Hiperplàsia suprarenal congènita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hiperplàsia suprarenal congènita
Classificació i recursos externs

Examen post-mortem d'un nadó que mostra una hiperplàsia suprarenal. Les glàndules suprarenals són enormes (indicat per les fletxes i els ronyons es poden veure per sota d'elles).
CIM-10 E25.0
CIM-9 255.2
OMIM 201910 201710 202110 201810 202010
DiseasesDB 1854 1832 4 1841 2565
MedlinePlus 000411
eMedicine ped/48
MeSH D000312

La hiperplàsia suprarenal congènita (HSC) agrupa un conjunt de malalties autosòmiques recessives causades per un dèficit enzimàtic que condueix a una alteració en la síntesi de cortisol i aldosterona.

Síntesi d’hormones esteroides[modifica | modifica el codi]

A la glàndula suprarenal, partir del colesterol, se sintetitzen les següents hormones esteroides:

Esquema de la secreció d'hormones esteroides

[1]

L’hipotàlem secreta el factor d’alliberació corticotropina (CRF) que actua sobre l’adenohipòfisis alliberant l’hormona corticotropina (ACTH). Aquesta substància és l’encarregada de controlar l’esteroidogènesi a la glàndula suprarenal estimulant la síntesi de pregnenolona, molècula precursora de cortisol, aldosterona i testosterona. D’altra banda el cortisol és l’encarregat de regular la secreció de CRF i ACTH.

Alteració en la síntesi d’hormones esteroides[modifica | modifica el codi]

Degut a una mutació genètica hi ha una manca o dèficit d’algun dels enzims implicats en la síntesi de cortisol i aldosterona té lloc una acumulació d’andrògens.

El bloqueig de l’activitat d’algun d’aquests enzims comporta una menor producció, en alguns casos fins i tot nul·la, de cortisol i aldosterona. Per tal de compensar aquest dèficit l’organisme secreta més ACTH que en condicions normals i conseqüentment té lloc una acumulació de precursors com ara la pregnenolona. Aquesta molècula no pot convertir-se en cortisol ni aldosterona, ja que aquestes vies es troben bloquejades. Així doncs, només es podrà incorporar a la via de síntesi d’andrògens, produint-se una acumulació de testosterona.

Els enzims que es poden veure alterats a causa d’aquesta malaltia són:

  • 21-α-hidroxilasa.
  • 11-β-hidroxilasa.
  • 3-β-hidroxiesteroide deshidrogenasa.
  • 17-α-hidroxilasa/17-20 liasa.

[2]

Dèficit 21-OH[modifica | modifica el codi]

La forma més freqüent d’hiperplàsia suprarenal congènita és el dèficit de l’enzim 21-α-hidroxilasa. Aquest dèficit té una prevalença del 90-95% de la població afectada per la HSC.

L’enzim 21-α-hidroxilasa, el citocrom microsomal p450, és l’encarregat de dur a terme la regulació de la hidroxilació de progesterona a desoxicorticosterona, la qual és precursora d’aldosterona, i de 17-hidroxiprogesterona a 11-desoxicortisol, que forma cortisol.

Esquema de les reaccions catalitzades per l'enzim 21-OH

Com ja s’ha dit anteriorment, el bloqueig de la síntesi de cortisol i aldosterona, causat pel dèficit enzimàtic, provocarà una acumulació d’andrògens, entre els quals testosterona. La superproducció d’aquesta hormona sexual masculina provocarà l’aparició de caràcters masculins en nenes i la masculinització prematura en nens.

Òrgans sexuals femenins anormals degut a la deficiència de l'enzim 21-OH

El dèficit 21-hidroxilasa és causat per diverses mutacions al gen CYP21 del cromosoma 6. Aquest gen presenta dues formes: activa (CYP21A2) i inactiva (CYP21A1P). La recombinació d’aquestes dues formes causen mutacions diverses. Depenent d’aquestes s’observen diferents fenotips i per tan diferents graus d’afectació.

Segons el tipus de mutació el grau d’activitat enzimàtica variarà, sent l’afectació de diferent gravetat i podent classificar aquest dèficit en dos tipus:

Forma clàssica[modifica | modifica el codi]

Aquesta variant del dèficit de 21-OH afecta 1 de cada 16000 nadons. Se’n distingeixen dos tipus depenent del grau d’activitat enzimàtica.

Síndrome de la pèrdua de sal[modifica | modifica el codi]

Aquest síndrome, que representa el 75% de la forma clàssica., està caracteritzat per un grau màxim d’inactivitat enzimàtica. Això comporta un dèficit total de cortisol i aldosterona.

L’absència de cortisol produeix:

  • Menor to muscular
  • Menor inotropisme cardíac
  • Hipoglucèmia
  • Hiponatrèmia
  • Deshidratació
  • Hipotensió

L’absència d’aldosterona produeix:

  • Hiponatrèmia, causada per una excessiva excreció de sodi per l’orina
  • Hiperpotassèmia, causada per una disminució de l’eliminació de potassi per l’orina

Aquest quadre clínic també se sol associar a acidosis metabòlica, hipovolèmia i hipotensió.

Forma virilitzant simple[modifica | modifica el codi]

Aquesta forma, que representa el 25% restant d’afectats per la forma clàssica, es caracteritza pel fet que hi ha suficient activitat enzimàtica per produir cortisol i aldosterona tot i que continua havent-hi una acumulació d’andrògens.

Forma de presentació tardana o no clàssica[modifica | modifica el codi]

La forma no clàssica té una incidència d'1/500 nadons i és més freqüent en grups ètnics com ara els jueus. En aquest cas hi ha suficient activitat enzimàtica per produir les quantitats de cortisol i aldosterona adequades i evitar l’acumulació d’andrògens.

Tot i que els afectats neixen asimptomàtics poden presentar algunes alteracions lleus en edats més avançades.

[3]

Clínica[modifica | modifica el codi]

Defecte enzimàtic Clínica en nens Clínica en nenes
FORMA DE LA PÈRDUA DE SAL
  • Genital normals
  • Síndrome perd sal en període neonatal
  • Adrenàrquia prematura
  • Possible infertilitat
  • Genitals ambigus
  • Síndrome perd sal en període neontatal
FORMA VIRILITZANT SIMPLE
  • Genitals normals
  • Penis allargat
  • Acceleració del creixement i edat òssia
  • Adrenàrquia prematura
  • Possible infertilitat
  • Genitals ambigus
  • Acceleració del creixement i edat òssia
  • Possible infertilitat
FORMA NO CLÀSSICA
  • Genitals normals
  • Adrenàrquia prematura
  • Possible infertilitat
  • Genitals normals
  • Clitoromegàlia
  • Adrenàrquia prematura
  • Possible infertilitat

[2]

[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hiperplàsia suprarenal congènita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Muller Esterl, Werner. Bioquímica. Fundamentos para medicina y ciencias de la vida. Editorial Reverte. 2008, 1ª edición
  2. 2,0 2,1 L. Soriano Guillén, M. Velázquez de Cuéllar Paracchi. Hiperplasia suprarenal congénita. Unidad de Endocrinología Infantil. Servicio de Pediatría. Fundación Jiménez Díaz. Madrid
  3. The Hormone Foundation. «Congenital Adrenal Hyperplasia», 2010.
  4. «Hiperplasia suprarrenal congénita». U.S. National Library of Medicine, 2011.