alçada (m.) Alçada (ft.) Primera ascensió Notes
Everest Sagarmatha (nepalès), "El cap del món",[3]
Chomolangma (tibetà), "La deesa mare de les neus"[3]
8,850 29,035.44 1953 Muntanya més alta del món, situada a la Xina/Nepal.
K2 Chogo Gangri 8,611 28,251 1954 2a muntanya més alta del món, situada al Karakorum, al Pakistan.
Kangchenjunga Kangchen Dzö-nga, "Cinc tresors de les grans neus" 8,586 28,169 1955 3a muntanya més alta del món, situada a la Xina/Nepal.
Lhotse "El pic del sud" 8.516 27.940 1956 4a muntanya més alta del món, situada a la Xina/Nepal, a l'ombra de l'Everest.
Makalu "El gran negre" 8.462 27.765 1955 5a muntanya més alta del món, situada al Nepal.
Cho Oyu Qowowuyag, "La deesa turquesa" 8.201 26.905 1954 6a muntanya més alta del món, situada al Nepal.
Dhaulagiri "La Muntanya blanca" 8.167 26.764 1960 7a muntanya més alta del món, situada al Nepal.
Manaslu Kutang, "La Muntanya de l'esperit" 8.156 26.758 1956 8a muntanya més alta del món, situada a Gurkha Himal (Nepal).
Nanga Parbat Diamir, "La Muntanya nua" 8.126 26.660 1953 9a muntanya més alta del món, situada a les àrees del nord del Pakistan.
Annapurna "La deesa de la recol·lecció" 8.091 26.545 1950 La 10a més alta. La muntanya més "mortífera" del món, situada al Nepal.
Gasherbrum I "La Muntanya bella" 8.080 26.509 1958 11a muntanya més alta del món. Situada al Karakorum, Pakistan.
Broad Peak Faichan Kangri 8.047 26.401 1957 12a muntanya més alta del món. Situada al Karakorum, Pakistan.
Gasherbrum II - 8.035 26.362 1956 13a muntanya més alta del món, situada al Karakorum, Pakistan.
Shishapangma Xixiabangma, "Crest Above The Grassy Plains" 8,013 26,289 1964 14a muntanya més alta del món. Situada al Tibet, és la muntanya més alta situada de forma íntegra dins de la Xina.

Altres cims importants[modifica | modifica el codi]

Nom del cim Altres noms o significats Alçada (m.) Alçada (ft.) Primera ascensió Notes
Gyachung Kang desconeguts 7.952 26.089 1964 15a muntanya més alta. Situada al Nepal/Tibet, és la muntanya més alta per sota dels 8.000 metres.
Gasherbrum IV - 7.925 26.001 1958 Un cim extremadament tècnic d'ascendir, i el 17è més alt de la Terra, situat a la serralada del Karakorum, al Pakistan.
Masherbrum desconeguts 7.821 25.660 1960 22è cim més alt de la Terra. Situat a la serralada del Karakorum, al Pakistan.
Nanda Devi "Deesa de la bona fortuna" 7.817 25.645 1936 23è cim més alt de la Terra. Situat a Uttarakhand, i és el cim més alt situat íntegrament dins de l'Índia.
Rakaposhi "La paret brillant" 7.788 25.551 1958 Un imponent pic que situat al Karakorum pakistanès.
Gangkhar Puensum Gankar Punzum, "Les tres muntanyes germanes" 7,570 24,836 Encara no s'ha escalat mai És la muntanya més alta que encara no ha estat escalada per cap alpinista. Està situada al regre de Bhutan.
Ama Dablam "La mare i el seu collar" 6.848 22.467 1961 Considerat per molts com el cim més bell del món. Està situat a Khumbu, Nepal, i domina el trekking cap a l'Everest durant molts kilòmetres.

Toponímia[modifica | modifica el codi]

Els topònims utilitzats per a individualitzar les muntanyes de l'Himàlaia són generalment formats amb radicals de l'idioma nepalès, del tibetà, de turquestà o del sànscrit, combinades moltes vegades de forma híbrida entre elles, i solen posseir una capacitat expressiva i una condensació de significats que sol passar inadvertida als estrangers. En nepalès, himal significa "muntanya coberta de neu" i s'utilitza per anomenar a diverses muntanyes.

Alguns noms són típicament descriptius:

El altres casos el topònim té una precisa al·lusió religiosa:

Existeixen algunes muntanyes de les que el nom deriva de la seva posició respecte als altres cims:

Existeixen noms amb significats més diversos:

Religió[modifica | modifica el codi]

Monestir de Taktshang, conegut també com el "Niu del Tigre"
Santuari de Vaishno Devi

Diversos llocs de l'Himàlaia tenen un significat religiós importants per a les religions hinduista i budista. En l'Hinduisme, l'Himàlaia també s'ha personificat com el déu Himavat, el pare del cònjugue de Shiva, Parvati.

Alguns dels punts importants per la religió de l'Himàlaia són:

A més del llistat superior, un nombre importants de centres budistes tibetans estan situats a l'Himàlaia, incloent-hi la residència del Dalai Lama. Hi ha prop de 6.000 monestirs al Tíbet.[4] Els muslims tibetants tenen les seves pròpies mesquites a Lhasa i a Shigatse.[5]

Les següents entitats místiques s'han associat amb l'Himàlaia:

  • El Yeti és una de les criatures més famoses en criptozoologia. És una gran criatura, com un primat, que se suposa que viu a l'Himàlaia. La majoria de científics i experts creuen que les evidències sobre l'existència del Yeti no són prou persuassives, i són el resultat de les llegendes, bromes o falta d'identificació de criatures mundanes.
  • Shambhala és una ciutat mística, amb diverses llegendes associades a ella, i és un dels vint-i-quatre reialmes amagats de l'Himàlaia, al budisme Vajrayana.[6] Algunes de les llegendes la consideren com una ciutat real, on es preserven les doctrines secretes del Budisme, i altres llegendes creuen que la ciutat no existeix físicament i que únicament pot ser assolida al reialme mental.

L'Himàlaia en poesia[modifica | modifica el codi]

Himalaya és part de la col·lecció Hunkar de Ramdhari Singh 'Dinkar', que ha estat descrit per la crítica com a "brases ardents a l'ombra d'un tranquil arc de sant martí".[7] En aquest poema la grandiositat de l'Himàlaia reflecteix metafòricament a Mohandas Gandhi, qui In this poem the loftiness of the Himalayas reflects metaphorically the Mahatma, a qui invoca l'acció, deixant el camí de la meditació mística de l'ascètica.[7]

Uns dels versos (traduïts a l'anglès) són:[7]

« My king of mountains! My magnificent one!

Radiant embodiment of great glory!
Flame of fierce, accumulated prowess!
Snowy diadem of my motherland!
Effulgent brow of my Bharat!
My king of mountains! My magnificent one!

Unvanquished, unfettered, free through the ages,
Sacred, righteously proud and great through the ages,
What glory have you been radiating
Through the ages in the limitless sky?
How unbroken is your eternal meditation!
Sages of sages! How unending your concentration!
Pouring into infinite space, what intricate problems
Do you seek to solve?
What intractable web of perplexities?
My king of mountains! My magnificent one!

O sage engrossed in silent tapasya!
Open your eyes atleast for a moment!
Our country is burning, in flames
Writhing restlessly at your feet!
The blessed Indus, the five rivers, Brahmaputra
Ganga and Yamuna - the nectar-swept streams
That flow to the blessed land
Are abundant with your melting compassion.
At the gates of that land,
You, the guardian of its borders,
Have challenged, 'You must cut off my head
Before you can trample over this land.
O pious sage, a great misfortune has fallen today
On that same land of piety!
Afflicted, the children are writhing
Bitten by countless snakes from four directions.
My king of mountains! My magnificent one!

»

Grans alpinistes a l'Himàlaia[modifica | modifica el codi]

Primeres ascensions als 14 vuit-mils[8][9]

Cim Alçada Situació 1a ascensió 1rs alpinistes 1a ascensió hivernal 1r/s alpinistes hivernals Ascencions Morts Taxa de mortalitat Taxa de mortalitat
abans del 1990*
Taxa de mortalitat
després del 1990*
Everest 8848 m Nepal/Xina 29 maig 1953 NZL Edmund Hillary
NepalTenzing Norgay
17 febrer 1980
POL Krzysztof Wielicki
POL Leszek Cichy
3684 210 5.70% 37% 4.4%
K2 8611 m Pakistan/Xina[10] 31 juliol 1954 ITA Achille Compagnoni
ITA Lino Lacedelli
284 66 23.24% 41% 19.7%
Kangchenjunga 8586 m Nepal/Índia 25 maig 1955 UK George Band
UK Joe Brown
11 gener 1986 POL Krzysztof Wielicki
POL Jerzy Kukuczka
209 40 21.4% 21% 22%
Lhotse 8516 m Nepal/Xina 18 maig 1956 Suïssa Fritz Luchsinger
Suïssa Ernst Reiss
31 Dec 1988 POL Krzysztof Wielicki 221 11 3.43% 14% 2%
Makalu 8485 m Nepal/Xina 15 maig 1955 França Jean Couzy
França Lionel Terray
09 febrer 2009 ITA Simone Moro
KAZ Dennis Urubko
234 26 11.11% 16% 8.5%
Cho Oyu 8188 m Nepal/Xina 19 octubre 1954 Àustria Joseph Joechler
Nepal Pasang Dawa Lama
Àustria Herbert Tichy
12 febrer 1985 POL Maciej Berbeka
POL Maciej Pawlikowski
POL Jerzy Kukuczka
2668 39 1.46%
Dhaulagiri 8167 m Nepal 13 maig 1960 Àustria Kurt Diemberger
GER Peter Diener
Nepal Nawang Dorje
Nepal Nima Dorje
Suïssa Ernst Forrer
Àustria Albin Schelbert
21 gener 1985 POL Andrzej Czok
POL Jerzy Kukuczka
358 58 16.20% 31% 11%
Manaslu 8163 m Nepal 09 maig 1956 JPN Toshio Imanishi
Nepal Gyalzen Norbu
14 gener 1984 POL Maciej Berbeka
POL Ryszard Gajewski
297 53 17.85% 35.16% 13.42%
Nanga Parbat 8126 m Pakistan 03 juliol 1953 Àustria Hermann Buhl 287 64 22.30% 77% 5.5%
Annapurna 8091 m Nepal 03 juny 1950 França Maurice Herzog
França Louis Lachenal
03 febrer 1987 POL Jerzy Kukuczka
POL Artur Hajzer
153 58 42.85% 66% 19.7%
Gasherbrum I 8080 m Pakistan/Xina[10] 05 juliol 1958 USA Andrew Kauffman
USA Pete Schoening
265 25 9.43% 15.5% 8.75%
Broad Peak 8051 m Pakistan/Xina[10] 09 juny 1957 Àustria Fritz Wintersteller
Àustria Marcus Schmuck
Àustria Kurt Diemberger
Àustria Hermann Buhl
359 19 5.29% 5% 8.6%
Gasherbrum II 8034 m Pakistan/Xina[10] 08 juliol 1956 Àustria Fritz Moravec
Àustria Josef Larch
Àustria Hans Willenpart
836 19 2.27% 7.8% 0.44%
Shishapangma 8027 m Xina 02 maig 1964 República Popular de la Xina Hsu Ching
República Popular de la Xina Chang Chun-yen
República Popular de la Xina Wang Fu-zhou
República Popular de la Xina Chen San
República Popular de la Xina Cheng Tien-liang
República Popular de la Xina Wu Tsung-yue
República Popular de la Xina Sodnam Doji
República Popular de la Xina Migmar Trashi
República Popular de la Xina Doji
República Popular de la Xina Yonten
14 gener 2005 POL Piotr Morawski
ITA Simone Moro
274 23 8.39% 2% 16.8%

Alpinistes amb els 14 8.000s[modifica | modifica el codi]

Els 10 primers alpinistes a assolir els 14 cims més alts de la Terra són:

Ordre Alpinista Nacionalitat Any
1 Reinhold Messner Itàlia Itàlia 1986
2 Jerzy Kukuczka Polònia Polònia 1987
3 Erhard Loretan Suïssa Suïssa 1995
4 Carlos Carsolio Mèxic Mèxic 1996
5 Kryzysztof Wielicki Polònia Polònia 1996
6 Juan Oiarzabal Euskadi País Basc 1999
7 Sergio Martini Itàlia Itàlia 2000
8 Park Young Corea del Sud Corea del Sud 2001
9 Um Hong Corea del Sud Corea del Sud 2001
10 Alberto Iñurrategi Euskadi País Basc 2002

Pel que fa als alpinistes catalans, Òscar Cadiach amb 8 cims (i 2 repeticions) és el que n'ha assolit més, seguit per Juanjo Garra i Ferran Latorre amb 6 vuit-mils cadascú.[11]

Documentals de l'Himàlaia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Imatges[modifica | modifica el codi]

Mosaic de l'Himàlaia fet el 2004 amb el Makalu i l'Everest, realitzada des de l'Expedició 8 de l'Estació Espacial Internacional
Mosaic de l'Himàlaia fet el 2004 amb el Makalu i l'Everest, realitzada des de l'Expedició 8 de l'Estació Espacial Internacional

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Himàlaia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. L'Himàlaia a esadir.cat
  3. 3,0 3,1 «Edelweiss trekking, mountaineering, rafting, safari cultural and pilgrimage tours in Nepal». [Consulta: 2009-04-23].
  4. Tibetan monks: A controlled life. BBC News. March 20, 2008.
  5. Mosques in Lhasa, Tibet. People's Daily Online. October 27, 2005.
  6. Levine, Norma. Blessing Power of the Buddhas: Sacred Objects, Secret Lands. Element Books, 1993, p. 132. ISBN 1-85230-305-0. 
  7. 7,0 7,1 7,2 George (ed.), K.M.. Sahitya Akademi. Modern Indian Literature, an Anthology (en anglès), 1992. ISBN 9788172013240. 
  8. Geographical facts and first ascents information of the Main 8000ers http://www.8000ers.com/cms/en/8000ers-mainmenu-205.html
  9. [enllaç sense format] http://www.8000ers.com/cms/download.html?func=startdown&id=184 Complete ascent - fatalities statistics of all 14 main 8000ers
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 Els cims del K2, Gasherbrum I, Gasherbrum II i Broad Peak són a la frontera entre el Pakistan i la Xina al llarg del Karakorum. La majoria d'ascencions a aquests cims es fan via Pakistan, amb algunes ascensions des de la Xina.
  11. «FEEC - Cims de més de 8.000 metres».

Coord.: 28° 00′ N, 82° 00′ E / 28.000°N,82.000°E / 28.000; 82.000

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Himàlaia Modifica l'enllaç a Wikidata