Atenes

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Història d'Atenes)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Atenes
Αθήνα
Localització
Ubicació d'Atenes dins de Grècia
Des de dalt a l'esquerra: l'Acròpoli, el Parlament Hel·lènic, el Zappeion, el Museu de l'Acròpoli, la plaça Monastiraki i panoràmica de la ciutat amb el mar de fons.
Des de dalt a l'esquerra: l'Acròpoli, el Parlament Hel·lènic,
el Zappeion, el Museu de l'Acròpoli, la plaça Monastiraki
i panoràmica de la ciutat amb el mar de fons.
País
• Regió
Grècia
Àtica
Gentilici Atenès, atenesa
Llengua Grec
Superfície 38,964 km²
Altitud 70 - 338 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat
664,046 hab.
17.042,55 hab/km²
Coordenades 37° 58′ 09″ N, 23° 43′ 34″ E / 37.96917°N,23.72611°E / 37.96917; 23.72611Coord.: 37° 58′ 09″ N, 23° 43′ 34″ E / 37.96917°N,23.72611°E / 37.96917; 23.72611
Formació
Fundació
 
Al voltant del 3.000 aC
Dirigents:
• Alcalde:

Georgios Kaminis (PASOK)[2]
Web

Atenes (en grec modern Αθήνα [romanitzat com Athina], en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país. Té una població de 664.046 (cens del 2011)[1] i una superfície de 38'964 km². L'àrea metropolitana d'Atenes, que inclou la regió de l'Àtica excepte algunes illes, és de 3,7 milions de persones,[3] al voltant d'un terç de la població total del país. És el centre de la vida econòmica, cultural i política grega, però Atenes també és famosa per haver estat una poderosa polis i un important centre del coneixement en els temps antics.

El centre de la ciutat es troba al voltant de l'Acròpoli i de la Plaça Síndagma (o plaça de la Constitució), on es troba l'antic Palau Reial, que allotja el Parlament grec, i altres edificis públics del segle XIX. La majoria de les zones antigues de la ciutat es concentren al voltant d'aquest centre.

Atenes va ser la seu dels Jocs Olímpics de 2004, i també dels primers jocs olímpics moderns, els Jocs Olímpics d'Atenes de 1896, i dels Jocs Olímpics intercalats de 1906.

Durant l'època clàssica de Grècia, Atenes va tenir una gran importància en el desenvolupament de la democràcia. Va ser també un centre cultural on van viure molts dels artistes, escriptors i filòsofs de l'Antiguitat. Aquestes contribucions d'Atenes al pensament de la seua època van tenir una gran influència en el desenvolupament de Grècia, de Roma i de la cultura occidental. És una de les ciutats on més restes arqueològiques s'han trobat i, a més de les construccions d'aquesta època, es conserven també monuments romans i bizantins, a banda de construccions modernes i contemporànies.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

En grec antic, el nom d'Atenes era Ἀθῆναι (Athenai), a causa del nom de la deessa Atena (en grec àtic: Ἀθηνᾶ, i en grec jònic: Ἀθήνη, transcrits Athena i Athene respectivament). El nom de la ciutat estava en plural, com el de Tebes, Micenes o Delfos.

En el segle XIX, el moment d'esplendor del grec katharevousa, Ἀθῆναι (llavors pronunciat Athinai) va ser adoptat novament com a nom per a la ciutat, però des de l'abandonament oficial del grec katharevousa en els anys setanta, la forma popular Αθήνα (Athina) va esdevenir el nom oficial.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història d'Atenes

Des del segle XX aC fins al segle XII aC, Atenes era un poblat petit que es va salvar de les invasions dòriques gràcies al seu aïllament.[4] Els dos segles següents van ser determinants en la unificació de l'Àtica, en què Atenes va tenir un paper important i, a partir del segle VII aC, la ciutat va començar a guanyar pes dins de la Grècia clàssica.[4] Tanmateix, va ser en el segle VI aC, època de Pisístrat, quan Atenes va esdevenir una forta potència política i centre d'influx intel·lectual.[4] Clístenes va establir les institucions democràtiques el 507 aC, que més tard serien continuades per Efialtes i per Pèricles i que van fer que Atenes fóra la ciutat més influent de Grècia. Fou embellida pel dèspota Peisistratos i el seu fill (vers 560 aC-514 aC), que van iniciar la construcció d'alguns temples; entre ells el Temple de Zeus Olímpic i el d'Apol·lo Pythios.

Després de les Guerres Mèdiques, a principis del segle V aC, Atenes va convertir-se en una gran potència marítima i va gaudir del seu millor moment en la història antiga de la ciutat.[4] Després de l'ocupació de Xerxes el 480 aC, la marina atenesa es va desenvolupar i va establir una hegemonia sobre les illes de la mar Egea. En els següents cinquanta anys es van construir nombrosos monuments especialment sota Temistocles, Cimó i Pèricles. El primer va construir unes muralles i va abandonar el port de Faleros pel del Pireu. Cimó va decorar l'Àgora i l'Acadèmia i va construir les muralles del sud. Pèricles va fer moltes obres a l'Acròpoli, al Partenó, a l'Erecteios i a la Propileia i va acabar les muralles entre Atenes, i El Pireu i Faleros.

Però, la rivalitat amb Esparta, materialitzada en la Lliga de Delos, va ser l'origen de la Guerra del Peloponès (431-404 aC).[4] Atenes va ser ocupada pels espartans el 404 aC i van destruir-ne les muralles, reconstruïdes més tard per Conon el 393 aC. Esparta va guanyar el poder polític d'Atenes i aquesta, debilitada, no va poder frenar l'avanç macedoni de Filip II, al qual es va sotmetre.[4]

Durant el regnat de Filip II de Macedònia, l'orador Licurg, encarregat de les finances, va dedicar partides a construir nous edificis. Després de la batalla de Queronea (338 aC), Atenes va passar a dependre de Macedònia i així va seguir fins a l'establiment del domini de Roma.[4] El general romà Sul·la, entre el 88 aC i el 85 aC, va destruir la majoria de fortificacions i cases de la ciutat, deixant intactes molts edificis civils i monuments.[5] Aquesta va ser la represàlia per haver abraçat la causa de Mitridates VI Eupator, del regne del Pont, en la guerra contra l'Imperi Romà. Atenes va passar a estar sota domini romà, però mantingué l'estatus de ciutat lliure i erudits de tot l'imperi hi anaven a estudiar-ne la filosofia i la retòrica.[4] L'emperador Adrià va ordenar que s'hi construís una biblioteca, un gimnàs, un aqüeducte que encara està en ús, diversos temples, santuaris i un pont, així com va finançar la finalització del Temple de Zeus Olímpic.[6]

Extensió del Ducat d'Atenes (1205-1456).

En el segle IV, amb la divisió de l'Imperi romà en l'Imperi d'Orient i l'Imperi d'Occident, Constantinoble va llevar-li a Atenes el paper de representació de l'hel·lenisme que el cristianisme va transformar.[4] Quan Constantinoble va caure el 1204, Atenes va esdevenir la capital del ducat d'Atenes fins al 1456, en què va ser conquistada per l'Imperi Otomà i va passar a formar-ne part.

Mehmet II hi va entrar la darrera setmana d'agost del 1456; el Partenó es va convertir en mesquita i la població va començar a disminuir; les condicions encara van empitjorar quan va entrar en decadència l'Imperi Otomà. Parts de la ciutat (incloent-hi molts dels seus edificis) foren destruïts als segles XVII, XVIII i XIX per les diferents faccions que van intentar controlar la ciutat. El 1687 els venecians van assetjar la ciutat i una explosió va malmetre l'Acròpoli i el Partenó (26 de setembre). Els venecians van ocupar la ciutat però la van abandonar el 9 d'abril de 1688 a causa d'una epidèmia declarada entre les forces ocupants. El 1777 els turcs hi van construir un mur amb materials de monuments antics.

A la guerra de la independència fou ocupada pels grecs el 1822 però abandonada el 1826 excepte l'acròpoli (que ho fou el 1927). Finalment després de la Conferència de Londres del 1830 fou reconeguda part de Grècia i va esdevenir la capital del recentment establert Regne de Grècia el 1834, quan estava pràcticament deshabitada. Durant les pròximes poques dècades fou reconstruïda i es va transformar en una ciutat moderna. La universitat fou fundada el 1835. L'última gran expansió va tenir lloc a la dècada de 1920, quan es van crear els suburbis per allotjar-hi els refugiats grecs de l'Àsia Menor. Durant la Segona Guerra Mundial fou ocupada pels alemanys i ho va passar malament els darrers anys de la guerra. Després de la guerra va començar a créixer de nou.

Grècia va entrar a la futura Unió Europea el 1981, cosa que va comportar noves inversions per a la ciutat, acompanyades de problemes de congestió i de contaminació de l'aire. Durant els anys 1990 es van prendre una sèrie de mesures reeixides per combatre la pol·lució. Durant la preparació dels Jocs Olímpics del 2004 la ciutat va netejar la seva imatge amb la introducció de mitjans de transport moderns, un nou aeroport, àrees per a vianants, nous museus i places públiques. La població cada vegada més multiètnica de la ciutat gaudeix d'una vibrant vida nocturna i un comerç a l'altura de qualsevol metròpoli moderna.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Vista simulada en 3D de l'àrea metropolitana d'Atenes, per cortesia de la NASA. Es distingeix l'Egaleu a la part inferior esquerre, el Parnes a la part superior esquerra, el Pentèlic al centre superior i l'Himet a la part central dreta.

Atenes s'estén sobre una plana de la península de l'Àtica, limitada al sud pel Golf Sarònic; a l'oest pel mont Egaleu; al nord pel mont Parnes; al nord-est pel mont Pentèlic; i a l'est pel mont Himet. El municipi d'Atenes s'ha expandit fins a cobrir gairebé tota aquesta plana, pel que no és probable que la ciutat creixi en extensió de forma significativa en el futur a causa d'aquestes fronteres naturals. L'expansió urbana del segle XX ha acabat fusionant Atenes amb les poblacions circumdants, actualment considerades suburbis. El Pireu n'és un exemple; temps enrere era una ciutat a part mentre que actualment forma part de la gran Atenes. Actualment, aquesta àrea metropolitana compren 54 municipis. El municipi d'Atenes té 38 km², però amb l'àrea metropolitana suma uns 427 km², el que la converteix en una de les més grans d'Europa tant en extensió com en població. La geomorfologia d'Atenes causa sovint fenòmens d'inversions tèrmiques, parcialment responsables del problema de la pol·lució de l'aire. Altres problemes urbans que pateix són la superpoblació i els embussos de trànsit, a causa del creixement desmesurat de la ciutat.

El municipi d'Atenes es troba al centre de l'àrea metropolitana, i conté les principals restes arqueològiques i atraccions turístiques. A l'est limita amb diversos suburbis que es troben al peu del mont Himet, com Zografou i Kaisariani. Els suburbis del nord, com Marusi (on es troba el complex olímpic), Kifisia, Penteli o Neo Psychiko, tendeixen a estar ocupats per les classes altes, metre que els suburbis de l'oest (com Egaleo, Rentis, Haidari o Petroupoli) són més populars i inclouen àrees industrials. En la prolongada línia costanera hi ha diversos ports, marines i platges; alguns suburbis costaners són El Pireu, Fàliro, Glyfada i Vouliagmeni. A l'oest hi ha els ports comercials i industrials del Pireu, metre que les zones més al sud-est i més lluny del centre estan més orientades a l'oci.

La terra és rocosa i poc fèrtil. A més de les quatre muntanyes circumdants, a l'interior d'Atenes hi ha abundants turons, cosa que la converteix en una ciutat especialment abrupta. Els més importants són: Licabet, l'Acròpoli (on es trobava el cor de la ciutat antiga), Filopappos i Tourkovounia; altres turons menors inclouen l'Arditos, Strefi, Ninfeon o el Mouseion.

Clima[modifica | modifica el codi]

Clima d'Atenes

A Atenes hi ha un clima semiàrid (BSh, segons la Classificació climàtica de Köppen),[7] amb estius calorosos i una gran quantitat d'hores de sol a l'any (2884 hores a l'any segons l'estació meteorològica de Thissio entre el 1961 i el 1990).[8] La majoria de les pluges cauen entre la segona quinzena d'octubre i la primera d'abril. Durant l'estiu, les precipitacions són escasses i prenen forma de ruixats o turmentes. Com que Atenes es troba en una ombra orogràfica a causa del Mont Parnes, el seu clima és bastant més sec que el de la majoria de l'Europa mediterrània. Els barris del nord, que es troben ja en zona muntanyenca, experimenten temperatures més lleugeres. La boira no és gens freqüent en el centre de la ciutat però apareix de tant en tant en la zona est.

Els hiverns són suaus; la temperatura mitjana al gener és de 8,9 °C. La neu no hi és freqüent i, quan n'hi ha, és estrany que pose cap problema. L'última vegada que va haver-hi algun incident per mor de la neu va ser al febrer del 2008.

Els estius són calorosos; els 30 °C se superen amb facilitat. A causa del microclima urbà d'Atenes, on influeix la distribució urbana, els carrers estrets, els pocs espais verds i la contaminació persistent de l'aire, la temperatura a la ciutat pot ser uns graus més elevada que a la resta de la regió.[9] Segons l'Observatori Nacional d'Atenes, la temperatura mitjana màxima al juliol entre el 2001 i el 2009 al barri de Thissio va ser de 35,1 °C.[10] Al juliol i a l'agost, no és estrany que hi haja onades de calor a causa de masses d'aire que entren pel sud o el sud-oest. Quan açò ocorre, les temperatures superen els 38 °C,[9] encara que la incidència és menor en els barris del nord.

Segons l'Organització Meteorològica Mundial, a Atenes es va registrar el rècord de temperatura més alta a Europa: 48,0 °C el 10 de juliol del 1977.[11]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Vista parcial de la plaça Síndagma, la més important de la ciutat d'Atenes

Al llarg dels segles, la població d'Atenes ha evolucionat d'una forma força irregular. Després de ser una de les ciutats més importants de l'Antiguitat, durant el període bizantí va entrar en una decadència que es va accentuar durant el domini otomà. Després de ser proclamada capital de l'Estat grec independent l'any 1834, la població ha crescut ràpidament, gràcies en gran mesura a les diferents onades de refugiats i a l'èxode rural; durant els últims anys també han augmentat els immigrants de països pròxims. Actualment Atenes concentra més d'un terç de la població total de Grècia.

El municipi d'Atenes té una població oficial de 745.514 habitants, amb una població metropolitana de 3,2 milions (segons el cens del 2001). L'actual població, tot i això, es creu que és superior, ja que durant la recollida d'informació del cens (que té lloc cada 10 anys), alguns residents a Atenes retornen als seus pobles i ciutats de naixement, i es registren allà com a locals.[12] A més a més, existeix un gran nombre d'immigrants que no estan registrats enlloc, originaris principalment d'Albània, d'altres països de l'Europa de l'est i del Pakistan.[13][14] Les xifres de població d'Atenes existents són tan inexactes que diverses fonts mostren unes dades al voltant dels 5 milions d'habitants.[15][16]

L'antiga ciutat d'Atenes estava centrada en el turó de l'Acròpolis. Antigament, el port del Pireu formava una ciutat a part, però actualment ha estat assimilada dins de la gran Atenes. La ràpida expansió de la ciutat iniciada als anys 50 i 60 continua avui en dia, a causa de la transició d'una nació predominantment agrícola a una nació més industrialitzada.[17] L'expansió ara es duu a terme principalment cap a l'est i el nord-est (una tendència relacionada amb el nou Aeroport Internacional Elefthérios Venizelos i amb l'Attiki Odos, l'autopista que creua l'Àtica). En aquest progrés, Atenes ha engolit diferents suburbis i viles de l'Àtica, i continua fent-ho.

Al llarg de la seva història, Atenes ha experimentat diferents nivells de població. A la taula inferior se'n pot veure l'evolució:

Demografia
Any Població de la ciutat Població urbana Població metropolitana
1833 4.000[18] - -
1870 44.500[18] - -
1896 123.000[18] - -
1921 (abans dels intercanvis de població amb Turquia) 473.000[18] - -
1921 (després dels intercanvis de població amb Turquia) 718.000[18] - -
1971 867.023[19] - -
1981 885.737 - -
1991 816.556 - 3.444.358[20]
2001 789.166[21] 3,165,823[21] 3,761,810[21]
2011 664.046[1] 3.074.160[1] 3.737.550[1]

Àrea urbana d'Atenes[modifica | modifica el codi]

L'àrea urbana d'Atenes, amb una extensió de 412 km² i una població de 3.130.841 persones, consisteix en 55 municpis, 48 de la Prefectura d'Atenes i 7 de la Prefectura del Pireu. El segon municipi amb més població de l'àrea urbana, després de la ciutat d'Atenes pròpiament, és el del Pireu, amb Peristeri i Kallithea seguidament. Es tracta d'una de les aglomeracions més importants de la Unió Europea.

Transport[modifica | modifica el codi]

Aeri[modifica | modifica el codi]

L'Aeroport Internacional Elefthérios Venizelos està situat prop de la localitat àtica de Markopoulo, a uns 20 km. a l'est d'Atenes. Està en funcionament des del 2001, substituint a l'antic Aeroport Internacional de Hellinikon, ubicat a un suburbi atenès de mateix nom. Està molt ben comunicat amb la capital grega per mitjà d'autobusos, del metro i del tren suburbà, així com per l'autopista de peatge Attiki Odos.

Naval[modifica | modifica el codi]

L'estació d'El Pireu del metro d'Atenes
Autopista Attiki Odos travessant Maroussi, al nord d'Atenes. Es creua amb l'avinguda Kifisias, que comunica el centre d'Atenes amb els barris del nord.

El port del Pireu,[22] està situat a 10 kilòmetres del centre de la ciutat, i és un dels ports més importants del Mediterrani, tant pel que fa referència al nombre de passatgers com a temes de mercaderies. Des del Pireu parteixen múltiples ferris que recorren les rutes entre Atenes i les nombroses illes del mar Egeu, així com diverses rutes internacionals. També existeixen dos ports de menor importància, a Rafina i a Lavrio, situats a l'est i al sud-est d'Atenes, a la costa de l'Àtica.

Transport públic urbà[modifica | modifica el codi]

El servei de transport públic d'Atenes va ser renovat i millorat amb motiu dels Jocs Olímpics de 2004.

  • Metro: compta amb una xarxa de metro moderna, formada actualment per tres línies. Un important projecte de prolongació està en marxa, i està prevista l'obertura de noves estacions en els anys vinents i fins al 2018. També està projectada la construcció d'una quarta línia. ISAP i Attiko Metro són les dues empreses administradores del servei de metro.

A principis de 2008, les línies cobrien els següents trajectes:

  • Tranvia: el tranvia compta amb dues línies, que van paral·leles des del centre (Plaça de Sintagma) fins a la costa (al suburbi de Paleo Faliro), on se separen seguint la línia costanera cap a l'est (Glyfada) i cap a l'oest (El Pireu).
  • Tren suburbà: aquest tren, també de construcció recent, uneix l'aeroport amb la ciutat de Corint a 88 km., passant per l'Estació Central d'Atenes. La ramificació a Corint i aviat a Calcis entre altres futures expansions no es consideren urbanes, a diferència del servei Aeroport - Estació Central de Tren, que es considera suburbana en cobrir l'àrea metropolitana de l'Àtica.
  • La ciutat compta amb una important flota de taxis, amb aproximadament unes 17.000 unitats.

Automòbil[modifica | modifica el codi]

Les infraestructures de transport han millorat considerablement durant els últims anys, en part gràcies a la celebració dels Jocs Olímpics d'Atenes del 2004. La principal via de transport és l'autopista de peatge d'Attiki Odos,[23] inaugurada el 2004, que creua l'Àtica connectant l'aeroport (a l'est d'Atenes) amb la ciutat d'Elefsina (a l'oest) travessant l'àrea metropolitana pel nord de la ciutat. Aquesta autopista té ramificacions a l'est (Himet) i a l'oest (Egaleu).

Turisme, cultura i oci[modifica | modifica el codi]

La majoria de llocs d'interès turístic es concentren al centre de la ciutat, pel que les distàncies no són grans i el visitant pot fer el seu recorregut a peu. Cal tenir en compte que l'accés a molts museus i monuments és debades en presentar la Targeta d'Estudiant Internacional. Tanmateix, el descompte per a estudiants en els mitjans de transport només el poden aprofitar els estudiants d'universitats gregues.

El monument més buscat és el Partenó i l'Acròpoli, als quals es pot arribar en autobús o a peu. Al sud d'aquesta hi ha el Nou Museu de l'Acròpoli, un modern edifici inaugurat el 20 de juny de 2009. Entre l'Acròpoli i els carrers de Plaka, plens de botigues i tavernes, hi ha el petit barri d'Anafiótika amb la seua arquitectura típica de les Cíclades.

Des del barri de Plaka es pot arribar en pocs minuts a Monastiraki i a la plaça Síndagma, que és possiblement la plaça més famosa d'Atenes, on hi ha el Parlament Hel·lènic. Molt a prop d'aquesta, al barri de Kolonaki, es troben el Museu Benaki, que abasta des de la Prehistòria fins al segle XX, el Museu d’Art Ciclàdic i el Museu de la Guerra. Des d'aquest barri també es pot pujar al mont Licabet amb funicular o a peu i, a més a més, hi ha l'edifici de la Universitat d'Atenes. Aquesta última, junt amb la Biblioteca Nacional i l'edifici de l'Acadèmia d'Arts, formen la Trilogia neoclàssica d'Atenes, construïda a la fi del segle XIX.

Tanmateix, la major part de les funcions universitàries s'han traslladat a un campus modern a l'est del centre de la ciutat, proper a Zografou. Una altra universitat present a la ciutat és la Universitat Politècnica Nacional d'Atenes, on 24 estudiants foren morts el 1973 durant manifestacions contra el règim militar grec.

Hi ha diversos jaciments arqueològics que abasten des de l'època arcaica de Grècia fins a la dominació romana. A banda dels grans llocs arqueològics (l'Acròpoli, les dues àgores, el Ceràmic i el temple de Zeus Olímpic), abunden els llocs a la ciutat on es poden veure restes d'edificis antics: des de la llanterna de Lisícrates o el monument de Filopappos, fins a restes d'una muralla a prop del mercat central, unes termes al carrer Amalias o una secció vertical de diverses capes arqueològiques a l'estació de metro de la plaça Síndagma. Hi ha treballs de restauració i remodelació continus per tota la ciutat.

Les restes des de l'època medieval fins al segle XVIII inclouen un gran nombre d'esglésies bizantines, el Monestir de Kaisariani i Monestir de Dafni. Hi ha moltes mostres d'arquitectura neoclàssica del segle XIX i principis del XX, com l'anomenada trilogia neoclàssica.

Un dels museus més destacats d'Atenes és el Museu Arqueològic Nacional, que conté la col·lecció més gran d'objectes i obres d'art de la Grècia clàssica del món, incloent-hi peces famoses com la màscara funerària d'Agamèmnon o el Zeus de Artemísion. Altres museus importants, especialitzats en altres èpoques històriques, són el Museu d'Art Ciclàdic i el Museu Cristià i Bizantí. L'Àgora Antiga i el Ceràmic també tenen museus in situ.

Atenes compta amb molts recintes per a teatre, música, exposicions i espectacles. Un dels esdeveniments més significatius és el Festival d'Atenes, que té lloc entre els mesos de maig i octubre i comprèn representacions d'òpera, dansa, teatre (especialment teatre grec clàssic) i concert, utilitzant, entre altres escenaris, el teatre Odèon d'Herodes Àtic (dins del recinte de l'Acròpoli, construït al segle II dC).[24]

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Monuments i llocs històrics[modifica | modifica el codi]

Temple de Zeus Olímpic
  • l'Olimpièon, o temple de Zeus Olímpic;
  • Pnyx, un turó rocós pròxim a Filopappos i a l'Acròpoli on se celebraven les assemblees legislatives durant l'Època Clàssica; és a dir, el primer parlament democràtic.
  • L'Areòpag, una petita elevació rocosa al davant de l'Acròpoli on se celebraven els judicis durant l'Època Clàssica.
  • l'Estadi Panathinaiko, també anomenat Kallimarmaro, refet per Adrià i Herodes Àtic i renovat el 1896;
  • el Tesèon (temple consagrat a Hefest);
  • el teatre de Dionís i l'odèon d'Herodes Àtic;
  • Acadèmia de Plató.
  • Monestir de Kaisariani, situat sobre la falda del mont Imitos, amb frescos dels segles XVI i XVII, al subirbi de Kesariani.
  • El Monestir de Dafni, declarat patrimoni de la humanitat, aixecat sobre un temple d'Apolo.
  • Mitròpoli, catedral de 1862, la primera construcció important després de la independència de Turquia.
  • Panagia Gorgo epikoos, aixecada sobre un antic temple d'Eileitia.

Museus[modifica | modifica el codi]

Altres llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Una part d'Atenes vista des de l'Acròpoli.
La plaça Monastiraki.

Universitats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Απογραφή Πληθυσμού - Κατοικιών 2011. ΜΟΝΙΜΟΣ Πληθυσμός» (en grec). ELSTAT. [Consulta: 1/7/2014].
  2. Προβάδισμα ΠΑΣΟΚ σε οκτώ περιφέρειες www.kathimerini.gr, 14 de novembre del 2010. (grec)
  3. Ministeri de l'interior grec Δείτε τη Διοικητική Διαίρεση Ministeri de l'interior grec. www.ypes.gr. [Consulta:9 de novembre del 2010
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 Enciclopedia Larousse, Grandes Obras Larousse S.A. Barcelona, 1995. ISBN 84-89049-00-9
  5. Tung, Anthony (2001). Preserving the World's Great Cities: The Destruction and Renewal of the Historic Metropolis. New York: Three Rivers Press. pags. 256–260. ISBN 0-609-80815-X.
  6. John Travlos, Pictorial Dictionary of Ancient Athens, Thames and Hudson, (London 1971)
  7. El clima mediterrani Csa correspon a les zones la temperatura mitjana de les quals es troba entre 0-18 °C en el mes més fred i sobre els 10 °C en els mesos més càlids (lletra C), les precipitacions de les quals en el mes més sec d'estiu són de menys de 30 mm i de menys d'un terç de les del mes menys sec d'hivern (lletra s) i la temperatura mitja de les quals és superior a 18 °C en el mes més calorós i superior a 10 °C en els quatre mesos més calorosos (lletra a). Atenes no forma part del clima semidesert (BSh) en superar, per poc, la pluviositat que hi correspon. Athens Traveller: Weather (en anglès)
  8. Observatori Nacional d’Atenes. Butlletí mensual [Consulta: 17 abril 2010
  9. 9,0 9,1 European Space Agency to help Athens become bearable in summer" [Consulta: 18 maig 2010]
  10. Observatori Nacional d’Atenes. Butlletí mensual [Consulta: 17 abril 2010]
  11. Europe's highest temperature [Consulta: 18 maig 2010]
  12. «Ta Nea onLine». [Consulta: 10 febrer 2007].
  13. OECD. «Organisation for Economic Co-operation and Development: Economic Survey of Greece 2005» (en anglès). www.oecd.org, 2005. [Consulta: 6 gener 2007].
  14. Central European Review. «Central European Review: Living in a Policy Vacuum» (en anglès). www.ce-review.org. [Consulta: 6 gener 2007].
  15. Carassava, Anthee. «Athens is Burning». Time Magazine. www.time.com, 2007-06-31 [Consulta: 2 agost 2007].
  16. Athens: Ecology + Environment + Architecture quote: Modern Athens, a city which was laid out in the 1830’s as a garden city for 50,000 inhabitants, is home today for nearly 5 million people, almost half of the population of Greece.
    Airmiles UK quote: Did you know...? Nearly five million people – almost half of Greece's entire population - live in Athens.
    Taxis.gr quote: In any other city with a population of five million..
    BBC News Europequote: The capital, with its population of five million,
    Europa quote: (the metropolitan area of Athens contains over five million inhabitants.
    International Railway Journal, August, 2000 quote: The Athens urban area has a population of about five million
  17. «Greek Tourist Organizer» (en anglès). [Consulta: 6 gener 2007].
  18. 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 Tung, Anthony. «The City of the Gods Besieged». A: Preserving the World's Great Cities:The Destruction and Renewal of the Historic Metropolis. New York: Three Rivers Press, 2001, p. 260, 263, 265. ISBN 0-609-80815-X. 
  19. «World Gazetter City Pop:Athens». www.world-gazetter.com.
  20. «World Gazetter Metro Pop:Athens». www.world-gazetter.com.
  21. 21,0 21,1 21,2 Error en arxiuurl o arxiudata.Secretariat General del Servei Nacional Estadístic de Grècia. «Population of Greece» (en anglès). Statistics.gr, 2001. [Consulta: 2/8/2007].
  22. «Autoritat portuària del Pireu» (en grec, anglès). [Consulta: 17 agost 2009].
  23. «Attiki Odos» (en grec, anglès). [Consulta: 17 agost 2009].
  24. Volum 10,(2004), La Gran Enciclopèdia en català, Barcelona, Edicions 62, ISBN 84-297-5438-5
  25. «Ciutat d'Atenes» (en grec, anglès).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
-
Capital Europea de la Cultura
1985
Succeït per:
Itàlia Florència