Hipòcrates de Gela
De Viquipèdia
Hipòcrates de Gela (Hippocrates, Ἱπποκράτης), fill de Pantares, fou tirà de Gela.
Va succeir (498 aC) al seu germà Cleandre de Gela, que havia governat set anys. Després d'assentar el seu poder es va estendre per mitjà de guerres a altres ciutats de Sicília, en las que va ser sempre victoriós. Cal·lípolis, Naxos i Leontins, a més d'altres petites ciutats van caure sota el seu control.
Va ser cridat per la ciutat de Zancle per ajudar-la en la guerra contra Samos que s'havia apoderat de la ciutat a traïció i sobtadament és va llençar contra els seus aliats, ve empresonar al rei Escites i va convertir a la massa del poble en esclaus, deixant als tres-cents principals ciutadans en mas dels samians, als que va permetre retenir Zancle a canvi de la meitat del botí.
Després va fer la guerra contra Siracusa, ciutat a la que va derrotar en una gran batalla a la vora del riu Heloros i sembla que va arribar a atacar Siracusa mateix acampant a la seva rodalia però al intervenir Corint i Còrcira va negociar la pau per la qual els siracusans, a canvi dels nombrosos presoners fets a Heloros per Hipòcrates li van cedir el territori de Camarina, ciutat que havia estat destruïda pels siracusans i que va reconstruir.
La seva darrera expedició fou contra els sicels, durant la qual va morir mentre assetjava Hibla (491 aC).
Va deixar dos fills, Cleandre i Euclides, però no el van succeir ja que el poder fou usurpat per Geló I.
