Himeri de Prusa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Himeri de Prusa (Himerius, Ἱμέριος) (vers 315-386) fou un important sofista grec de[1] Prusa a Bitínia, fill d'Amínies que també fou un retòric de cert renom.[2]

Vida[modifica | modifica el codi]

Es va educar a casa seva i després va anar a Atenes per completar estudis. Es creu que fou deixeble de Proeresi del que després fou rival.[3] Va viatjar per la part oriental de l'Imperi i va visitar Constantinoble, Nicomèdia, Lacedemònia, Tessalònica, Filips i altres llocs retornant després a Atenes on es va establir definitivament i va exercir com a mestre de retòrica, primer privadament i després a sou de l'estat.[4]

Va adquirir alta reputació i els més distingits personatges van passar per la seva escola, com Gregori Nazianzè. El mateix emperador Julià l'Apòstata el va convidar a la seva cort a Antioquia el 362 i el va fer el seu secretari.,.[5][6][7]L'emperador va morir el 363, per tant Himeri va perdre el seu lloc a la cort, però no va tornar a Atenes fins a la mort del seu rival Proeresi el 368, i llavors va seguir amb les seves classes d'oratòria. Va viure fins edat avançada i als darrers anys va veure la mort del seu fill Rufí, i ell mateix es va quedar cec. Segons diu Suides va morir d'un atac d'epilèpsia. Es va mantenir pagà fins a la seva mort.

Obra[modifica | modifica el codi]

Va escriure diverses obres de les que només alguna s'ha conservat. Foci[8] esmenta 71 discursos però se'n conserven només 24 sencers ,més 36 extractats de discursos i 11 fragments d'escrits.

Himeri prenia com a model per als seus discursos el retòric Publi Eli Aristides. Alguns dels discursos van ser pronunciats en ocasions assenyalades com el matrimoni de Sever o per la mort del seu fill Rufí. D'altres només s'havien escrits com a exercici o per a la pròpia exhibició d'oratòria. N'hi ha que narren esdeveniments de l'època i, per tant, tenen valor històric.

El seu estil es qualifica de fosc, sobrecarregat d'expressions figuratives i al·legòriques, mesclat amb expressions poètiques.

No es va fer una edició completa de totes les seves obres conservades fins a les darreries del segle XVIII. Anteriorment només se n'havien publicat cinc discursos , una edició de Fabricius,[9] i una altra de Majus (Giessen, 1719).[10] G. Wernsdorf va preparar una col·lecció completa, amb comentari i introducció, publicada a Gotinga (1790).[11] Més endavant es va trobar un nou fragment i es va publicar dins laAnecdota graeca de Boissonade.[12]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. van Kooten, Geurt Hendrik. Paul's Anthropology in Context: The Image of God, Assimilation to God, and Tripartite Man in Ancient Judaism, Ancient Philosophy and Early Christianity (en anglès). Mohr Siebeck, 2008, p. 111. ISBN 3161497783. 
  2. Suda s. v. Ἱμέριος.
  3. Eunapi, Proaeresius p. 110.
  4. Foci, Bekker, I. Bibliotheca ex recensione Immanuelis Bekkeri ed.Reimer, 1824-1825, Berlin, ISBN 9781314647990, pàg 109
  5. Eunapi: Vides dels filòsofs i dels sofistes; XIII: Himeri.
    • Text francès, en el web de Philippe Remacle (1944 - 2011).
    • Text anglès, amb anotacions en aquest idioma, en el [1] Tertullian Project; ed. de 1921.
  6. Libani, Discursos X. p. 267, ed. Morel; Zòsim, Historia nova III.2.
  7. Joan Tzetzes, Quilíades VI. 128.
  8. Foci, Bibliotheca Cod. 165, comp. 243.
  9. J.A. Fabricius: Bibliotheca graeca, ed.:C. Liebezeit, 1705-54, Hamburg, OCLC 7150648,pàg=IX. p. 426
  10. J.H. Majus: Bibliotheca Uffenbachiana ed.Impensis Novi bibliopolii, Halle, 1720 ,OCLC 11654612
  11. Wernsdorf Himerii sophistae quae reperiri potuerunt, videlicet, Eclogae, ed.apud Vandenhoeck et Ruprecht , Gotinga, 1790, OCLC 13614312
  12. J.F. Boissonad: Anecdota graeca: e codicibus regiis, ed.Excusum in Regio Typographeo, Paris, 1829-1833, OCLC 43132525 vol. I, pàgs. 172 i seg