Hipocàpnia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La hipocàpnia és un estat de baixa concentració de diòxid de carboni a la sang.[1] El cas contrari s'anomena hipercàpnia. Habitualment la hipocàpnia és anomenada impròpiament acàpnia, tot i que aquest darrer concepte indica en rigor l'absència total de diòxid de carboni a la sang.

Símptomes[modifica | modifica el codi]

Se'n poden destacar, entre altres, la reducció de la freqüència de la respiració, una baixada de la pressió arterial, una acceleració de la freqüència cardíaca i un augment de les reserves alcalines.

Causes[modifica | modifica el codi]

Hi ha unes quantes disfuncions corporal que indueixen a la reducció de la pressió del diòxid de carboni. La hiperventilació histèrica pot portar a un estat d'alcalosi, és a dir, a un augment de la presència de substàncies alcalines a la sang; en aquests casos pot resultar útil de respirar dins d'una bossa o paperina. Altres motius causants de la hipocàpnia poden ser l'ús de fàrmacs salicílics i de progestàgens, la insuficiència hepàtica o bé l'embòlia pulmonar.

Efectes[modifica | modifica el codi]

La hipocàpnia normalment es tolera bé.[2] Això no obstant, produeix alteracions cerebrals (vasoconstriccions), problemes visuals i ansietat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionari enciclopèdic de medicina. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000.
  2. J.G. Laffey i B.P. Kavanagh. «Hypocapnia». The New England Journal of Medicine, vol. 347, 1, 2002, pàg. 43–53. DOI: 10.1056/NEJMra012457. PMID: 12097540.