Història de l'antic Egipte
De Viquipèdia
 |
| Dinasties de faraons a l'Antic Egipte (Entre parèntesi any aproximat d'inici, sempre aC) |
| Període predinàstic |
| Període protodinàstic |
| Període arcaic |
| I (3100) - II (2890) |
| Regne Antic |
| III (2686) - IV (2613) - V (2498) VI (2345) |
| Primer període intermedi |
| VII (2181) - VIII (2173) - IX (2160) X (2130) - XI (2133) (Només a Tebes) |
| Regne Mitjà |
| XI (Tot Egipte) |
| XII (2040) - XIII (1786) - XIV (1633) |
| Segon període intermedi |
| XV (1674) - XVI (1684) - XVII (1650) |
| Regne Nou |
| XVIII (1567) - XIX (1320) - XX (1200) |
| Tercer període intermedi |
| XXI (1085) - XXII (945) - XXIII (730) XXIV (720) - XXV (716) - XXVI (664) |
| Primer període persa (525) |
| Baix imperi |
| XXVIII (404) - XXIX (399) - XXX (380) |
| Segon període persa (343) |
| Període hel·lenístic |
| Alexandre el Gran (332) |
| Dinastia Ptolemaica (323) |
| Província romana (30) |
| Conquesta àrab |
| Conquesta otomana |
El Període predinàstic a Egipte comença vers el 6000 aC. Memfis es funda l'any 3000 aC i comença el període d'esplendor. 300 anys més tard es realitzen incursions a Líbia i Núbia, i el 1500 aC es redacta el Llibre dels Morts. Posteriorment arriben els mandats de Tutankamon i Ramsès II entre altres. El primer mil·lenni abans de crist comença a descendre l'activitat artística, es reunifiquen l'Alt i el Baix Egipte i, el segle VII aC, els assiris envaeixen Egipte.
Cronologia [modifica]
| Data aproximada (aC) | Període (dinasties i reis principals) | Història interior | Història exterior | Fites de civilització |
|---|---|---|---|---|
| 6000-3200 aC | Període predinàstic: Neolític egipci, Cultura Badariana, Cultura de Faium, Cultura de Maadi, Cultura d'Omari | |||
| 3500-3000 aC | Successivament: Naqada, Amratià (Naqada I), Gerzeà (Naqada II) | |||
| 3000 | Període protodinàstic (Semainià o Naqada III): 1a dinastia (tinita), fundada per Narmer. 2a dinastia (3200 - 3000 aC), Període tinita, època arcaica | Fundació de Memfis, capital. Govern autoritari i centralitzador | Expedicions militars contra els pobles veïns. Incursions fins la segona cascada. Relacions amb Biblos | Tombes reials de Negadan i Abidos. Fixació del calendari egipci (any solar de 365 dies). Fi de l'escriptura jeroglífica |
| 3000-2180 aC | Comença l'Imperi Antic. 3a dinastia (memfita) fundada per Djoser. | Djoser estableix la capital a Memfis. S'estableix el culte a Ra com a religió oficial. | Narmer, rei de l'Alt Egipte s'annexiona el Baix Egipte. | Revolució arquitectònica d'Imhotep, que fa construir el temple i la piràmide escalonada de Djoser a Saqqara. Es construeixen les Piràmides de Memfis a Gizeh. |
| 2700 | 4a dinastia (memfita): Keops, Kefren, Mikerinos. | Meidum, capital. Gizeh, capital. Crisi político-religiosa. Hostilitat contra Heliòpolis. | Incursions a Líbia i Núbia. Explotació de les mines de Núbia. | Piràmide de Meidum. Primera gran Piràmide de Gizeh. Esfinx de Gizeh. Última gran piràmide. |
| 2600 | V dinastia (memfita) | Triomf d'Heliòpolis | ||
| 2420 | Sisena dinastia (memfita), fundada per Teti. Pepi I. Pepi II (94 anys de regnat) | Usurpacions de la noblesa sobre el poder reial | Escultures hieràtiques | |
| 2180-2040 aC. | Primer període intermedi: Onzena dinastia (tebana): Mentuhotep. Setena dinastia (memfita). Vuitena dinastia (última memfita). Keti I forma un regne d'Heracleòpolis. | Anarquia feudal. Antef «el Gran», forma un regne a Tebes. | Els beduïns envaeixen el delta. | Crisi de les creences religioses. |
| 2200 | Novena i desena dinastia (d'Heracleòpolis): Keti II i Keti III. | Els successors d'Antef, reis de Tebes, reunifiquen Egipte. Reorganització administrativa: Visirs. Nou repartiment de les terres. | "Instruccions de Merikara". | |
| 2100 | Merikara. Mentuhotep, rei de Tebes, destrona al successor de Merikara i unifica Egipte. | |||
| 2050 | Comença el | Degradació del poder reial. Tebes esdevé la nova capital. | *Imperi Mitjà: 2040- 1785 aC | Monument dels faraons. Mentuhotep a Deir el-Bahari |
| 2000 | 12a dinastia (tebana): Amenemhet I, Senusret I i Amenemhet III. | Consolidació de la unitat política contra les feudalitats. | Pacificació de Núbia. Influència egípcia a Fenícia i Palestina. Domini a Biblos | El Déu Ammon és associat al déu Ra. Extensió de la civilització egipcia a Síria, Palestina i Fenícia. Sàtira dels oficis. Osiris, déu dels morts. |
| 1900 | Sesostris II. Amenemhet III | Colonització de Núbia. | ||
| (1785-1570 aC) | Segon període intermedi: dinasties XIII i XIV (tebanes). Amenemhet IV. | Invasió del delta oriental pels Hikses, poble semita nòmada. Regressió en tots els terrenys. Fragmentació del territori. | A la mort d'Amenemhet IV s'ensorra el primer Imperi egipci d'Àsia. | |
| 1700 | XV i XVI dinastia dels Hikses | Els Hikses senyors d'Egipte. Fortalesa d'Avaris, capital. Formació d'una monarquia tebana independent, aïllada a Tebes: dinastia (tebana). | Relacions dels Hikses amb els kasites. Comerç amb Creta. | Introducció a Egipte de divinitats asiàtiques, Seth, déu oficial dels Hikses. |
| 1600 | Kamosis, rei de Tebes, pren als Hikses l'Egipte Mitjà. Amosis, germà de l'anterior, els expulsa de l delta. | Incursions guerreres d'Amosis a Síria. | ||
| 1570-1085 aC | Imperi Nou: 18ena dinastia (tebana), fundada per Amosis. Amenofis I. Tuthmosis I. Tuthmosis II. | Crisi dinàstica. La reina Hatshepsut es casa amb Tuthmosis III. Reforçament del poder reial. Tutankamon (segons alguns fill d'Akhenaton o, segons altres, d'Amenofis IV) tornà la capital a Tebes i el culte al déu Ammó. Ramsès II lluita contra els hittites i construeix el temple d'Abu Simbel. | Política pacifista. Ampliació del territori fins al riu Èufrates i fins la 5a cascada del Nil. Expansió vers el Sudan. Domini egipci en el nord de Síria. Pas de l'Èufrates. Perill mitanni. | Temple de Deir el-Bahari. |
| 1500 | Tutmosis III succeeix Hatshepsut. Amenofis II. Tuthmosis IV. Amenofis III. | Victòria egípcia a Meggido sobre Palestina. Expedicions a Àsia. Apogeu de les conquistes egípcies: fins la quarta cataracta. | Llibre dels Morts | |
| 1400 | Amenofis IV: Akhenaton. Tutankamon. Horemheb. XIX dinastia (tebana). Seti I. | Revolució amarniana. Tell el-Amarna, capital, en substitució de Tebes. Debilitament de l'Imperi per l'audàcia de la reforma d'Akhenaton.Fracàs de la reforma religiosa. Restauració del culte a Amònic. Amòn recobra el seu prestigi. Consolidació de la dinastia. | Pèrdua de Palestina. Perill hittita. Primer tractat entre Egipte i els hittites. Reconquista del sud de Palestina | Amenofis IV introdueix el culte al déu Aten i inicia una reforma religiosa. Trasllada la capital a Tell-El-Amarna. Ammó es converteix en el déu politeista principal. Ammon substituït per Aton. Temple de Luxor. El gran himne al Sol. Reforma literària: la llengua parlada pel poble passa a ser llengua oficial. |
| 1300 | Ramsès II | Matrimoni del Faraó amb la princesa hittita Maathorneferure | Derrota hittita a la batalla de Cadeix, amb poc benefici pels egipcis. | Temple d'Abu Simbel |
| 1200 | Vintena dinastia (tebana) Ramsès III. | Fraccionament d'autoritat entre dinasties paralel·les. Nova feudalitat. | Victòries sobre invasions indoeuropees i dels pobles del mar. | Temple de Medinet-Abu |
| 1085-672 aC | Tercer període intermedi: Vintiunena dinastia (tanita). Smendes, rei de Tanis, governa en el Baix Egipte. | Heribor, general i gran sacerdot d'Amon, ostenta el poder a Tebes i governa en l'Alt Egipte. Nova fragmentació territorial. Les dinasties se succeeixen en tots els racons d'Egipte. | Descens de l'activitat artística. | |
| 950 | Vint-i-dosena dinastia (líbia), fundada per Sheshonq I. | Reunificació de l'Alt i Baix Egipte. | Reconquista de Palestina i saqueig de Jerusalem. | |
| 800 | Nova divisió d'Egipte en dues monarquies. XXIII dinastia (tanita) . XXIV dinastia (saíta) | Sais, Capital | Porta monumental d'Amon, a Tanis. Els més ermosos bronzes de l'època faraònica. | |
| 700 | 25a dinastia (etíop) 26a dinastia (saíta). | Destrucció de la dinastia saíta. Memfis, capital. | Els assiris envaeixen Egipte. Expulsió d'assiris i etiòps. Cambises, rei dels perses, conquereix Egipte. | Renaixement de l'art funerari. |
| 672-633 aC | Enfrontament amb els assiris: | Els assiris envaeixen Egipte. | ||
| 525-332 aC | 27ena dinastia (persa) | Període persa d'Egipte o Baixa època: | Enfrontament amb l'imperi Persa. Cambises, rei dels perses, conquereix Egipte en vèncer a la batalla de Pelusio. Tanmateix, la zona sud resta independent.Egipte passa a ser una satrapia de l'Imperi Persa. | |
| 404 | dinasties 28, 29 i 30 (egípcies) | Restauració d'una efímera independència egípcia entre 404 a 341 | ||
| 343 | Egipte esdevé una província persa. | |||
| 332-323 aC | Alexandre el Gran ocupa Egipte. Funda Alexandria, que es converteix en capital d'Egipte i la ciutat mediterrània més gran del moment. El 323 aC Alexandre mor i la zona egípcia passa a mans de Ptolemeu I Soter que es proclama rei d'Egipte. | |||
| 323-30 aC | Dinastia Ptolemaica: | Perduració de les idees econòmiques de l'antiga monarquia en l'Egipte ptolemaic i romà. Govern de la dinastia ptolemaica, consolidat el 304 aC, que fou la darrera independent. | Temples de Filé, Deudara i Edfú | |
| 30 aC-640 | Província romana de l'imperi Romà i de l'imperi Bizantí: | August venç els egipcis a la batalla d'Àccium. Cleòpatra VII, la darrera reina d'Egipte, se suïcida.
Es crea la província romana d'Egipte dins de l'Administració provincial romana de l'imperi Romà i després del Bizantí. |
Bibliografia [modifica]
- Volum, núm. 1. pàgs. 270-271 d'Historia del Mundo//José Pijoan. Salvat Editores S.A.
