Hipercalcèmia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hipercalcèmia
Classificació i recursos externs

Calci
CIM-10 E83.5
CIM-9 275.42
DiseasesDB 6196
MedlinePlus 000365
eMedicine med/1068 emerg/260 ped/1062
MeSH D006934

La hipercalcèmia és una malaltia que suposa l'elevació del nivell de calci a la sang.[1] (Rang normal: 9–10.5 mg/dL o 2.2–2.6 mmol/L). Pot ésser una troballa de laboratori asimptomàtica, però normalment el nivell de calci elevat és sovint indicatiu d'altres malalties, per la qual cosa s'han de portar a terme estudis complementaris si els nivells persisteixen alts. Es pot deure a una alliberament excessiu de calci pels ossos, un augment de l'absorció a nivell intestinal o una excreció renal disminuïda.

Signes i símptomes[modifica | modifica el codi]

Els símptomes neuromusculars de la hipercalcèmia són provocats per un efecte batmotròpic negatiu degut a la interacció incrementada del calci amb els canals de sodi. Donat que el calci bloqueja els canals de sodi i inhibeix la despolarització de les fibres nervioses i musculars, un increment en el nivell de calci suposa un augment en el llindar de la despolarització.[2] Entre la simptomatologia més freqüent de la hipercalcèmia cal destacar:

Altres símptomes poden incloure fatiga, anorèxia i pancreatitis aguda.

La presència d'alteracions del ritme cardíac i troballes a l'electrocardiograma com un interval QT curt[3] i/o una ona T aplanada suggereixen hipercalcèmia. La hipercalcèmia significativa pot causar canvis electrocardiogràfics que mimetitzen un infart agut de miocardi.[4] També s'han descrit canvis a l'electrocardiograma que simula hipotèrmia, com és l'ona d'Osborn.[5]

La hipercalcèmia pot incrementa la producció de gastrina, fet que suposa un augment de l'acidesa que pot conduir a desenvolupar úlceres pèptiques.

Els símptomes són més freqüents amb valors elevats de calci (12.0 mg/dL o 3 mmol/l). La hipercalcèmia severa (per sobre de 15–16 mg/dL o 3.75–4 mmol/l) és considerada una emergència mèdica: a aquests nivells, es pot produir el coma o una aturada cardiorespiratòria. La hipercalcèmia incrementa l'excitabilitat neuronal el que pot conduir a la hipotonia del múscul llis i estriat. Això explicaria la fatiga, la debilitat muscular i la disminució dels reflexos osteotendinosos. A nivell intestinal es produeix estrenyiment. La disminució de la conducció nerviosa explicaria la confusió, al·lucinacions, estupor i/o coma.

Etiologia[modifica | modifica el codi]

L'hiperparatiroïdisme primari i la hipercalcèmia paraneoplàstica suposen el 90% dels casos d'hipercalcèmia.[6][7]

Disfunció glàndula paratiroide[modifica | modifica el codi]

Malignitat[modifica | modifica el codi]

Micrografia d'un carcinoma ovàric de cèl·lules petites de tipus hipercalcèmic. Tinció H&E.

Desordres metabòlics de la vitamina D[modifica | modifica el codi]

Desordres relacionats amb el recanvi ossi[modifica | modifica el codi]

Insuficiència renal[modifica | modifica el codi]

Tractament[modifica | modifica el codi]

L'objectiu terapèutic és primerament tractar la hipercalcèmia i posteriorment tractar la causa subjacent.

Teràpia inicial: fluids i diürètics[modifica | modifica el codi]

  • Hidratació, augmentant la ingesta de sal, i forçar la diüresi.
    • La hidratació és necessària pel fet que molts pacients estan deshidratats pels vòmits o per defectes renals en la concentració urinària.
    • L'augment de la ingesta de sal pot incrementar el volum circulant així com incrementar l'excreció urinària de sodi que, a més, incrementa l'excreció urinària de calci (en altres paraules, el calci i el sodi (la sal) s'eliminen de forma conjunta pel ronyó. Qualsevol causa que incrementi l'excreció de sal suposarà incrementar l'excreció urinària de calci).
    • Després de la hidratació, un diürètic de nansa com la furosemida permet continuar introduint quantitats importants de volum, minimitzant el risc de sobrecàrrega i el consegüent edema agut de pulmó. A més, els diürètics de nansa disminueixen la reabsorció renal de calci, fet que contribueix a disminuir els nivells sanguinis de calci
    • Aquesta teràpia inicial permet disminuir el calci en 1–3 mg/dL en les primeres 24 hores
    • S'han de controlar els nivells de potassi o magnesi perquè poden disminuir secundàriament al tractament

Teràpia addicional: bisfosfonats i calcitonina[modifica | modifica el codi]

  • Els bifosfonats són anàlegs del pirofosfat amb alta afinitat per l'os, especialment àrees amb alt recanvi ossi.
    • Són captats per l'osteoclast inhibint la resorció òssia osteoclàstica.
    • Actualment disposem dels següents bifosfonats (en orde de potència): (1a generació) etidronat, (2a gen) tiludronat, pamidronat iv., alendronat (3a gen) zoledronat i risedronat
    • Tots els pacients amb hipercalcèmia paraneoplàstica han de rebre tractament amb bifosfonats donat que la "teràpia de primera línia" (a baix) no es pot mantenir indefinidament sense risc. A més encara que la primera línia de tractament hagi estat efectiva, és una realitat que la hipercalcèmia recorrirà en el pacient amb hipercalcèmia i una neoplàsia. D'aquesta manera, l'ús de bifosfonats en aquests pacients serveix de forma profilàctica i terapèutica.
    • En pacients amb insuficiència renal s'ha de valorar el risc-benefici abans d'indicar bifosfonats, donat que estan relativament contraindicats en la insuficiència renal.
  • La calcitonina bloqueja la resorció òssia i incrementa l'excreció urinària de calci inhibint la resorció renal de calci.
    • Se sol utilitzar en la hipercalcèmia potencialment mortal juntament amb la rehidratació, diüresis forçada i els bifosfonats
    • Ajuda a prevenir la recurrència de la hipercalcèmia
    • La dosi és de 4 unitats per kg via subcutània o intramuscular cada 12 hores, i no se sol mantenir de forma perllongada

Altres teràpies[modifica | modifica el codi]

  • Rarament emprades o utilitzades en circumstàncies especials

Crisi hipercalcèmica[modifica | modifica el codi]

La crisi hipercalcèmica és una emergència mèdica amb hipercalcèmia severa, generalment per sobre d'aproximadament 14 mg/dL (o 3.5 mmol/l).[14]

La simptomatologia principal de la crisi hipercalcèmica és l'oligúria o anúria, així com la somnolència o coma.[15] Un cop diagnosticada, s'ha de descartar o confirmar l'existència d'un hiperparatiroïdisme primari.[15]

En casos extrems d'hiperparatiroïdisme primari, l'excisió de la glàndula paratiroide hiperfuncionant després de l'exploració quirúrgica del coll és l'única manera d'evitar la mort.[15] La maquinària diagnòstica s'ha de portar a terme en hores, paral·lelament a les mesures per disminuir la calcèmia.[15] El tractament mèdic d'elecció per disminuir el calci en aquesta situació és la hidratació abundant i la calcitonina, així com els bifosfonats (que tenen efecte en els nivells de calci després d'un o dos dies).[16]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. hypercalcemia al Dorland's Medical Dictionary
  2. Armstrong, C.M., Cota, Gabriel.; Cota. «Calcium block of Na+ channels and its effect on closing rate». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 96, 7, 1999, pàg. 4154–4157. Bibcode: 1999PNAS...96.4154A. DOI: 10.1073/pnas.96.7.4154. PMC: 22436. PMID: PMC22436.
  3. http://www.clevelandclinicmeded.com/medicalpubs/diseasemanagement/endocrinology/hypercalcemia/
  4. PMID 19435131 (PubMed)
    La citació es completarà automàticament d'aquí a uns minuts. Passeu al davant o expandiu-la manualment
  5. Serafi S, Vliek C, Taremi M (2011) "Osborn waves in a hypothermic patient" The Journal of Community Hospital Internal Medicine Perspectives http://www.jchimp.net/index.php/jchimp/article/view/10742/html
  6. Table 20-4 in: Mitchell, Richard Sheppard; Kumar, Vinay; Abbas, Abul K.; Fausto, Nelson. Robbins Basic Pathology. Philadelphia: Saunders. ISBN 1-4160-2973-7.  8th edition.
  7. Tierney, Lawrence M.; McPhee, Stephen J.; Papadakis, Maxine A.. Current Medical Diagnosis and Treatment 2007 (Current Medical Diagnosis and Treatment). McGraw-Hill Professional, 2006, p. 901. ISBN 0-07-147247-9. 
  8. Mendelian Inheritance in Man (OMIM) 146200
  9. Mendelian Inheritance in Man (OMIM) 145980
  10. Mendelian Inheritance in Man (OMIM) 145981
  11. Mendelian Inheritance in Man (OMIM) 600740
  12. Non-Small Cell Lung Cancer at medscape. Author: Winston W Tan.Chief Editor: Jules E Harris. Updated: Mar 30, 2011
  13. Mendelian Inheritance in Man (OMIM) 143880
  14. Hypercalcemia in Emergency Medicine at Medscape. Author: Robin R Hemphill. Chief Editor: Erik D Schraga. Revisat en abril de 2011
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 Ziegler R. «Hypercalcemic crisis». J. Am. Soc. Nephrol., 12 Suppl 17, February 2001, pàg. S3–9. PMID: 11251025.
  16. Page 394 in: Roenn, Jamie H. Von; Ann Berger; Shuster, John W.. Principles and practice of palliative care and supportive oncology. Hagerstwon, MD: Lippincott Williams & Wilkins, 2007. ISBN 0-7817-9595-8.