Història de l'Afganistan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estàtua de Buda a Bāmīān abans i després de la seva destrucció pels talibans el 21 de març de 2001.

La situació geogràfica de l'Afganistan l'ha convertit en lloc de trobada d'imperis i civilitzacions, així com en encreuament d'importants rutes comercials com la Ruta de la Seda. Aquest fet, així com l'estructura tribal, fa difícil la definició de l'Afganistan com Estat al llarg de la història.

Prehistòria[modifica | modifica el codi]

Els primers pobladors de l'actual Afganistan daten del paleolític mitjà, tal com ho testimonien les zones arqueològiques de Dara-i Kur i Aq Kupruk. A partir del VII mil·lenni a.C. van començar les primeres activitats agrícoles i amb això, els primers establiments permanents. Les primeres ciutats apareixerien amb la cultura Shortugai en el IV mil·lenni de la mateixa era.

Edat antiga[modifica | modifica el codi]

A partir del II mil·lenni diverses tribus iranianes i àries es van establir en sòl afganès i posteriorment, Cir el Gran la va incorporar a l'Imperi persa, organitzant-lo en cinc satrapies, contribuint a una esplendor sense precedents i acollint la religió de Zoroastre, així com la contribució dels seus habitants a les campanyes militars contra els grecs.

Alexandre el Gran va permetre als nadius bactrians mantenir les seves estructures sociopolítiques possibilitant la cruïlla cultural entre el persa i el hel·lènic.

De l'imperi selèucida a l'imperi sassànida[modifica | modifica el codi]

A la mort d'Alexandre, els bactrians es van incorporar a l'imperi selèucida, el qual va sostenir nombroses guerres amb el sobirà indi Chandragupta. Cap a l'any 250 a.C., neix el regne de Bactria que va aconseguir expandir-se cap a l'Índia, i anys més tard va rebre una nova invasió dels aris Kushana, donant lloc al regnat de Kujula Kadphises i Kaniska i iniciant un període d'influència religiosa del budisme, sota el qual van florir monuments com el de Bamiyan i Hadda.

Amb la reconstitució de l'Imperi Persa sota els sassànides, el territori va patir constants invasions que el van sotmetre a l'opressió de part dels iuetxes, turcs nòmades i heftalites (huns blancs).

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

Plat de fang amb esmalt transparent trobat a la vall de Bāmīān (segles XII-XIII)

A partir del 651, els àrabs van sotmetre als perses i van arribar a Bactriana, on van trobar una tenaç resistència dels seus habitants. Els enfrontaments amb els turcs i les ambicions dels xinesos va dificultar la islamització del territori, que es va produir tot i que amb Nasr II (913-942 ), els afganesos van aconseguir cert nivell d'independència. Més tard, líders com Alp Tigin i Mahmud de Ghazni (999-1030), van realitzar conquestes territorials sota la direcció de l'imperi Gaznavida.

La pau no va durar molt i els turcs seljúcides es van enfrontar a Bahman (1118-1157) fins a imposar en el tron ​​a la dinastia Gurí, que va ampliar el regne fins a l'Índia i governaria fins al segle XVI.

Les diverses lluites dels prínceps afganesos pel control del país, van portar a la devastadora invasió mongola de Gengis Khan l'any 1221, qui va incorporar el país al khaganat de Yagatay, excepte la regió de Herat, on els guries encara mantindrien el seu domini fins al 1380. Anys més tard, Tamerlà va governar amb mà dura el país i va destruir el seu sistema agrícola.

Edat moderna[modifica | modifica el codi]

Mort Tamerlà el 1405, el país va viure un renaixement sota el regnat de Xah Rukh (1405-1447) des de Harat, mentre que Husayn I Bayqara va donar esplendor a les arts i les ciències fins i tot va intentar recuperar l'imperi de Gengis Khan amb noves conquestes cap a l'Índia que van culminar el 1526, tot i la pèrdua de Harat a mans dels safàvides.

La decadència del domini turc va començar amb la mort d'Aurangzeb (1707), la qual cosa va permetre a les tribus afganeses a deslligar-se dels successors d'aquest i dels governants iranians. Un dels seus caps, Mir Uways, es va proclamar emir a Kandahar i el seu fill, Mahmud s'apoderaria de Kirman i Isfahan, alhora que lidiarien amb el moviment de Nàdir-Xah Afxar, el qual es va proclamar rei (fins al 1739) en apoderar-se de Kabul. El seu successor, Ahmed Sah Abdali fundaria l'Imperi Durrani i va proclamar la independència de l'Afganistan l'any 1747.

Amb el govern d'Àhmad, l'imperi va realitzar importants conquestes, sobretot a l'Índia. El seu successor, Timur Shah Durrani, va traslladar la capital a Kabul i va proporcionar pau al país encara que aquest va mostrar símptomes d'una decadència que va explotar amb les lluites pel tron ​​que esdevindrien després de la seva mort i van persistir fins al 1838.

Sota els safàvides, a partir de 1502, el país adoptà el xiisme, mentre una gran majoria de població es mantenia sunnita. La ruptura amb Pèrsia es feia evident. En els segles XVI i XVII, l'Afganistan fou dividit entre l'imperi mogol i Pèrsia. L'afganès Nadir (1736-47), després de la derrota dels safàvides, annexionà Pèrsia, unió que perdurà fins al seu assassinat. El 1747 Àhmad Xah Durrani fou escollit emir, i fins al moment de la seva mort l'any 1773 va dominar el Panjab i Delhi, territoris que els seus successors no van poder mantenir. L'Afganistan, però, es mantingué com Estat i, de fet, el seu nom prové d'aquesta època.

Edat contemporània[modifica | modifica el codi]

Les tensions anglorusses fan presència a la zona al tombant del segle XIX, i a partir del 1837 s'inicià la influència britànica sobre el país. Finalment, Rússia i Anglaterra garantiren la independència de l'Afganistan l'any 1907, fet que no es va consolidar fins al 19 d'agost del 1919, un cop acabada la Tercera Guerra Angloafganesa. El país va ser neutral durant la Segona guerra mundial, i l'any 1946 es va establir, al llarg del riu Amudarià, la frontera amb la Unió Soviètica. L'intent de crear un Pakhtunistan (unió de les poblacions de llengua paitxu de l'est de l'Afganistan i les de l'oest del Pakistan) va portar a la ruptura diplomàtica entre els dos països (1961-1963).

L'any 1973, un cop d'Estat posà fi a la monarquia: Sardar Muhammad Daud Khan proclamà la República i va assumir el govern. L'any 1978, un nou cop d'Estat va dur al poder Abdbul Qadir. El mateix any, Nur Muhammad Taraki, d'ideologia comunista, fou nomenat cap d'Estat per part del consell revolucionari de les forces armades i va augmentar la dependència del país envers l'URSS. Aquest fet li va suposar una confrontació oberta amb les guerrilles nacionalistes tradicionals (i doncs islàmiques), els mujahidins. El 1979, Hafizulla Amin (de la facció Khalq i primer ministre) enderrocà Taraki. La Unió Soviètica decidí intervenir per a donar suport al govern, eliminà Amin i afavorí Babrak Karmal, de la facció Parcham. La presència soviètica va fer que s'intensifiqués la lluita entre el govern i la guerrilla musulmana, i va fer exiliar molta població al Pakistan. El 1986 Karmal fou substituït per Muhammad Najibullah. L'any 1988, el desgast dels soviètics va propiciar els acords de Ginebra entre l'Afganistan, el Pakistan i l'URSS, en els quals es va determinar que les tropes soviètiques es retiressin del país.

Després de l'expulsió dels soviètics la guerra civil va reprendre entre els partidaris de Burhanuddin Rabbani (el president) i Ahmad Shah Massud, (ministre de defensa) i les faccions fidels a Gulbuddin Hekmatiar (ocasionalment ajudat per les guerrilles del comandant Dostam). Els intents de pau negociada per part de l'ONU varen fracassar. Finalment, un tercer grup format per islamistes radicals sunnites, els taliban, dominaren dues parts del país i l'any 1996 conqueriren la capital. L'Afganistan fou sotmès a partir de llavors a una interpretació extrema de la xara, que deixava a les dones un estatus denigrant i castigava tota dissidència amb pràctiques brutals.

Després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, l'Afganistan fou acusat de donar refugi a Osama bin Laden, cap de la xarxa terrorista fonamentalista islàmica al-Qaida, i suposat autor dels atemptats. El desembre del 2001, les Nacions Unides autoritzaren la creació d'una coalició internacional, liderada pels nord-americans, que enderrocà el règim talib i intentà instaurar un govern democràtic. S'iniciaren converses, sota la tutela de l'ONU, amb líders de diferents ètnies per a configurar el futur polític del país. S'anomenà al paixtu Hamed Karzai com a cap del govern provisional i es determinaren eleccions per a l'any 2004. Els taliban es convertiren en guerrilla antigovernamental dirigida pel mul·là Omar.

El gener del 2004 s'aprovà una constitució que defineix el país com una república islàmica que retorna la igualtat de drets a les dones i defensa el respecte a les minories religioses. El resultat de les eleccions donaren la victòria a Karzai, amb un 55,4% dels vots (recompte repetit diverses vegades per suposat frau). El retorn dels refugiats del règim talibà, sobretot del Pakistan, i la desastrosa situació econòmica del país van afavorir el cultiu de l'opi i el narcotràfic, que durant el període dels taliban havia estat prohibit.

La seva situació estratègica s'ha vist reforçada per la signatura d'un acord entre el Pakistan, l'Afganistan i el Turkmenistan l'any 2002 per a la construcció d'un oleoducte que recorreria aquests tres països. El 2008, però, ni els esforços de la força multinacional ni les tímides accions del govern de Karzai han aconseguit estabilitzar el país, sotmès des del mateix moment de la conquesta a una situació de guerra constant.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Afganistán, crónica de una ficción de Mònica Bernabé Fernández, editorial Debate (2012), ISBN 978-84-9992-087-0.
  • Hopkins, B. D. 2008. The Making of Modern Afghanistan. Palgrave Macmillan, 2008. ISBN 0-230-55421-0.
  • Levi, Peter. 1972. The light garden of the angel king: journeys in Afghanistan. Collins, 1972. ISBN 0-00-211042-3.
  • Malleson, George Bruce (1878). History of Afghanistan, from the Earliest Period to the Outbreak of the War of 1878. Elibron Classic Replica Edition. Adamant Media Corporation, 2005. ISBN 1-4021-7278-8.
  • Olson, Gillia M. Afghanistan. Capstone Press, 2005. ISBN 0-7368-2685-8.
  • Omrani, Bijan & Leeming, Matthew Afghanistan: A Companion and Guide. Odyssey Publications, 2nd Edition, 2011. ISBN 962-217-816-2.
  • Reddy, L. R. Inside Afghanistan: end of the Taliban era?. APH Publishing, 2002. ISBN 81-7648-319-2.
  • Romano, Amy. A Historical Atlas of Afghanistan. The Rosen Publishing Group, 2003. ISBN 0-8239-3863-8.
  • Runion, Meredith L. The history of Afghanistan. Greenwood Publishing Group, 2007. ISBN 0-313-33798-5.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Història de l'Afganistan