Hiperinflació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En economia, es coneix com hiperinflació a una inflació descontrolada, és a dir, que els preus augmenten mentre els diners perden valor de canvi. La definició formal és : "inflació superior al 50% mensual" Però normalment s'ha aplicat a taxes prou més inferiors, al voltant del 20 o 30%. Normalment la inflació es calcula anualment, però la magnitud de les dades a les hiperinflacions fan que hi haja informacions mensual o inclús horàries.

La majoria d'economistes utilitza la defineix com "un cercle inflacionista sense tendència a l'equilibri." Un cercle viciós on a cada itineració d'aquest es va creant més i més inflació. Malgrat que hi haja un gran debat sobre les causes d'aquesta, és evident que la hiperinflació apareix quan es produeix un increment excessiu d'oferta monetària, normalment per una dràstica emissió de diner. Açò ha succeït en períodes bèl·lics i post-bèl·lics o de crisi.

Característiques[modifica | modifica el codi]

En 1956, Phillip Cagan escrigué "The Monetary Dynamics of Hyperinflation",[1] considerat per molts el primer estudi seriós sobre la hiperinflació i les seues causes. Ell fou, en aquest llibre qui definí la hiperinflació com "una inflació amb taxes del 50% mensual." International Accounting Standard 29 descriu quatre símptomes pels que podem veure que una economia podria trobar-se davant una hiperinflació:

  1. La majoria de la població prefereix tindre el seu sou en béns no-monetaris o moneda estrangera de valor de canvi relativament estable.Aquells qui encara tenen moneda local, la destinen a inversió, buscant no perdre el seu poder de compra.
  2. La gent comença a calcular el preu dels béns en una moneda estrangera de valor estable, en comptes de la seua pròpia. Molts venedors començaran a pressupostar també en moneda estrangera.
  3. La compra-venda a crèdit, fins i tot a molt curt termini serà pressupostada a preus que calculen la pèrdua de valor esperada de la moneda local.
  4. Tipus d' interès, salaris i preus són enllaçats a un índex de preus amb una taxa d' inflació acumulativa a tres anys, propera, quan no superior al 100%.

En moltes ocasions les taxes d'inflació mensual són d' un percentatge de diversos centenars. Els exemples més extrems han estat:

  • Alemanya en 1923 amb una taxa d'inflació del 3.25 × 106 per cent mensual (els preus es doblaven cada 49 hores).
  • Grècia durant l' ocupació Alemanya (1941-1944) amb 8.55 × 109 per cent mensual (els preus es doblaven cada 28 hores).
  • El cas més sever d' inflació es donà a Hongria en finalitzar la Segona Guerra Mundial amb 4.19 × 1016 per cent mensual (els preus es doblaven cada 15 hores).
  • Més recentment, Iugoslàvia patí una taxa del 5 × 1015 per cent mensual (preus doblats cada 16 hores) entre l' 1 d'octubre de 1993 i el 24 de gener de 1994.

Altres exemples més moderats serien:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hiperinflació Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Phillip Cagan, "The Monetary Dynamics of Hyperinflation," in Milton Friedman (Editor), Studies in the Quantity Theory of Money, Chicago: University of Chicago Press (1956).