Himne homèric
  | |
| Tipus | grup d'obres, col·lecció i obra literària |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Homer |
| Llengua | grec antic |
| Dades i xifres | |
| Gènere | himne |
Els himnes homèrics són una col·lecció de trenta-dos (o trenta-quatre, segons altres opinions) poemes èpics curts grecs, que en l'antiguitat solien atribuir-se a Homer a causa de les coincidències mètriques amb altres obres homèriques. Tot i això ja en l'Antiguitat es va descartar que l'autor fos Homer. La tendència crítica actual predominant considera que les confluències es deuen a una època similar de composició, sense que calgui atribuir-los a Homer ni a un sol autor. De fet, són molts els que dubten de la mateixa existència d'Homer. Malgrat tot, el nom ha perdurat.
Actualment, es considera que el més antic d'aquests és el dedicat a Demèter, que va ser escrit el segle vii aC, en temps d'Hesíode, una mica més tard que la data normalment atribuïda a Homer. Això els situa entre els més antics monuments de la literatura grega.Semblen formar part d'un conjunt d'himnes més gran, els textos restants del qual s'han perdut.
Cada un dels himnes està dedicat a un déu i destinat a ser cantat per un aede com a preludi o proemi (en grec, προοίμιον; prooimion) abans de passar-ne a un més llarg. Els himnes varien força en longitud, i alguns són tan breus com tres o quatre versos, mentre que d'altres en superen els cinc-cents. Aquests himnes lloen deïtats concretes en hexàmetres dactílics, la mètrica usada en les èpiques homèriques.
Llista dels himnes[modifica]
Els trenta-dos himnes estan dedicats a:
- Dionís
- Demèter
- Apol·lo
- Hermes
- Afrodita
- Afrodita
- Dionís
- Ares
- Artemisa
- Afrodita
- Atena
- Hera
- Demèter
- Rea/Cíbele (la mare dels déus)
- Hèracles, cor de lleó
- Asclepi
- Els dioscurs (Càstor i Pòl·lux)
- Hermes
- Pan
- Hefest
- Apol·lo
- Posidó
- Els totpoderosos fills de Cronos (entre ells, Zeus)
- Hestia
- Les muses i Apol·lo
- Dionís
- Artemisa
- Atena
- Hestia
- Gea (la Terra, mare de tot)
- Hèlios
- Selene
- Els dioscurs
Versions al català[modifica]
- Maragall, Joan / Bosch Gimpera, Pere. Himnes homèrics. Traducció en vers de Joan Maragall i text grec amb la traducció literal de P. Bosch Gimpera. Barcelona: Institut de la Llengua Catalana. Impremta de L'Avenç (7 de març de 1913)
- Balasch, Manuel. Himnes homèrics. Barcelona: Llibres del Mall, 1974
- Llabrés Ripoll, Maria Rosa. Himnes homèrics. Introducció, traducció i notes de --. Port de Pollença: Edicions del Salobre, col·lecció Ílion de textos clàssics, 2009.
Bibliografia[modifica]
- Homer; Bosch Gimpera, Pere. Himnes homèrics. impremta de l'Avenç, 1913 [Consulta: 12 octubre 2010].
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- http://sunsite.berkeley.edu Arxivat 2004-12-10 a Wayback Machine. (tots els himnes homèrics, en anglès).
- L'estructura del Himne homèríc a Apol·lo.
- El Dret i la Justícia del més fort en l'Himne homèric a Àrtemis (HH IX) Arxivat 2012-09-02 a Wayback Machine..
- Versió de Joan Maragall dels Himnes homèrics (Bloc De Troia a Ítaca).