Hipoprosexia

La hipoprosexia, també anomenada distracció o labilitat de l'atenció és un trastorn freqüent però poc patològic. Es tracta d'una constant fluctuació de l'atenció que passa d'un objecte a un altre sense que pugui fixar especialment en cap. Aquest trastorn acostuma a aparèixer en quadres clínics com la depressió (a causa de l'apatia i la falta d'interès que mostren aquests subjectes deprimits els resulta molt difícil atendre a l'estimulació externa), l'esquizofrènia i certes deficiències intel·lectuals.

Al grau màxim de hipoprosexia se l'anomena aprosexia i s'hi acostuma a trobar en estats confusionals, al coma, en alguns estats greus d'estupor i en alguns trastorns mentals orgànics com, per exemple, el delirium i les demències.

La pseudoprosexia consisteix en un dèficit aparent d'atenció que es produeix en estar aquesta concentrada i focalitzada en un altre aspecte diferent al que se suposa hauria de ser el normal focus d'atenció. No falla, per tant, la capacitat de focalitzar l'atenció, sinó que el subjecte està concentrat en un determinat tema desatenent a tota l'estimulació restant. Aquests quadres apareixen sobretot en la hipocondria (té l'atenció focalitzada en la seva corporalitat) i en el trastorn obsessiu (l'atenció se centra en la idea que constitueix l'objecte de la seva obsessió). A la hiperprosexia es dóna un canvi continu en la focalització de l'atenció. Sol anar associat amb un constant canvi en el curs del pensament que juntament amb la taquipsiquia i el mecanisme d'associació d'idees constitueix la fuga d'idees. És característic de les persones amb episodis o trastorns maníacs.

La hiperprosexia és un terme mèdic que es refereix a un trastorn de l'atenció en la qual el subjecte es concentra excessivament en un esdeveniment, a tal punt que es veu incapacitat o exclou tot altre estímul. Sol ser característica en els deliris, en els estats ansiosos, maníacs i depressius i en la hipocondria. De vegades s'aconsegueix per ensinistrament.