Himera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El temple de la Victòria

Himera fou una ciutat grega de Sicília a la costa nord de l'illa a la desembocadura del riu Himera, entre Panormos i Cafalòdion (Cefalú). Era una de los poques ciutats gregues de la costa nord i l'única independent (Mylae al nord era dependència de Zancle o de Messana). Inicialment Himera fou colònia de Zancle (ciutat d'origen calcídid) però s'hi van establir també siracusans exiliats; així que encara que la nomima (institucions) de la ciutat eren calcídides, la llengua era una variant del dòric.

Diodor de Sicília diu que fou fundada 240 anys abans de la seva destrucció, és a dir el 648 aC. Aristòtil (Rhet. II 20) diu que per un temps va estar sotmesa al tirà Falaris d'Agrigent (570 aC-554 aC). El 490 aC s'hi va refugiar Scythes, tirà de Zancle, quan fou expulsat de la seva ciutat. Poc després la ciutat va quedar sota el govern del dèspota Terillos, que per reforçar el seu poder es va aliar a Anaxiles, en aquest temps tirà de Rhegio i Zancle. Però tot i aquesta aliança, Terillos fou enderrocat per Theron, dèspota d'Agrigent. Terillos va fugir i va demanar ajut als cartaginesos.

Això fou el motiu de la primera expedició cartaginesa a l'illa el 480 aC, sota la direcció d'Amilcar. Si és veritat que l'exèrcit cartaginès tenia tres-cents mil homes, cal pensar que el restabliment de Terillos era un pretext per la conquesta del resta de l'illa (els cartaginesos governaven a Panormos i Solos). Amilcar va atacar Himera però Theron va poder resistir allí fins a l'arribada de Geló des de Siracusa, i junts van derrotar els cartaginesos a la famosa batalla d'Himera, i van fer una gran mortaldat, fins al punt de què els grecs de Sicília la van comparar a la batalla de Salamina i fins i tot es va arribar a difondre el rumor que les dues batalles s'havien lliurat el mateix dia. Demareta, filla de Theron i esposa de Geló I, va intercedir a favor dels cartaginesos.

Theron va deixar el govern delegat d'Himera al seu jove fill Trasídeu, que es comportà opressivament i s'alienà la voluntat del poble; els notables locals van demanar ajut a Hieró de Siracusa, en aquell moment hostil a Theron, que era a Agrigent. Però Hiero en lloc de donar la seva ajuda, va oferir un tractat a Theron, a qui va amenaçar amb la conquesta d'Himera si no hi accedia. Theron hi va accedir però es va venjar amb els ciutadans d'Himera, i en va fer matar un gran nombre i a altres els va enviar a l'exili (Diodor XI 48). Com que això va buidar la ciutat va intentar restaurar-la reclutant colons arreu de Sicília, però la majoria foren dòrics (476 aC); els nous colons i els antics habitants es van portar be, però des de llavors Himera va ser una ciutat dòrica, va adoptar les institucions dòriques, i va seguir la política com les altres ciutats dòriques de l'illa. La data en què això va passar té algun dubte, ja que Diodor fixa el 476 aC (Olimpíada LXXVI) però diu també que la colònia va subsistir 58 anys fins a la seva destrucció pels cartaginesos, però com que aquesta destrucció fou el 408 aC hauria d'haver dit 68 anys; evidentment no és possible que l'error fos el 476 aC, ja que si fos 466 aC Theron ja era mort, car va morir el 472 aC; li va succeir a Agrigent i Himera el seu fill Trasideu, però ben aviat fou expulsat d'ambdues ciutats per Hieró I de Siracusa.

El 466 aC els himerians van enviar una força a ajudar Siracusa contra Trasibul, i poc després, en la pau general, els exiliats van poder tornar a la ciutat, retorn que es va produir sense problemes. Diodor diu que en el període que va seguir no hi va haver discòrdies civils a la ciutat.

El 415 aC, amb l'expedició dels atenencs, Himera fou de les primeres a donar suport a Siracusa. Quant Nícies es va presentar amb la flota atenenca a Himera la ciutat va refusar de rebre'l; poc després va desembarcar a Himera Gylippos i des allí va anar per terra fins a Siracusa, amb una força que en bona part eren ciutadans himerians.

El 408 aC es va produir la gran expedició cartaginesa a Sicília, teòricament per ajudar Segesta contra la seva rival Selinunt. Després de la destrucció d'aquesta darrera ciutat, Anníbal, cap de l'expedició, va girar les seves armes contra Himera, una ciutat que disposava de poques defenses i amb muralles febles. La resistència fou desesperada i va causar moltes baixes als cartaginesos, perquè els himerians disposaven d'una força de quatre mil siracusans auxiliars dirigits per Diocles, però aquest general, atemorit per la futura sort de Siracusa, va abandonar la ciutat a corre-cuita deixant Himera sola davant els cartaginesos. Finalment la ciutat fou ocupada per assalt i part dels seus ciutadans foren executats i fins a tres mil presoners foren també morts a sang freda per ordre d'Anníbal com a sacrifici a la memòria del seu avi Amilcar. La ciutat fou destruïda, i els edificis arrasats, incloent els temples. Diodor diu que la ciutat ja no fou mai reconstruïda.

El 405 aC al tractat de pau, els agrigentins, els selinuntins i els himerians foren autoritzats a retornar a les seves ciutats, amb la condició de pagar tribut a Cartago i no restaurar les fortificacions, i probablement els exiliats van tornar, però segons explica Ciceró no es van establir a l'arrasada Himera sinó a una nova ciutat, Thermes, (grec Therma, llatí Thermae), dins els límits del seu territori (confirmant doncs del que diu Diodor). Himera és esmentada com una de les ciutats-estat (amb capital a Therma de ben segur) que es van declarar per Dionís de Siracusa al començament de la gran guerra contra Cartago el 397 aC, però que el 396 aC van tornar a l'aliança amb Cartago. Thermae segons Diodor, fou fundada pels cartaginesos abans del final de la guerra el 407 aC, però això no és incompatible amb el fet que al cap de dos anys s'hi establissin els exiliats. Ciceró explica que després de la conquesta de Cartago, quan Escipió l'Africà va retornar als agrigentins i als gelencs les estàtues que els púnics s'havien emportat de les seves ciutats, també va tornar als habitants de Therma les que s'havien emportat d'Himera.

El 314 aC Diodor diu que en el tractat entre Agàtocles i els cartaginesos es va pactar que Heraclea Minoa, Selinunt i Himera (és a dir Therma) continuarien sota sobirania de Cartago "com havia estat abans". El nom Himera es repeteix també a Pomponi Mela i a Plini i potser Himera era el nom corrent de l'estat i Therma el de la capital.

Thermes o Therma (Thermae) fou anomenada Thermae Himerenses o Therma Himeraia i derivava el seu nom de les fonts d'aigües minerals de la seva rodalia. Fou una ciutat important però sempre subjecte al domini cartaginès (amb poques i breus excepcions) i després romà. El 260 aC un cos de tropes romanes va acampar a la seva rodalia i foren atacades per Amilcar i derrotades amb fortes pèrdues; abans del final de la guerra la ciutat fou assetjada pels romans i conquerida (possiblement al 252 aC).

No es coneix perquè els romans van donar a la ciutat un tracte de favor, però Ciceró diu que el senat va retornar al thermitans la seva ciutat i el seu territori, amb lliure ús de les seves lleis com a recompensa per la seva fidelitat; donat que durant la guerra la ciutat havia estat aliada cartaginesa i enemiga de Roma, és de suposar que després de la guerra va passar alguna cosa que l'atorgà aquesta consideració de fidel a Roma. En temps de Ciceró (meitat del segle I aC) era una ciutat prospera, amb un comerç actiu. En temps d'August va rebre una colònia de veterans (splendidissimae Coloniae Augustae Himeraeorum Thermitanorum). Plini esmenta la Thermae colonia que podria haver estat aquesta ciutat o la més petita Thermae Selinuntiae, ja que la situa a la costa sud. La ciutat és esmentada per Claudi Ptolemeu i apareix als Itineraris al segle IV.

La seva història posterior és poc rellevant; la ciutat va romandre sempre habitada i va originar la moderna Termini; queden restes del període romà, especialment les antigues termes que avui es diuen Bagni di San Calogero. Tomaso Fazello al segle XVI encara va veure les ruïnes d'un teatre que després es va destruir totalment. Queden algunes parts de l'aqüeducte i un gran edifici romà de què se'n desconeix l'ús que se'n feia; s'han trobat també moltes escultures i objectes antics.

Si el lloc de Therma és clar, el lloc de l'antiga Himera és més dubtós: generalment se la situa a la vora de la desembocadura del riu di Termini, que més amunt pren el nom de riu San Lionardo, quedant Termini a un costat i Himera a l'altre. Però és dubtós que aquest riu sigui l'antic riu Himera, i el riu correcte seria el Fiume Grande, a uns 15 km del Termini, i en concret al lloc de Torre di Bonfornello a la costa, prop de la desembocadura) on s'han trobat gots, gerres i altres objectes antics i nombroses sepulcres.

Himera fou el lloc de naixement del poeta Stesikoros, que va participar en la política de la seva ciutat (la seva estàtua era a Thermae en temps de Ciceró); Ergòteles, que va guanyar un premi als jocs olímpics, era ciutadà d'Himera, però no hi va néixer. A Therma va néixer el tirà Agàtocles.

Coord.: 37° 58′ N, 13° 49′ E / 37.967°N,13.817°E / 37.967; 13.817

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Himera