Hiperrealitat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Hiperrealitat és un concepte relacionat amb la semiòtica i la filosofia postmoderna. El terme s'usa per tal de denominar la incapacitat de la consciència per distingir la realitat de la fantasia, especialment en les cultures postmodernes més avançades tecnològicament. La hiperrealitat és un mitjà que ens serveix per tal de descriure la forma en la qual la consciència defineix el que és verdaderament real en un món on els mitjans de comunicació tenen el poder de modelar i filtrar de manera radical la manera en la qual percebem un determinat esdeveniment o experiència.

Entre els experts més famosos en hiperrealitat s'hi inclouen Jean Baudrillard, Daniel Boorstin i Umberto Eco.

La majoria dels aspectes de la hiperrealitat poden pensar-se com experimentar la realitat a través de l'ajuda d'altri, en quant aquest altri es tracta d'algú aliè a ell mateix.

Introducció[modifica | modifica el codi]

L'hiperrealisme és un símptoma de la cultura postmoderna. No es pot dir que la hiperrealitat existeixi o que no existeixi: Es tracta simplement d'una manera de descriure la informació a la qual la consciència es troba exposada.

Es pot pensar en la majoria dels aspectes de la hiperrealitat com "realitat a través d'intermediaris". En particular, Jean Baudrillard suggereix que el món en el qual vivim ha estat reemplaçat per un món copiat, on no s'hi cerca més sinó estímuls simulats.

Jean Baudrillard pren de Jorge Luis Borges l'exemple d'una societat on els cartògrafs creen un mapa tant detallat que es mimetitza amb les mateixes coses que representa. En el moment que l'imperi cau, el mapa es perd en el paisatge i deixa d'existir la representació, ni el que queda del que és real – només el que és hiperreal.

La concepció de la hiperrealitat de Jean Baudrillard fou marcadament influenciada per la fenomenologia, la semiòtica i Marshall McLuhan.

El naixement de la hiperrealitat[modifica | modifica el codi]

Els béns de consum tenen un valor de signe, és a dir, que indiquen alguna cosa sobre el seu propietari en el context d'un sistema social (veure Jean Baudrillard). Per exemple, un ric té un Mercedes Benz per tal d'indicar el seu estatus de ric.

Fonamentalment, el valor de signe té un significat o un valor intrínsec, més enllà dels acords fets al voltant dels béns concrets. A mesura que aquests valors de signe es multipliquen, la interacció social es basarà cada vegada més en objectes sense un significat inherent. I, per aquest motiu, la realitat es tornarà cada vegada menys important a mesura que el valor de signe pren importància.

L'expansió de la hiperrealitat[modifica | modifica el codi]

Amb el desenvolupament d'Internet i les noves tecnologies es poden crear, gairebé literalment, nous mons en els quals, en cert sentit, es pot dir que no necessiten de la matèria primera del món real per tal d'existir.

Definicions d'hiperrealitat[modifica | modifica el codi]

Exemples d'hiperrealitat[modifica | modifica el codi]

  • Les begudes esportives amb un sabor que, en realitat, no existeix ("Xtreme, Fierce, X-factor").
  • Un arbre de Nadal amb millor aparença que qualsevol altre arbre real.
  • La fotografia d'una model que es retoca amb l'ajuda d'un programa informàtic abans de ser publicada (la qual cosa genenerà probablement una proliferació d'individuus que, influïts pels mitjans de comunicació de masses, pretendran assemblar-se a la hiperrealitat de la bellesa retocada).
  • Un jardí "massa" ben arreglat (la hiperrealitat en la naturalesa).
  • El cinema.
  • La pornografia ("més sexy que el mateix sexe").
  • Un joc, real o no, en el qual el jugador oblidarà temporalment la diferència entre joc i realitat.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]