Història del Camerun

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Al segle XV els portuguesos que van explorar la costa occidental d'Àfrica van denominar "Camaron" a la zona costanera d'aquest país per l'abundància de gambetes.

De la història del Camerun se sap que entre els primers habitants del territori de l'actual Camerun es trobaven els fundadors de la civilització Sao, que va florir a les riberes del Llac Txad, així com els pigmeus baka, caçadors-recol·lectors que encara avui habiten a les plurisives de la zona sudoriental del país. Malgrat les relacions existents entre els diferents pobles, mai va haver-hi una estructura estatal abans de l'arribada dels colonitzadors europeus el segle XV, i així va continuar fins a mitjan segle XIX, quan missioners cristians van introduir la cultura i forma de vida europea.

El 1884, Alemanya va començar a establir factories i va implantar el règim colonial en aquest territori, però després de la Primera Guerra Mundial va ser dividit en dos mandats, un corresponent a França (el de major extensió) i altre a la Gran Bretanya. El Camerun francès va accedir a l'autonomia interna el 1959 i l'any següent va proclamar la seva total independència com a República. El 1961, el sud del Camerun britànic va decidir unir-se a la República del Camerun, mentre que el nord va preferir adherir-se a Nigèria.

Primers temps[modifica | modifica el codi]

El 1472, l'expedicionari portuguès Fernando Poo navega fins a la costa de l'actual Camerun i remunta aigües amunt pel riu Wouri. Els portuguesos bategen aquest riu com Riu dos Camarōés (literalment, riu de les gambetes). En l'actualitat, el nom Camarōés és el nom amb el què es coneix a aquest país en idioma portuguès. El nom va ser corromput pels comerciants d'altres països europeus (principalment dels Països Baixos, França i Anglaterra) i va passar a les formes "Cameroon" o "Cameroun", d'on va passar al català com a Camerun.

Evolució de la colònia del Camerun fins a la formació de l'estat actual, el 1961.

Durant el segle XX, els guerrers fulanih van fundar al sud l'Emirat Adamhawa, i altres pobles del nord i del nord-oest van establir poderoses organitzacions regides per caps o reis (els denominats fon).

Colonització[modifica | modifica el codi]

El 1884 Alemanya va començar a erigir fàbriques i va implantar el règim colonial en aquest territori. El 1884, el Camerun es va convertir en una colònia alemanya (Kamerun). Després de la derrota de l'Imperi Alemany a la Primera Guerra Mundial, el seu territori es va dividir entre França i el Regne Unit, com a mandat de la Societat de Nacions.

El partit polític Unió dels Pobles del Camerun propugnava la independència, però va ser declarat fora de la llei durant la dècada de 1950. Va fer la guerra a les forces militars franceses i cameruneses fins al 1971.

Independència[modifica | modifica el codi]

El 1961 la part sud del Camerun britànic va decidir unir-se a la República del Camerun, mentre que el nord va preferir adherir-se a Nigèria. El 1960, el Camerun francès es va declarar independent amb el nom de República del Camerun, amb Ajmadou Ahidjo com a president.

El 1972 el país va canviar de nom, passant a anomenar-se República Unida del Camerun. Des de 1984 el seu nom oficial és, de nou, República del Camerun.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Bullock, A. L. C. (1939). Germany's Colonial Demands, Oxford University Press.
  • DeLancey, Mark W., i DeLancey, Mark Dike (2000): Historical Dictionary of the Republic of Cameroon (3rd ed.). The Scarecrow Press.
  • Schnee, Heinrich (1926). German Colonization, Past and Future: The Truth about the German Colonies. George Allen & Unwin.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Història del Camerun Modifica l'enllaç a Wikidata