Història colonial dels Estats Units d'Amèrica
La història colonial dels Estats Units inclou aquells fets succeïts entre els primers establiments d'origen eminentment anglosaxó a la franja de territori litoral a l'est d'Amèrica del Nord a partir del segle XVI, com a dominis territorials de la Corona Britànica fins a la fundació dels Estats Units d'Amèrica i la seva independència legal i econòmica de la metròpoli a finals del segle XVIII. Aquests territoris s'han anomenat posteriorment les Tretze Colònies, que foren aquelles que formaren inicialment els Estats Units, per contraposar-se a d'altres territoris a l'Amèrica britànica que restaren sota control britànic.
Ja al segle XVI els anglesos, malgrat no tenir una política oficial de colonització, van establir colònies que no prosperaren, com la "colònia de Roanoke". Els colons que vingueren al Nou Món no tenien uns propòsits homogenis i es van establir en diferents territoris: Per això van crear moltes diferents estructures socials, religioses, polítiques i econòmiques. Les regions que es consideren són de nord a sud: Nova Anglaterra, Colònies Mitjanes, Colònies de Chesapeake i les Colònies Meridionals.
Taula de continguts |
Badia de Chesapeake [modifica]
La primera colònia anglesa amb èxit va ser establerta el 1607 en la regió anomenada Virgínia, en honor de la reina Elisabet I d'Anglaterra «la reina verge». Va ser finançada i coordinada per la "London Virginia Company" i tenia la missió de trobar or fins el punt de no pensar en portar-hi agricultors sinó només aristòcrates i joiers. Un dels colons anomenat John Smith va instaurar la llei marcial i amistançat amb Pocahontas la filla del cap indi local, va aconseguir subministrament d'aliments per a la colònia. No van trobar or i el cultiu del tabac i l'esclavatge va ser el motor econòmic a partir d'aquell moment. Les primeres dones arribaren a la colònia el 1619.
Nova Anglaterra [modifica]
Formada per les colònies de Connecticut, Plymouth, Badia de Massachusetts, Nou Hampshire i Rhode Island. Molt diferent respecte de Chesapeake va ser fundada per dos grups religiosos separats, ambdós demandaven grans reformes religioses i l'eliminació dels elements del catolicisme romanents en l'església d'Anglaterra. Però mentre els pelegrins (pelegrins que van arribar a bord del Mayflower) volien de fet abandonar l'església d'Anglaterra, els puritans volien reformar-la.
Amb l'ajut alimentari dels indis, els pelegrins van poder sobreviure l'hivern i això va ser l'origen de la tradició ianqui del dia d'acció de gràcies (Thanksgiving day)
Els puritans es van establir a la Badia de Massachusetts el 1629, la seva societat profundament religiosa perdura en gran manera en la societat americana actual. Malgrat tot no seguien el que ara s'enten per democràcia ja que tenien un comportament de tipus sectari.
Les colònies centrals [modifica]
La composaven les colònies de Nova York, Nova Jersey, Pennsilvània i Delaware. Estaven caracteritzades per un alt grau de diversitat religiosa, política econòmica i ètnica. Molts immigrants holandesos i irlandesos s'hi van establir.
El Sud [modifica]
El composen les colònies de Maryland, Virgínia, Carolina del Nord, Carolina del Sud, i la Geòrgia.
Carolina del sud estava políticament dividida la població era en part de propietaris d'esclaus anglesos provinents de Barbados i en part francòfona. Els primers colons arribaren a Geòrgia el 1733 i era un territori estratègic entre les colònies angleses i la Florida espanyola. Geòrgia va ser establerta, almenys oficialment, sota estrictes principis morals, l'esclavatge i l'alcohol estaven prohibits.
Fi del colonialisme [modifica]
El final de l'època colonial va ser accelerat per la política que va emprendre els reis d'Anglaterra carregant d'impostos i taxes a la població americana per tal que la creixent indústria anglesa trobés un camí expedit pels seus productes, cosa que va indignar la població de les colònies i animades per un sentiment nacional les va portar a revoltar-se contra la metròpoli mitjançant l'adopció de la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica (1776) i a la posterior Guerra de la Independència amb el Regne de la Gran Bretanya.
Vegeu també [modifica]
- Massacre de Jamestown (1622), una mostra de la resistència índia a la colonització.
Bibliografia [modifica]
- Andrews, Charles M. Colonial Self-Government, 1652–1689, 1904.
- Crane, Verner W.. «The Southern Frontier in Queen Anne's War». American Historical Review. American Historical Association, 24, 3, April 1919, p. 379–95. DOI: 10.2307/1835775. JSTOR: 1835775.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Història colonial dels Estats Units d'Amèrica |
- http://www.history.com/topics/colonial-culture
- http://earlyamerica.com/
- http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Gazetteer/Places/America/United_States/_Topics/history/_Periods/colonial/home.html
- http://www.questia.com/PM.qst?a=o&d=101062594
- http://www.questia.com/PM.qst?a=o&d=65448513
- http://www.questia.com/library/book/colonial-pennsylvania-a-history-by-joseph-e-illick.jsp
