Hipòstasi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Hipòstasi significa la paraula estat subjacent o substància subjacent.[1]

És la realitat fonamental que seria compatible amb totes les altres. Els neoplatònics sostenen que darrere de la superfície dels fenòmens que es presenten als nostres sentits són tres els principis espirituals superiors o hipòstasi, cadascun més sublim que l'anterior. Per Plotí, cadascun dels tres graus suprems de l'ésser o substàncies intel·ligibles del real: l'U, el Noûs i l'Ànima del Món.

Hipòstasi també és la transformació d'un adjectiu, d'una qualitat d'una cosa en un ens sui generis. És la problemàtica descrita per Plató, que cercava per què, per exemple, anomenem coses blaves sense conèixer “el” blau, cosa que el duu a postular la realitat d'una vida prenatal, de tal manera que manera que, a la caverna (del mite), tothom hauria vist el blau o la blavitat, una confusió deguda a la polisèmia del verb "ésser".[2] Concretament és la confusió entre el fet que coses o esdeveniments poden ésser dolents, inconscients o bons, sense que necessàriament el Dolent, l'inconscient de la psicoanàlisi o el Bo ha de ser cada un una entitat activa, una mena d'homuncle o de principi actiu. La possibilitat lingüística incontestable de transformar un adjectiu en substantiu no permet de concloure apodícticament l'existència real del substantiu, tot i que la qualitat atributiva existeix.[3]

Unes hipòstasis clàssiques[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Hipòstasi». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Harley C. Shands, The war with Words. Structure and Transcendence, L'Haia-París, Editorial Mouton, 1971, p 51 ss
  3. Harley Shands, Op.cit, p.98