Hiperbòria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa d'Abraham Ortelius, Amsterdam 1597: en el cantó superior de la dreta diu Hyper Borei i mostra un continent que ocupa tota l'àrea polar.

En la mitologia grega, Hiperbòria era una regió situada en les terres septentrionals encara desconegudes, al nord de Tràcia. El seu nom (Υπερ βορεία, Hyper Boreas, més enllà del nord) deriva precisament que es creia que el déu-vent Bòreas habitava a Tràcia, i els hiperboris, els seus fills, ho farien més al nord d'aquest regne, en el país d'Hiperbòria. Se'ls atribuïen costums primitius: Silè, en una de les seves rondalles, deia que van ser els primers homes a ser visitats pels habitants d'altre continent més enllà de l'oceà que, espantats pel que es van trobar, van regressar al seu país i no van tornar més.

Dels hiperboris es deia que eren immortals, a més de ser descrits com Déus. El déu Apol·lo conduïa cada dinou anys el seu carro cap a aquesta regió per a rejovenir.

Autors moderns adscrits a l'esoterisme nazi, relacionat amb el Tercer Reich d'Adolf Hitler, posteriorment van postular una teoria en la qual a Hiperbòria la van considerar un possible origen de la "raça ària". La societat Ahnenerbe s'hauria dedicat a estudiar aquest tema i altres relacionats com les ciutats subterrànies.

Referències modernes[modifica | modifica el codi]

  • Friedrich Nietzsche reivindica en la seva obra la seva condició d'hiperbori, més enllà dels límits coneguts, en contraposició al pensament homogeni de l'època en qüestions morals i filosòfiques.
  • Altra referència literària als hiperboris es dóna en l'obra de James Joyce, Ulisses, quan un dels protagonistes de l'obra fa esment de la seva condició hiperbòria, a l'equiparar-se moralment al seu amic, que no es va agenollar i va resar per la seva mare en el seu llit de mort.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]