Història Augusta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Història Augusta és el nom modern d'una col·lecció de pseudobiografies dels emperadors romans dels segles segon i tercer. Estan escrites per sis autors coneguts amb el nom col·lectiu de Scriptores Historiae Augustae. Malgrat els dubtes sobre la fiabilitat del contingut d'aquestes biografies, no s'han deixat de banda totalment ja que son els únics escrits històrics que es tenen sobre aquest període.[1]
Expliquen la vida de molts governants, entre els anys 117 i 285. Es divideixen en dos grups:

Títol i autors[modifica | modifica el codi]

El títol de la compilació va ser creació d'Isaac Casaubon, qui en va fer una edició crítica l'any 1603 a partir de diversos manuscrits antics.[2]Les biografies que inclou no se sap en quin moment van ser escrites però ja eren citades per autors dels segles IX i X.[3] Una edició anterior a la de Cassaubon titulada Princeps publicada a Milà el 1475 citava els següents autors:

  • Aelius Spartianus
  • Iulius Capitolinus
  • Vulcacius Gallicanus
  • Aelius Lampridius
  • Trebellius Pollio
  • Flavius Vopiscus de Siracusa.

Propòsit de l'obra[modifica | modifica el codi]

La Història Augusta comença amb la vida d'Adrià (imatge d'aquest emperador al temple d'Apol·lo a Cirene)

Es desconeix si l'objectiu d'escriure aquestes biografies era fer una narració històrica o si hi havia un altre objectiu amagat que va fer que els autors fessin servir pseudònims. Un passatge que ha estat motiu de reflexió al respecte és el del començament de la vida d'Adrià en què aquest emperador es troba amb el prefecte de la ciutat durant les festes de la Hilària i tenen una conversa en la què el prefecte insta a l'emperador a que escrigui un llibre d'història en el què narri el que sàpiga i el que no s'ho inventi.[4]

Emperadors i no emperadors[modifica | modifica el codi]

Una característica única de la Historia Augustae és que narra no tan sols les biografies dels emperadors qui van governar sinó també les dels qui van ser designats hereus però no van governar, les dels usurpadors qui van reclamar tenir dret al títol imperial i les d'homes qui van ser governants conjuntament a un emperador.[5] Per exemple està la vida de Lucius Aelius, fill adoptiu d'Adrià el qual va ser designat hereu al tron però que mai el va assolir; la vida dels usurpadors Avidi Cassi, Pescenni Níger, Clodi Albí; la de Geta qui va ser governant juntament amb el seu pare i el seu germà, o la de Diadumenià qui va governar juntament amb el seu pare.

El problema de la datació[modifica | modifica el codi]

El 1889, Hermann Dessau, qui havia estat preocupat per la gran quantitat de termes anacrònics pertanyents al llatí vulgar que es fan servir i en especial pels noms falsos (pseudònims) emprats pels autors, va proposar que tota l'obra podia ben bé ser l'escrit d'un sol autor que va viure a finals del segle IV, probablement en temps de l'emperador Teodosi I el Gran.[6][7] Entre els arguments en defensa d'aquesta teoria està que alguns passatges de la vida de Septimi Sever semblen copiats de les narracions de Sext Aureli Víctor, el qual havia escrit una història a meitat del segle IV; i que la vida de Marc Aureli estava copiada de la que havia escrit Eutropi. Durant dècades diversos historiadors van entrar en controvèrsia amb aquesta teoria fins que a començaments del 1890 Theodor Mommsen va reprendre la teoria referint-se a un únic autor fent servir el nom de «l'editor de Teodosi».[8]

La Història Auusta acaba amb la biorafia de Numerià (imatge), germà menor de Carí.

Altres, com per exemple Norman H. Baynes, van abandonar la teoria de la datació als inicis del segle IV i van proposar que devia ser una obra escrita una mica abans, en temps de l'emperador Julià l'Apòstata i que l'objectiu d'aquesta obra devia ser fer apologia del paganisme en un temps en què el cristianisme anava guanyant adeptes. Ronald Syme va publicar tres llibres entre 1966 i 1983 dedicats a aquest tema, proposant una data més concreta: l'any 395. Posteriorment s'han fet estudis comparatius dels diferents textos amb el suport d'un programa informàtic i el resultat ha estat força ambigu: Per una banda alguns elements d'estil són uniformes en tota l'obra, mentre altres varien de manera que suggereixen un treball fet per diversos escriptors, però no està clar si de l'existència de diferents estils se'n pugui deduir l'existència de diversos autors ni quants eren.[9]

El problema de l'autenticitat[modifica | modifica el codi]

Malgrat les moltes incongruències que hi han a l'obra, no tots els especialistes han acceptat la teoria defensada per Dessau i Syme de que es tracti d'un treball sobre falses biografies inventades entre les darreres dècades del segle IV i principis del V. Arnaldo Momigliano i A.H.M. Jones són els historiadors que més fermament s'han oposat. Momigliano, donant la seva opinió sobre tot el que s'havia escrit fins al 1954, va dir que l'assumpte es podia resumir com una "res iudicanda" (un tema que encara està per decidir) i no una "res iudicata" (un tema tancat, ja decidit).[10] Momigliano va revisar cadascun dels llibres escrits per Ronald Syme i va oferir arguments en contra de tot el que l'altre proposava.[11][12][13]

Alan Cameron va rebatre molts dels arguments de Syme's i de Barnes pel que fa al tema de la datació, suggerint una data entre l'any 361 i l 380.[14]

Des del 1963 es fan a Bonn unes trobades anuals per continuar debatent el tema, les actes de les ponències es publiquen amb el nom Bonner Historia-Augusta-Colloquium (B.H.A.C.).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ernst Breisach, "Historiography: Ancient, Medieval, and Modern", ed.University of Chicago Press, 2007,p. 75
  2. David Magie, p.11 (introducció)
  3. David Magie, p.24,25 (introducció)
  4. Ronald Syme (1968), p. 192
  5. Ronald Syme (1971), p. 54 i seg.
  6. David Magie, p.37
  7. Ronald Syme, (1971),p.1
  8. Ronald Syme, (1971),p.2
  9. Greg Prickman:"The Atlas of Early Printing Ninth Century", en: "Head of Special Collections & University Archives at the University of Iowa Libraries", 2013
  10. Arnalo Momigliano (1954), p.22-46
  11. Arnalo Momigliano (1969), p.566-569
  12. Arnalo Momigliano (1973), p.114-115
  13. Arnalo Momigliano (1975), p.93-103
  14. Cameron 2011, p.743 i seg.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alan Cameron. " The Last Pagans of Rome", 2011. 
  • André Chastagno. "Rencontres entre l'Histoire Auguste et Cicéron ". ed. Mélanges de l'École française de Rome. Antiquité, 1987, p. 905-919. 
  • Arnalo Momigliano. "An Unsolved Problem of Historical Forgery: The Scriptores Historiae Augustae". ed.Journal of the Warburg and Courtauld Institutes 17, nº. 1/2, 1954. 
  • Arnaldo Momigliano. "Review: Ammianus and the Historia Augusta by Ronald Syme". ed. The English Historical Review 84, nº 332, 1969. 
  • Arnaldo Momigliano. "Review: Emperors and Biography. Studies in the Historia Augusta by Ronald Syme". ed. The English Historical Review 88, nº 346, 1973. 
  • Arnaldo Momigliano. "Ammiano Marcellino e la Historia Augusta (a proposito del libro di Ronald Syme)". Roma: ed. Quinto contributo alla storia degli studi classici e del mondo antico, 1975. 
  • Arnaldo Momigliano. "Secondo Contributo Alla Storia Degli Studi Classici". Ed. di Storia e Letteratura, 1984. 
  • David Magie. "Historia Augustae". Londres, Harvard: ed.Loeb Classical Library, 1932. 
  • Norman H. Baynes. "The Historia Augusta. Its Date and Purpose ", 1926. 
  • Ronald Syme. "Emperors and Biography, 1971. 
  • Ronald Syme. "Ammianus and the Historia Augusta", 1968. 
  • Ronald Syme. "Historia Augusta Papers", 1983.