Himilcó
 Astarte segons Dante Gabriel Rossetti (1877), deessa a què fa referència el nom d'Himilcó | |
| Tipus | prenom masculí  |
|---|---|
| Llengua | múltiples llengües |
| Nom en la llengua original | 𐤇𐤌𐤋𐤊𐤕, Himilco i Ἱμίλκων |
| Pàgines que comencen per «Himilcó» Persones amb aquest nom (Wikidata) | |
Himilcó (llatí: Himilco; en grec antic: Ἱμίλκων, Himílkōn) és un nom de fonts d'origen cartaginès. Prové de la llatinització del púnic 𐤇𐤌𐤋𐤊𐤕 (ḥmlkt), que significa 'germà de la reina, de la deessa', segurament en referència a la deïtat feniciopúnica Astarte.[1][2] Fou un nom comú en la civilització cartaginesa, i en el món grecoromà fou molt conegut gràcies a diversos generals de les Guerres Púniques.[3]
En els manuscrits i en les inscripcions sovint aquest nom es confon amb el d'Hamílcar (ḥmlqrt 'Melcart és graciós', o ḥmlk 'el rei és graciós'), per la semblança de les arrels.[3][4]
Personatges[modifica]
 |
Vegeu Himilcó en el Viccionari, el diccionari lliure. |
Els següents personatges de la història de Cartago portaren el nom d'Himilcó:[5]
- Himilcó el Navegant (8), navegant que explorà les costes europees de l'Atlàntic cap al 500 aC
- Himilcó (1), general de la família dels magònides mort el 396 aC
- Himilcó (2), general en la guerra contra Agàtocles, entorn del 307 aC
- Himilcó (3), general de la Primera Guerra Púnica
- Himilcó (4), senador de Cartago del partit bàrcida que s'oposà a Hannó quan aquest no volgué enviar reforços a Hanníbal després de la batalla de Cannes (216 aC), i que fou enviat a Hispània per rellevar Hasdrúbal, quan aquest marxà cap a Itàlia[6]
- Himilcó, general a la batalla de Càstulo (206 aC), on fou fet presoner per Escipió, probablement el mateix que l'anterior
- Himilcó (5), general que comandà la flota d'Hasdrúbal Barca i fou derrotat a l'Ebre per Escipió Calvus el 217 aC; segons Polibi, anomenat Hamílcar[7]
- Himilcó (6), general que dirigí les forces a Sicília i posà setge a Siracusa, on morí el 212 aC a causa d'una epidèmia
- Himilcó Fàmees (7), anomenat Hamílcar per Polibi, general de la Tercera Guerra Púnica
- Himilcó, general que dirigí el setge de Petèlia (it) el 216 aC, operació que Apià atribueix a Hannó, el fill de Bomílcar[8]
Referències[modifica]
- ↑ Geus, Klaus. Prosopographie der literarisch bezeugten Karthager. Leuven: Peeters, 1994, p. 157 (Orientalia Lovaniensia Analecta, 59 = Studia Phoenicia, 13).
- ↑ Benz, Frank L. Personal names in the Phoenician and Punic inscriptions. Roma: Biblical Institute Press, 1972, p. 263, 346 (Studia Pohl 8).
- ↑ 3,0 3,1 «Himilkon». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft.
- ↑ Smith, William (ed.). «Himilco». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ Els nombres entre parèntesis fan referència a les entrades del Pauly-Wissowa.
- ↑ Smith, William (ed.). «7.Himilco». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 12 abril 2024].
- ↑ Smith, William (ed.). «6.Himilco». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ Smith, William (ed.). «8.Himilco». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 28 març 2024].