Història de la sociologia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La història de la sociologia recull el pensament en sociologia des de l'antiguitat fins avui dia, especialment des de la seva consideració com a disciplina d'estudi al segle XIX.

Pensament social presociològic[modifica | modifica el codi]

Abans del naixement de la sociologia ja hi havia pensament sobre com havia de ser i funcionar la societat, estava dins de la filosofia i en relació directa amb la política i l'ètica. Així, els teòrics de l'antiguitat proposaven models socials (dels quals sorgiria el concepte d'utopia), recolzant-se en paràboles i mites. També s'ocupaven de determinar el lloc de cada persona al conjunt i justificar aquesta divisió.

A la Il·lustració es va discutir sobre l'estat natural de l'home, en oposició a l'estat social; mentre que per a Jean-Jacques Rousseau aquest estat natural era positiu i dels altres venien els problemes (doctrina heretada per l'existencialisme) per a Hobbes l'ésser humà és per definició un animal en perpètua lluita i la societat limita la seva agressivitat amb lleis. Sorgeix aleshores el contracte social, pel qual cada persona se sotmet al conjunt.

El segle XIX[modifica | modifica el codi]

Auguste Comte va ser el primer a proposar la sociologia com una ciència que podia descriure amb lleis i mètode com funcionava la societat, més enllà de troballes o síntesis individuals. Émile Durkheim va seguir aquesta teoria, aplicant-la als actes socials en esferes molt diveses som la família o l'educació, que després esdevindrien subdisciplines sociològiques de ple dret.

El nucli de la sociologia del segle XIX va ser el treball i com aquest formava classes socials amb vides diferents, estava per tant molt marcada per la revolució industrial i els seus canvis (per exemple el pensament de Karl Marx). Max Weber per la seva banda va analitzar el poder que emanava d'aquests grups.

Els teòrics d'aquesta època estaven marcats pel positivisme i per l'intent d'aplicar a l'ésser humà i el seu entorn les troballes de les ciències naturals. L'enfocament, en conseqüència, era sobretot quantitatiu i empíric, amb la inducció per establir tendències socials explicatives. A finals de segle va sorgir una reacció contra aquesta visió, posant l'èmfasi en la interpretació i no en la simple acumulació de dades i evolucionant cap a paradigmes més qualitatius, com per exemple Georg Simmel.

Els segles XX i XXI[modifica | modifica el codi]

El segle XX va viure la separació de la sociologia en corrents metodològics divergents: el funcionalisme, l'interaccionisme simbòlic, el constructivisme, la teòrica crítica o la deconstrucció, entre d'altres, mentre alguns teòrics continuaven en el camí del positivisme. Aquests corrents sovint no són exclusius de la sociologia, sinó que beuen d'altres ciències, en una visió més interdisciplinària.

Com a temes, continuen explorant-se els del segle precedent però sorgeixen noves preocupacions, com els grups socials, la contracultura, la transmissió de valors i normes i configuracions socials diferents a les tradicionals. Amb l'aparició d'Internet es va prestar també atenció a les societats virtuals i com afectaven a la identitat.