Himne de l'Exposició
L'Himne de l'Exposició és l'himne oficial del País Valencià.[1] Es tracta d'una obra del mestre Josep Serrano Simeon, amb lletra de Maximilià Thous, encarregada expressament per a l'Exposició Regional de 1909, que en 1925 va ser declarat "himne regional", i en 1984 la Llei de Símbols el va fer oficial com a himne autonòmic.
Taula de continguts |
[modifica] L'Exposició Regional Valenciana de 1909
En 1909 va tindre lloc a la ciutat de València l'"Exposició Regional Valenciana", organitzada per l'Ateneu Mercantil de València. El seu president, Tomás Trenor Palavicino, va encomanar la creació d'un himne per a aquesta exposició al mestre Josep Serrano Simeón, qui s'encarregaria de la música, mentre que la lletra havia de realitzar-la Teodor Llorente. Malgrat açò, i a causa de la demorança de Llorente en crear la lletra, Josep Serrano començà a col·laborar amb el poeta Maximilià Thous, qui finalment en va ser l'autor. La partitura original de Serrano es conserva a la ciutat de Múrcia.
Posteriorment s'ha sabut que Serrano va reconéixer haver donat instruccions expresses a Thous per a la redacció del primer vers. En un article del compositor al diari La Voz Valenciana, de maig de 1925, manifesta que:
| « | un dels meus grans amors és aquesta terra valenciana on he nascut: però sempre que he compost un himne he demanat als meus col·laboradors que en el primer vers apareguera la paraula "Espanya"… i així comencen els meus tres himnes. Himne a València: Per a ofrenar noves glòries a Espanya…; València Canta: Mare d'Espanya, Sol de València…; La canción del soldado: Soldado soy de España… Això no és obstacle perquè els meus fills parlen perfectament el valencià. Així entenc jo el regionalisme. »[2] | » |
L'himne resultant va rebre una gran acceptació durant l'"Exposició Regional Valenciana", fins al punt que a la seua estrena —en la veu del tenor godellenc Lamberto Alonso—[3] davant del rei Alfons XIII, es va haver de tocar diverses vegades. Anys després, durant la Dictadura de Primo de Rivera, els alcaldes dels ajuntaments de Castelló, València i Alacant decidiren que aquell himne es convertira en l'himne regional de València, el qual va ser aprovat en maig del 1925. Aquesta ocasió va ser aprofitada per Teodor Llorente per a demanar que es traduïra la lletra al valencià, cosa que va fer Maximilià Thous i Llorens, fill de Maximilià Thous i Orts.
[modifica] Himne de València
Les primeres notes musicals de l'Himne de l'Exposició no són originàries del mestre Serrano, ja que aquest va decidir incloure-hi l'antic himne de València o Marxa de la ciutat de València. Es tracta d'una composició anònima del segle XVI que s'interpretava durant les processons cíviques que a la ciutat de València tenien lloc per Sant Donís (9 d'octubre) i Sant Jordi. De fet, encara actualment acompanya la Senyera en la processó cívica del 9 d'Octubre. Més recentment també l'ha adoptat la muixeranga de la ciutat de València durant la construcció de les seues torres.
[modifica] Declaració com a Himne Oficial
Per tal de declarar-lo himne oficial va caldre un informe que havia de ser tramès a les Corts Valencianes. L'informe va ser encarregat pel president Joan Lerma al compositor valencià Eduard López-Chávarri Andújar, fill d'Eduard López-Chávarri i Marco.[4] Finalment la Llei de Símbols de 1984 el va fer oficial amb la partitura del mestre Serrano i la lletra original de Maximilià Thous, tant la versió original en castellà com la posterior, i actualment quasi exclusivament coneguda, versió en valencià.
[modifica] Polèmica de l'Himne
L'himne de l'Exposició va ser declarat oficial amb la lletra original de Maximilià Thous i Orts i el referit vers imposat per Serrano ("Per a ofrenar noves glòries a Espanya"), però existeixen discrepàncies en referència a aquest vers. Ja en 1955 va aparéixer una nova versió, donada a conéixer per la Junta Local Fallera d'Alzira, l'origen de la qual és desconegut, i que canvia alguns versos de la lletra, amb la qual cosa es converteix de himne nacionalista espanyol en un himne nacionalista valencià. Aquesta versió substitueix "Per a ofrenar noves glòries a Espanya" per "Tots baix els plecs de la nostra Senyera", i la paraula "Regió", per la de "Nació".
Tanmateix, no sempre s'ha acceptat aquesta composició com a himne valencià. En 1915 la revista de caràcter valencianista Pàtria Nova va convocar un concurs per elegir un himne, i el guanyador va ser el poema Sant Jordi, Mata l'Aranya, de Lluís Cebrian Ibor . En 1917 un autor anònim hi va compondre la música, i a partir de llavors es va conéixer com a Vent de Ponent. També cal dir que des del nacionalisme valencià d'arrel fusteriana, a partir dels anys 70, sempre s'ha reivindicat la Muixeranga d'Algemesí com a himne del País Valencià. Es tracta d'una composició de caràcter religiós, originària de la ciutat d'Algemesí, que s'interpreta durant la processó de la Mare de Déu de la Salut. Va ser proposada originàriament per Joan Fuster com a himne dels Països Catalans, però davant del fracàs de la seua acceptació a Catalunya, es va derivar com a proposta d'himne per al País Valencià, alternatiu al de l'Exposició.
[modifica] Actualitat
El 5 de desembre del 2008 Plácido Domingo gravà l'himne junt amb l'Orquestra de la Comunitat Valenciana en dues versions, en castellà i valencià.
En maig del 2009, l'himne de València va complir cent anys des de la seua creació. Les autoritats valencianes van fer una festa commemorativa en l'Albereda de València. Els hereus del creador de la lletra, Maximilià Thous, i propietaris legals del text, van prohibir a l'Ajuntament de València i la Generalitat Valenciana utilitzar la lletra del himne a l'acte en protesta pel que consideren "l'exclusió del valencià" per parts de les autoritats (van criticar que les invitacions i programes dels actes van estar escrites només en castellà).[5] Tanmateix, l'alcaldessa de València, Rita Barberà no va fer cas del veto i els actes es feren tal com s'havien previst, cantant-se l'himne amb lletra,[6] tant en castellà com valencià, sent aquesta última versió la més cantada pel públic assistent.[7] Els descendents de Thous però, estudien portar a terme accions legals.[8]
[modifica] Lletres
[modifica] Himne oficial
|
[modifica] Himne Valencià - Alzira, 1955
|
[modifica] Referències
- ↑ «Llei 8/1984, de 4 de desembre, per la qual es regulen els Símbols de la Comunitat Valenciana i el Seu Ús. (DOGV núm. 211, de 13 de desembre)». Generalitat Valenciana. [Consulta: 13 febrer 2009]. «TÍTOL II. De l'Himne Oficial. Article 3. L'Himne Oficial de la Comunitat Valenciana és l'Himne de l'Exposició Regional de 1909, aprovat pels Alcaldes dels Molt il·lustres Ajuntaments d'Alacant, Castelló i València en maig de 1925. L'Himne Oficial de la Comunitat Valenciana està constituït per la música, obra d'En Josep Serrano Simeon, i per la lletra composta per En Maximilià Thous Orts, el contingut de la qual és adjunt en la partitura que figura com a annex I de la present Llei. L'Himne Oficial de la Comunitat Valenciana podrà ser interpretat indistintament en castellà o en valencià.»
- ↑ Font: Bernardo Adam Ferrero. Músicos Valencianos. Ed. Proip, S.A. 1988. València. ISBN 84-87179-00-2
- ↑ Brines, Rafael. «El tenor Alonso estrenó el himno regional». Diari Levante. Editorial Prensa Ibérica, 3 de novembre de 2008. [Consulta: 13 febrer 2009].
- ↑ Font: Eduard López-Chávarri Andújar. Compositores Valencianos del Siglo XX (capítol dedicat a Josep Serrano). Generalitat Valenciana, Col·lecció Música 92. 1992. ISBN 84-7890-985-0
- ↑ Els Thous prohibixen usar la lletra de l'Himne Regional en la commemoració fins que acabe l'"exclusió" del valencià a europapress
- ↑ Les autoritats valencianes ignoren el veto dels Thous al Racó Català
- ↑ L'himne en valencià va sonar més a Levante-emv (castellà)
- ↑ Els Thous diuen que poden portar l'afer de l'himne als tribunals a Pàgina 26
