Història de l'automobilisme a Catalunya

Reproducció del Bonet de 1889, que es conserva a la Col·lecció d'Automòbils Salvador Claret.

Breu història de l'automobilisme a Catalunya.

Introducció

El desenvolupament del automobilisme, va anar molt lligat a l'evolució de la indústria del motor de tombants de segle XIX i XX. Els orígens de l'automobilisme a Catalunya, ens porten al segle XIX, de la mà de l'enginyer industrial Francesc Bonet i Dalmau, natural de Valls i fabricant del ram tèxtil, que va patentar i construir, l'any 1889, el primer vehicle amb motor d'explosió de l'estat, un tricicle.

L'any 1898, Emilio de la Cuadra (Sueca, 1859-València, 1930), traslladat a Barcelona, va fundar, al carrer Diputació, cantonada amb Passeig de Sant Joan, la Compañía General Española de Coches Automóviles E. de la Cuadra, Sociedad en Comandita. Va tancar el 1901.

L'any 1901 es matriculen els primers automòbils a l'estat espanyol.

Un any més tard, (1902), José María Castro Fernández, (Trevolle, Lugo, 1845-), un dels creditors de l'empresa d'automòbils La Cuadra, va quedar-se amb les instal·lacions í va fundar la societat J. Castro, Sociedad en Comandita, Fábrica Hispano-Suiza de Automóviles que el 1904, Damià Mateu, Francesc Seix i d'altres coneguts barcelonins convertirien en la Hispano Suiza Fábrica de Automóviles, S.A. D'altra banda, Josep Maria Armangué crea el David, primer automòbil popular català.

Història de l'automobilisme esportiu

El 1906 es creà l'Automòbil Club de Barcelona. El 1910 esdevingué Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC). En foren fundadors Enric Cera, Josep Suitas, Joan Ponsa, Joan Reynes, Josep Bertrand, Marcel·lí Jorba i el dibuixant i pintor Ramon Casas.

El RACC organitzà la primera cursa disputada a la península el 1908 en el circuit Sitges-Vallmoll-Vilafranca. Fou una competició internacional de voiturettes anomenada primera Copa Catalunya. La segona edició disputada l'any següent transcorregué entre Sitges, Sant Pere de Ribes, Canyelles, Vilanova i la Geltrú i Sitges. El 24 de maig de 1914 organitzà la Copa Tibidabo, amb la pujada a l'Arrabassada. Del 1916 al 1920 organitzà la Volta a Catalunya, que es restaurà el 1954. El 1916, Alfred Arruga guanyà la primera cursa Barcelona-Madrid-Barcelona.

L'any 1916 es fundà la Penya Rhin, al restaurant de mateix nom de la plaça Catalunya de Barcelona. Fou un dels clubs més destacats de l'automobilisme català d'aquells temps.

1914: Cyclecar La Vigne.

Josep Maria Armangué, un dels principals impulsors dels esports de motor a Catalunya morí en accident aeri el 29 d'octubre de 1917. En el seu honor el Moto Club organitzà el Trofeu Armangué, que es disputà per primer cop el 29 de juny de 1921 en el circuit Tarragona-Secuita-Vallmoll-Tarragona. La competició la disputaven els anomenats autocicles o cyclecar, uns automòbils petits i de petita cilindrada, pes i cost, de tres o quatre rodes, que s'aproximen a les motocicletes.

A Sitges s'inaugurà l'autòdrom de Terramar el 17 de setembre de 1922, però tingué una vida efímera.

El 1921 es disputà el Campionat d'Espanya d'automobilisme (segon d'Europa després del francès), organitzat per la Penya Rhin, també conegut com Gran Premi Penya Rhin. Va començar a Vilafranca del Penedès els anys 1921, 1922 i 1923. Els anys següents s'organitzà a Sant Sebastià i el 1933, tornà a fer-se'n càrrec la Penya Rhin, aquest cop al circuit de Montjuïc, durant els ansy 1933, 1934, 1935 i 1936.

Després de la guerra, la indústria del motor s'havia empobrit i l'esport de l'automobilisme visque uns anys de recessió. El 1946 es tornà a organitzar el GP d'Espanya a Barcelona, que es disputà al Circuit de Pedralbes, igual que les edicions dels anys 1948, 1950, 1951 i 1954. El 1950 començà el Campionat del Món. Les edicions barcelonines del GP d'Espanya del 51 i del 54 van comptar per aquesta competició. En aquestes competicions, passaren per Barcelona els millors pilots i cotxes del moment. Francesc Gòdia fou el primer corredor de l'estat que participà a un campionat del món, obtenint bons resultats (4t a Alemanya i Itàlia, i 7a posició final al Campionat del Món el 1956).

Ja a la dècada dels 50, començà a renéixer la indústria del motor a Catalunya. Fill de la fàbrica Elizalde, aparegué l'Eucort. En començaren a fabricar motos Vespa, nasqué el Biscúter i s'instal·là a Barcelona la primera fàbrica SEAT. En el món competitiu destacà l'invent del Pegaso. Nascut a Barcelona sobre la base de l'anterior indústria de la Hispano-Suiza, aconseguirà grans triomfs en el món de la competició.

A més de la velocitat, a Catalunya destacà el món dels ral·lis, amb el Ral·li Costa Brava (1953) i la Volta a Catalunya (més tard Ral·li de Catalunya), que foren puntuables pel Campionat d'Europa. Altres competicions destacades a Catalunya foren la Copa Montjuïc i el Ral·li dels 1000 Km.

A partir dels anys 60, malgrat el fort creixement dels esports de motor a Catalunya, aquests sofriren una forta mancança pel que fa a infraestructures, protecció i finances. Per exemple, la primera marca catalana, SEAT, mai arribà a crear un autèntic departament de competició, malgrat petites incursions en el món dels ral·lis. El gran seguiment pels esports de motor feu que es creessin gran quantitat de clubs, penyes o escuderies, la majoria, però, mancades de pressupost per poder aspirar a organitzar competicions més enllà d'algunes de caire local. La tasca més important fou la realitzada pel RACC o per la Penya Motorista 10 per hora.

El RACC va organitzar el 1966 el I Gran Premi de Barcelona, amb curses de Fórmula 2 i Fórmula 3, que repetí el 1967 i 1968. El IV GP Barcelona del 1969 es convertí en el XV GP d'Espanya puntuable pel Campionat del Món. La prova es disputà al Circuit de Montjuïc, de la mateixa forma que els anys 1971, 1973 i 1975. Aquest darrer fou l'últim en que es celebrà la Fórmula 1 a Montjuïc, després d'un greu accident en el que moriren 5 espectadors. Ja no es tornà a disputar cap més prova de Fórmules 1, 2 i 3 a Catalunya fins als anys 90. No obstant, Montjuïc fou seu de moltes altres curses de cotxes. La fórmula 3 havia debutat al circuit el 1965 amb el Trofeu Joan Jover (1963 - 1968). Aquest mateix any fou sortida del Ral·li de les Dues Catalunyes i el 1973 s'hi disputaren els 400 quilòmetres de Barcelona. El RACC també organitzà curses com les pujades al Montseny i al Puig Major (Mallorca).

Pilots d'automobilisme destacats

Dècada del 1950

• Francesc Gòdia
• Joan Jover Sañés
• Antoni Creus
• Salvador Fàbregas

Dècada del 1960

• Àlex Soler Roig
• Josep Maria Juncadella
• Xavier Juncadella
• Jaume Piera
• Josep Maria Palomo
• Fèlix Serra
• Joan Fernàndez
• Rodolf Bay
• Jaume Juncosa

Dècada del 1970

• Antoni Zanini
• Salvador Cañellas

Dècada del 1980

• Salvador Servià
• Lluís Pérez Sala

Dècada del 1990

• Josep Bassas
• Josep Maria Bardolet
• Jordi Gené
• Fermí Vélez

Dècada del 2000

• Marc Gené i Guerrero
• Pedro Martínez de la Rosa
• Oriol Servià
• Dani Solà
• Xevi Pons
• Joan Roma Cararach
• Jaume Alguersuari

Vegeu també

• Col·lecció d'Automòbils Salvador Claret, a Sils.
• La SEAT catalana de 1907
• Revolució Industrial de Catalunya
• Història de l'economia a Catalunya
• Història del ferrocarril a Catalunya
• Història de l'electricitat a Catalunya
• Història de la telefonia a Catalunya

Enllaços externs

• Exposició permanent del transport al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
• Història de l'automobilisme a Catalunya Vídeo (53 minuts) a http://www.edu3.cat/