Història del Perú

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Perú antic[modifica | modifica el codi]

Machu Picchu és un dels exemples més coneguts d'arquitectura inca.

Les restes arqueològiques més antigues atribuïdes a la presència humana al Perú corresponen al XII mil·lenni adC, molt temps després que els primers humans, recol·lectors i caçadors procedents d'Àsia, creuessin l'Estret de Bering. Aquesta data es basa en les restes de Paccaicasa, en la cova de Piquimachay (Regió d'Ayacucho). S'han trobat vestigis de l'origen de l'agricultura americana a la Cova del Guitarrero a Yungay, Ancash de fa 12.600 anys (10.600 adC), de poblacions en La Llibertat de dotze mil anys i en Tacna de fa onze mil anys. Cap al final de l'última glaciació aquests primers pobladors van començar el lent procés de domesticació de la biota local (vegeu: Revolució Neolítica) i conseqüentment a reunir-se en tribus i llogarets per a formar eventualment ayllus.

A mitjan III mil·lenni adC es van instaurar les primeres ciutats-estat de règim teocràtoc. La civilització de Caral, la més antiga del continent americà, va ser coetània d'unes altres com les de Xina, Egipte, Índia i Mesopotàmia; havent-se convertit ja en aquella època en una ciutat estat, envoltada per altres civilitzacions emmarcades encara en el que es denomina "societat de llogarets". Així, es tracta d'una de les zones geogràfiques que poden considerar-se com bressol de la civilització del món per la seva antiguitat (c. 5.000 anys). A la fi d'aquest període la Chavín va prevaler sobre les altres, fins que va decaure la seva influència i es va incentivar el desenvolupament d'Estats més amplis en la base de noves cultures locals com Mochica, Lima, Neixi, Wari i Tiwanaku.

La cultura Wari va desenvolupar el model clàssic de l'Estat andí amb el sorgiment de les ciutats de cort imperial, model que es va expandir pel nord cap al segle VIII. Aquesta cultura juntament amb la Tiwanenca van aconseguir superposar-se a les altres fins a fins del segle IX. a partir de llavors, s'erigeixen nous estats imperials d'abast regional al llarg dels Andes (com Chimú) amb el desenvolupament d'Estats amb major territorialitat. D'entre aquests pobles senyorials destaca el dels inques, el qual cap al segle XV va annexar tots els pobles andins entre els rius Maule i Ancasmayo, arribant a una àrea propera als 3 milions de km², avui situada en els territoris de Colòmbia, Equador, Perú, Bolívia, Argentina i Xile, conformant el que avui es coneix com l'Imperi Inca. El seu capital va ser Cusco, situada en la serra peruana. A més del seu poder militar, van destacar en arquitectura, construint magnífiques estructures com la ciutatde Machu Picchu.

Època virregnal[modifica | modifica el codi]

Mapa del Perú. Ioannem Ianssonium (1647).

A mitjans del segle XVI, les tropes encapçalades per Francisco Pizarro, amb el suport d'alguns pobles governats pels inques, van conquerir aquest imperi per Espanya. El 1542 es va establir el Virregnat del Perú, que en un inici va abastar un territori des del que avui és Panamà fins a l'extrem sud del continent. L'imperi espanyol va significar per al Perú una profunda transformació social i econòmica. Es va implantar un sistema mercantilista, sostingut per la mineria de plata, el monopoli comercial i l'explotació de la mà d'obra indígena sota una forma de mita.

A partir de fins del segle XVI i inicis del XVII, el poder virregnal es va veure lentament soscavat pel contraban comercial i la insurrecció separatista, primerament indígena (com la de Túpac Amaru II) i posteriorment també criolla. No obstant això, en els últims anys aquestes van ser fortament reprimides, pel que cap va assolir el seu objectiu final.

Independència[modifica | modifica el codi]

José de San Martín va proclamar la Independència del Perú el 28 de juliol de 1821.

El 28 de juliol de 1821, el moviment independentista dirigit pel general argentí José de San Martín, provinent de Xile, va declarar la independència i va instaurar un nou estat: la República del Perú el nom de la qual ho consigna tàcitament l'Acta d'Independència d'aquest país. No obstant això, el 1824 el general veneçolà Simón Bolívar va assolir expulsar definitivament les tropes realistes establertes en la serra sud després de les batalles de Junín i Ayacucho, el 6 d'agost i 9 de desembre de 1824 respectivament.

Els primers anys d'independència es van desenvolupar entre lluites cabdillesques organitzades pels militars per a arribar a la Presidència de la República. En aquest context, entre 1836 i 1839, es va conformar la Confederació Peruano-Boliviana, dissolta després de la derrota de Yungay contra l'Exèrcit Unit Restaurador.

Les pugnes entre cabdills van continuar fins al primer govern constitucional del mariscal Ramón Castilla, qui va poder reestructurar i ordenar l'Estat gràcies a la bonança econòmica generada per l'exportació del guano de les illes del litoral. En 1865, es va produir un enfrontament amb Espanya per l'ocupació de les Illes Chincha, per a pressionar al govern peruà, el que aquest govern va interpretar com un acte de guerra. Tant Xile com Equador, van decidir donar suport a Perú per a la seva defensa, i mentre l'esquadra espanyola va bloquejar els ports de El Callao i Valparaíso, la flota aliada es va apostar en l'illa de Chiloé, al sud de Xile. En tant la corbeta xilena Esmeralda va capturar la goleta ovadonga a la batalla de Papudo i l'esquadra aliada va rebutjar l'atac hispà al combat naval d'Abtao, amb la qual cosa l'Armada espanyola bombardeja el port de Valparaíso que no disposava de defenses, destruint més de la meitat de la flota mercant Xilena. Posteriorment es va atacar El Callao, però els seus grans forts i la seva fèrria defensa van posar en greus angúnies a la flota espanyola, que hagué de retirar-se i deixar les aigües sud-americanes.

Guerra amb Xile[modifica | modifica el codi]

Batalla d'Arica, Oli de Juan Lepiani.

El 1879, Xile va declarar la guerra al Perú, que va intervenir en un problema d'impostos entre Bolívia i Xile a raó d'un Tractat Secret de Mútua Defensa. Aquesta declaració de guerra, va esdevenir en el que avui es coneix com Guerra del Pacífic i que es va desenvolupar entre 1879 i 1883. La Guerra del Pacífic es va desenvolupar en diverses etapes, corresponent la primera a la campanya naval i que culmina el 8 d'octubre d'aquest any amb el combat naval d'Angamos, on es va immolar l'almirall Miguel Grau Seminari, heroi màxim de la Marina de Guerra del Perú.

Després de vèncer a l'esquadra peruana, Xile dóna inici a la campanya terrestre de la guerra. Aquesta va començar amb el desembarcament de Pisagua i es va desenvolupar durant quatre llargs anys, fins que s'esdevé la batalla de Huamachuco, després d'això el president Miguel Iglesias va signar el Tractat d'Ancón que va posar fi a les hostilitats, a pesar de la resistència a la Serra peruana comandada per Andrés Avelino Càceres, el denominat Bruixot dels Andes. Una de les batalles més recordades és la Batalla d'Arica.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Història del Perú