Història de la probabilitat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En la història de la probabilitat s'ha de tenir en compte que la probabilitat té un aspecte dual: d'una banda la probabilitat o possibilitat de les hipòtesis donades i d'altra banda el comportament del procés estocàstic com són els llançar monedes a l'aire o els daus. L'estudi del segon és històricament més antic amb Pascal i Fermat a la dècada de 1650.

La probabilitat es distingeix de l'estadística. (Vegeu Història de l'estadística). Mentre que l'estadística tracta de les dades i les seves inferències, la probabilitat estocàstica tracta dels processos aleatoris estocàstics que hi ha darrere de les dades o sortides.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Probable deriven del llatí medieval probabilis i verisimilis, derivant des de Ciceró i aplicat generalment a una opinió que sigui plausible o aprovada generalment.[1]

Orígens[modifica | modifica el codi]

Les lleis d'evidència antigues i medievals desenvolupaven graus de prova, probabilitat, presumpció i mitja prova en les incerteses dels tribunals .[2] Al Renaixement per les assegurances marítimes es van estimar els riscs intuïtius però sense una teoria de com calcular-los..[3]

Els mètodes matemàtics de la probabilitat sorgiren amb la correspondència entre Pierre de Fermat i Blaise Pascal (1654) i va ser Christiaan Huygens (1657) qui va donar un tractament matemàtic exhaustiu al tema..[4]

Sele XVIII[modifica | modifica el codi]

Jacob Bernoulli a la seva obra pòstuma Ars Conjectandi (1713) i Abraham de Moivre a The Doctrine of Chances (1718) van aprofundir en el tractament matemàtic de la probabilitat, mostrant com calcular un ampli rang de probabilitats complexes. Bernoulli provà una versió de la fonamental llei dels grans nombres.

Segle XIX[modifica | modifica el codi]

El poder dels mètodes de probabilitat per tractar la incertesa va ser mostrat per Gauss en la determinació de l'òrbita de Ceres feta amb poquesobservacions. Va fer servir la teoria dels errors amb l'assumpció de la distribució normal.

Ludwig Boltzmann i J. Willard Gibbs aplicaren la mecànica estadística en les propietats dels gasos.

Segle XX[modifica | modifica el codi]

R. A. Fisher i Jerzy Neyman connectaren, amb les hipòteis estadístiques, profundament la probabilitat i l'estadística molt aplicada actualment a experiments psicològics i biològics (en medicines i drogues). Per exemple la hipòtesi que un medicament sigui efectiu dóna lloc a una distribució de probabilitat que es podrà observar si la hipòtesi és certa.[5]


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bernstein, Peter L. Against the Gods: The Remarkable Story of Risk. New York: Wiley, 1996. ISBN 0471121045. 
  • Daston, Lorraine. Classical Probability in the Enlightenment. Princeton: Princeton University Press, 1988. ISBN 0691084971. 
  • Franklin, James. The Science of Conjecture: Evidence and Probability Before Pascal. Baltimore, MD: Johns Hopkins University Press, 2001. ISBN 0801865697. 
  • Hacking, Ian. The Emergence of Probability (2nd ed). New York: Cambridge University Press, 2006. ISBN 9780521866552. 
  • Hald, Anders. A History of Probability and Statistics and Their Applications before 1750. Hoboken, NJ: Wiley, 2003. ISBN 0471471291. 
  • Hald, Anders. A History of Mathematical Statistics from 1750 to 1930. New York: Wiley, 1998. ISBN 0471179124. 
  • Heyde, C. C.; Seneta, E. (eds). Statisticians of the Centuries. New York: Springer, 2001. ISBN 0387953299. 
  • von Plato, Jan. Creating Modern Probability: Its Mathematics, Physics and Philosophy in Historical Perspective. New York: Cambridge University Press, 1994. ISBN 9780521597357. 
  • Salsburg, David (2001). The Lady Tasting Tea: How Statistics Revolutionized Science in the Twentieth Century. ISBN 0-7167-4106-7
  • Stigler, Stephen M.. The History of Statistics: The Measurement of Uncertainty before 1900. Belknap Press/Harvard University Press, 1990. ISBN 0-674-40341-X. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. J. Franklin, The Science of Conjecture: Evidence and Probability Before Pascal, 113, 126.
  2. Franklin, The Science of Conjecture, ch. 2.
  3. Franklin, Science of Conjecture, ch. 11.
  4. Hacking, Emergence of Probability; Franklin, Science of Conjecture, ch. 12.
  5. Salsburg, The Lady Tasting Tea.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]