Moviment hippie
El moviment hippie va ser un corrent de contracultura que va néixer als Estats Units durant els primers anys de la dècada del 1960 i que posteriorment es va estendre per tot el món. La paraula hippie derivada de hipster, i s'utilitzava originàriament per descriure als beatniks que s'havien traslladat al districte de Haight-Ashbury, a San Francisco. Van heretar els valors contraculturals de la generació beat i crearen les seves pròpies comunitats (les comunes), promogueren el rock psicodèlic, foren partidaris de la revolució sexual, i prenien drogues com el cànnabis i el LSD per explorar estats alternatius de la consciència.
L'any 1967, es va celebrar el Human Be-In a la ciutat de San Francisco que va popularitzar la cultura hippie, així com el llegendari Summer of Love a la Costa Oest dels Estats Units, i el 1969 el Woodstock Festival a la Costa Est.
A finals de la dècada dels 60, els hippies dels Estats Units van constituir un corrent juvenil massificat, però després va quedar antiquat, encara que les següents generacions anomenats neo-hippies mantindrien viu el moviment com una subcultura establerta de moltes formes i amb noves generacions fins a dia d'avui. Així doncs, han emergit fenòmens com el Rainbow Family, la escena psytrance i goa trance o els deadheads i phishheads. En petites comunitats continuen desenvolupat en part el seu estil de vida, encara que amb algunes modificacions, tant a la ciutat com al camp.
La moda i els valors hippies han tingut una efecte essencial en la cultura, influenciant la música popular, televisió, cinema, literatura, i a les arts. Des de la dècada del 1960, molts trets de la cultura hippie van ser assimilats per la cultura comercial. La religió i la diversitat cultural que defensaven els hippies, va aconseguir una gran acceptació, i la filosofia oriental i els conceptes espirituals han arribat a una gran audiència. El llegat hippie es pot observar en la cultura contemporània en una miríada de formes — des del menjar saludable, fins a festivals de música, passant per nous costums sexuals contemporànis, i fins i tot, en la revolució del ciberespai.
Etimologia[modifica]
El lexicògraf Jesse Sheidlower, principal editor americà del Oxford English Dictionary, sosté que els termes hipster i hippie deriven de la paraula anglesa hip, la qual se'n desconeix l'origen.[1] El terme hipster va ser encunyat per Harry Gibson l'any 1940,[2] amb el seu nom artístic "Harry el Hipster". Hipster era sovint utilitzat durant la dècada del 1940 i 1950 per descriure els artistes de jazz. La paraula hippie pertanyia a l'argot del jazz des de la dècada del 1940, i un dels primers enregistraments on apareix la paraula hippie va ser en un programa de ràdio el 13 de novembre de 1945, en el qual Stan Kenton va anomenar a Harry Gibson, "Hippie".[3][4] Tanmateix, l'ús que fera Kenton de la paraula fou un joc de paraules amb el malnom de Gibson "Harry el Hipster" En l'autobiografia de Harlem de 1964 quan parla dels últims anys de la dècada de 1940, explica que Malcolm X es refereria amb la paraula hippy a un terme que els afroamericans utilitzaven per descriure un tipus específic d'home blanc que "treballava més que un negre".[5]
Encara que la paraula hippie aparegué en moments aïllats durant els primers anys de la dècada del 1960, el primer ús clarament contemporani del terme va apareixer en l'article "A New Haven for Beatniks" el 5 de setembre de 1965 en mans del periodista de San Francisco, Michael Fallon. En aquest article, Fallon va escriure sobre la cafeteria Blue Unicorn, utilitzant el terme hippie per referir-se a la nova generació de beatniks que s'havien mogut de North Beach cap al districte de Haight-Ashbury.
L'any 2002, el fotoperiodista John Bassett McCleary va publicar 650 pàgines, 6000 entrades íntegrades en un diccionari d'argot dedicat a la llengua dels hippies amb el títol The Hippie Dictionary: A Cultural Encyclopedia of the 1960s and 1970s (El Diccionari Hippie: Una Enciclopèdia Cultural des les dècades del 1960 i 1970). El llibre va ser revisat i ampliat fins a les 700 pàgines l'any 2004.[6] McCleary creia que la contracultura hippie va adherir un nombre significatiu de paraules a la llengua anglesa prestades del lèxic de la generació beat, escurçant paraules i popularitzant-ne el seu ús.[7]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moviment hippie  |
- ↑ Sheidlower, Jesse (2004-12-08), Crying Wolof, Slate Magazine, <http://www.slate.com/id/2110811/>. Consultat el 7 maig 2007.
- ↑ Harry "The Hipster" Gibson (1986), Everybody's Crazy But Me, The Hipster Story, Progressive Records, <http://www.hyzercreek.com/harryautobio.htm>.
- ↑ The Mavens' Word of the Day: Hippie, Random House, 1998-05-21, <http://www.harmonybooks.com/wotd/index.pperl?date=19980521>. Consultat el 9 octubre 2006.
- ↑ NBC studios live radio program, the Jubilee show at Billy Berg's jazz club in Hollywood, CA, and recorded through the transcription service of the Armed Forces Radio Corps (AFRC), and available on the CD "Stan Kenton And Friends", 2006.
- ↑ Booth 2004, p. 212. "A few of the white men around Harlem, younger ones whom we called 'hippies', acted more Negro than Negroes. This particular one talked more 'hip' talk than we did."
- ↑ Reinlie, Lauren (2002-09-05), "Dictionary defines language of hippies", The Daily Texan, <http://media.www.dailytexanonline.com/media/storage/paper410/news/2002/09/05/News/Dictionary.Defines.Language.Of.Hippies-499581.shtml>. Consultat el 28 gener 2008. Gates, David (2004-07-12), "Me Talk Hippie", Newsweek, <http://www.newsweek.com/id/54372>. Consultat el 27 gener 2008.
- ↑ Merritt, Byron (August, 2004), A Groovy Interview with Author John McCleary, Fiction Writers of the Monterey Peninsula, <http://www.fwomp.com/int-johnmccleary.htm>. Consultat el 27 gener 2008.
