Història d'Eslovàquia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aquest article tracta sobre la història del territori d'Eslovàquia.

Prehistòria[modifica | modifica el codi]

Inscripció romana al castell de Trenčín (178–179 dC)

La datació amb carboni-14 situa les troballes arqueològiques més antigues d'Eslovàquia - trobades a la vora de Nové Mesto nad Váhom – a l'any 270.000 aC, a l'era del paleolític inferior. Aquestes eines prehistòriques, fabricades emprant la tècnica clactoniana, són el testimoni de l'antiga presència humana d'Eslovàquia.

Altres eines de pedra del paleolític mitjà (200.000-80.000 aC) provenen de la cova de Prévôt, prop de Bojnice, així com d'altres jaciments propers. El descobriment més important referent a aquesta època és un crani neandertal que data de vora 200.000 aC, descobert al costat de Gánovce, una població del nord del país.

Els arqueòlegs han trobat esquelets d'homo sàpiens prehistòrics a la regió, i també nombrosos objectes i vestigis de la cultura gravetiana, principalment a les valls dels rius Nitra, Hron, Ipeľ, Váh i fins a la ciutat de Žilina, i també als peus de les muntanyes Vihorlat, Inovec, Tribeč i Myjava. Les troballes més conegudes inclouen l'estàtua de dona feta amb os de mamut més antiga (22.800 aC), la famosa Venus de Moravany. L'estàtua va ser trobada a la dècada de 1940 a Moravany nad Váhom, al costat de Piešťany. Dels jaciments de Zákovská, Podkovice, Hubina i Radošinare provenen nombrosos collarets fets amb petxines de gastròpodes Cypraca termòfils del període terciari. Aquestes troballes proporcionen l'evidència més antiga d'intercanvis comercials a través del mar mediterrani i l'Europa central.

Esquerra: moneda celta Biatec
Dreta: 5 corones eslovaques amb la representació d'un biatec a l'anvers.

Els eslaus[modifica | modifica el codi]

Articles principals: Pobles eslaus , Samo , i Gran Moràvia

La població eslovaca original es va assentar al territori general d'Eslovàquia al segle V. Eslovàquia va ser part del centre de l'imperi de Samo al segle VII. El punt més alt de l'estat proto-eslovac va ser amb l'arribada de Ciril i Metodi, i l'expansió sota el rei Svatopluk I.

Regne d'Hongria[modifica | modifica el codi]

Article principal: Regne d'Hongria

Eventualment, Eslovàquia es va convertir en part del Regne d'Hongria entre els segles XI i XIV, sent coneguda com l'Alta Hongria, pel seu relleu muntanyós i com a tal va ser després part de l'Imperi Austrohongarès fins al 1918.

Txecoslovàquia[modifica | modifica el codi]

Mapa de Txecoslovàquia entre 1928 i 1938
La República Eslovaca durant la Segona Guerra Mundial
Mapa de Txecoslovàquia
Article principal: Txecoslovàquia

Després del final de la Primera Guerra Mundial, Eslovàquia es va unir a les regions de Bohèmia i la seva veïnes Moràvia i Rutènia per formar Txecoslovàquia.

Després de les pèrdues territorials de finals de 1938 (pels acords de Munic i, sobretot en territori eslovac, pel Primer arbitratge de Viena), Eslovàquia es va convertir en una república independent el març del 1939 a alhora que Alemanya ocupava els territoris txecs i Hongria Rutènia. El nou estat va quedar pràcticament controlat per l'Alemanya nazi.

Txecoslovàquia va ser restablerta després de la Segona Guerra Mundial però ràpidament va caure sota la influència de la Unió Soviètica i el seu Pacte de Varsòvia del 1945 en endavant.

Vegeu també: Protectorat de Bohèmia i Moràvia

República Socialista de Txecoslovàquia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Txecoslovàquia

Eslovàquia independent[modifica | modifica el codi]

El 1989 el final del comunisme a Txecoslovàquia a través de la pacífica Revolució de Vellut va significar també la dissolució de Txecoslovàquia com a tal i la creació de dos estats successors; Eslovàquia i la República Txeca van separar els seus camins després de l'1 de gener del 1993. Eslovàquia es va convertir en membre de la Unió Europea el maig del 2004.

L'exèrcit del país va participar en la Invasió de l'Iraq el 2003, encara que va retirar les seves tropes abans del final del conflicte consegüent.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Kristó, Gyula (1993). A Kárpát-medence és a magyarság régmultja (1301-ig) (The ancient history of the Carpathian Basin and the Hungarians - till 1301). Szeged: Szegedi Középkorász Műhely. pp. 30–31. ISBN 963-04-2914-4.
  • Benda, Kálmán (editor) (1981). Magyarország történeti kronológiája ("The Historical Chronology of Hungary"). Budapest: Akadémiai Kiadó. pp. 44. ISBN 963-05-2661-1.
  • A history of East Central Europe: East Central Europe in the Middle Ages, 1000–1500, Jean W. Sedlar, University of Washington Press, 1994, page 5.
  • Štefanovičová, Tatiana (1989). Osudy starých Slovanov. Bratislava: Osveta.
  • Kirschbaum, Stanislav J. (March 1995). A History of Slovakia: The Struggle for Survival. New York: Palgrave Macmillan; St. Martin's Press. pp. 25. ISBN 978-0-312-10403-0. http://us.macmillan.com/ahistoryofslovakia.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Història d'Eslovàquia