Hipocorístic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'hipocorístic és un nom que s'obté deformant el prenom (i alguna vegada també el cognom) i n'ocupa el lloc en els usos més informals, familiars o afectuosos. A vegades és el diminutiu (Maria > "Mariona", "Carme" > "Carmina"), i altres vegades consisteix en una forma escurçada ([An]toni > "Toni", [Meri]txell > "Txell") o en alguna altra modificació (Josep > "Pep" o "Pitu"). També pot passar que es combini l'escurçament amb el diminutiu (en un o altre ordre: [Jose]fina > "Fina" > "Fineta"; Narcís > [Nar]ciset > "Ciset").

La forma d'escurçament tradicional en català és la que es fa per afèresi, és a dir, suprimint una o més síl·labes o sons inicials del mot ([Concep]ció > "Ció", [Isa]bel > "Bel"). També és tradicional (tot i que poc freqüent) l'escurçament per síncope, és a dir, suprimint alguns sons del mig (Ma[gda]lena > "Malena", Mar[ia Isa]bel > "Maribel").

En certs parlars (com ara els valencians) se sol afegir una o final quan el nom escurçat ha quedat reduït a una sola síl·laba: Joaquim → Ximo; Jesus → Suso, Xuso; Vicent → Sento; Salvador → Voro; Benet → Neto; Miquel → Quelo; Anton → Tono; Rafel → Felo; Jacint → Cinto; Joan → Chuano; Ferran → Rano

Molts noms admeten varietat d'hipocorístics, com ara Francesc: Cesc, Cesco, Xesc, Xisco, Cisco, Siscu; i Francesca: Cisca, Xisca, Xesca.

Modernament, per influència de l'espanyol, són corrents els hipocorístics obtinguts per apòcope, és a dir, suprimint alguns sons finals del nom (Dolo[rs] > "Dolo", Magda[lena] > "Magda", Montse[rrat] > "Montse").