Histèria femenina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Massatges d'aigua com a tractament per la histèria cap al 1860.

La histèria femenina era una diagnosi, aplicable exclusivament a les dones, que avui ja no es reconeix per part de les autoritats mèdiques modernes com a malaltia. El seu diagnosi i tractament foren rutinaris en la medicina occidental durant segles, fins a finals del segle XIX. Durant l'època victoriana fou àmpliament tractada en la literatura mèdica. Es consideraven malaltes les dones que presentaven símptomes com defalliments, insomni, retenció de fluids, pesadesa abdominal, espasmes musculars, respiració entretallada, irritabilitat, pèrdua d'apetit i “tendència a causar problemes”.[1]

Les pacients diagnosticades amb histèria femenina havien de rebre un tractament conegut com a “massatge pèlvic” —estimulació manual dels genitals de la dona per part del doctor fins a arribar a l'orgasme, que en el context de l'època s'anomenava “paroxisme histèric” en considerar una malaltia el desig sexual reprimit de les dones.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rachel P. Maines. The Technology of Orgasm: "Hysteria," the Vibrator, and Women's Sexual Satisfaction. Baltimore: The Johns Hopkins University Press, 1999. ISBN 0-8018-6646-4.