Història del bàsquet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La història del bàsquet explica la història d'aquest esport d'equip. Encara que l'esport va ser inventat per James Naismith, alguns historiadors creuen que el joc ja era practicat per tribus maies. Algunes investigacions han determinat que fa 1500 anys es van construir camps de "tlachtli", el possible antecessor del basquetbol.

La pista de Chichén Itzá, de 166 per 68 metres.
Ruïnes d'una pista de tlachtli a Monte Albán, Mèxic.

Orígens: Joc de pilota mesoamericà[modifica | modifica el codi]

Article principal: Joc de pilota mesoamericà

El joc de pilota mesoamericà ("tlachtli" en nàhuatl; "pok-a-pok" en maia i "taladzi" en zapoteca[1]) es possiblement l'origen del bàsquet. Es jugava en un pati en forma de "l" que tenia a ambdós costats parets amb grades,[2] amb una cistella al centre, que era un anell de fusta o de pedra col·locat verticalment. L'objectiu del joc consistia a passar la pilota, de goma i làtex, que extreien d'arbres[3] per l'anella.[4] La pilota feia 12 centímetres de diàmetre.

El primer estadi de bàsquet: Springfield College.[5]

El nombre de jugadors per equip variava: segons uns gravats trobats, es jugava amb dos, quatre o sis integrants.[3]

Els perdedors eren decapitats, i un dels camps més ben conservats està situat a Chichén Itzá.

En uns quants llocs el joc continua sent jugat pels habitants amerindis locals.

1891: Invenció del bàsquet per James Naismith[modifica | modifica el codi]

A principis del desembre de 1891, se li encarregà a James Naismith,[6] un professor d'educació física i instructor a YMCA Training School[7] (actualment, Springfield College) a Springfield, Massachusetts (Estats Units), que inventés un esport que es jugués a una pista coberta, ja que els hiverns a aquella zona dificultaven qualsevol activitat a l'exterior. Després que rebutgessin altres idees, va escriure les regles del basquetbol.

El primer partit oficial va ser jugat al YMCA gymnasium davant de 200 espectadors el 20 de gener de 1892 amb nou jugadors per a cada equip. El resultat fou 1 a 0.

El bàsquet femení va inventar-se el 1892 a Smith College quan Senda Berenson, va adaptar les regles de Naismith. Fascinada pel nou esport, va organitzar el primer partit de bàsquet el 21 de març de 1893. Les seves regles van ser publicades per primer cop el 1899.

El primer partit entre universitats fou el 1895 entre Yale i Pennsilvània. El primer partit considerat professional es jugà a Trento (Nova York) el 1893. El 1898 es crea la primera lliga professional.

Segons Nasimith, les 13 regles principals eren:

Les 13 regles del basquetbol de Naismith:[8]
  1. La pilota pot ser tirada en qualsevol direcció amb una o les dues mans.
  2. La pilota pot ser colpejada en qualsevol direcció amb una o les dues mans, però mai amb el puny.
  3. Un jugador no pot córrer amb la pilota. L'ha de llançar des del lloc on l'agafa.
  4. La pilota ha de ser subjectada amb o entre les mans. Els braços o el cos no poden usar-se per a subjectar-la.
  5. No es pot empentar l'oponent, agafar-lo o colpejar-lo. La primera infracció serà castigada amb una falta, la segona el desqualificarà fins que encerti un tir o si hi ha una intenció de lesionar, es desqualificarà fins a la resta del partit.
  6. Es considerarà falta colpejar la pilota amb al puny, les violacions de les regles 3 i 5, i el descrit a la regla 5.
  7. Si un equip fa tres faltes consecutives, es contarà un punt per a l'equip contrari.
  8. Els punts s'aconseguiran quan la pilota es llenci i caigui dins de la cistella i s'hi quedi. Si es queda al límit i un contrari mou la cistella, contarà com a punt.
  9. Quan la pilota surti fora de banda, serà llançada a dins del camp i jugat per la primera persona en tocar-la. En cas de dubte, l'àrbitre tirarà la pilota en línia recta cap al camp. La persona que saca té cinc segons per a fer-ho.
  10. L'àrbitre auxiliar sancionarà als jugadors i anotarà les faltes i avisarà a l'àrbitre principal quan algun equip cometi cinc faltes consecutives. També podrà desqualificar jugadors, d'acord amb la regla 5.
  11. L'àrbitre principal decidirà quan s'aconsegueix un punt i portarà el marcador.
  12. El temps serà de dues meitats de 15 minuts amb un descans entre les dues parts.
  13. L'equip que aconsegueixi més punts guanya.


Anys 20-30: Inicis del bàsquet a Catalunya[modifica | modifica el codi]

El basquetbol es practicà per primer cop a Catalunya el 1913 a l'escola Vallparadís de Terrassa, fomentat per Alexandre Galí i Artur Martorell. Després de la Primera Guerra Mundial el belga Emile Tiberghien incorpora el basquetbol al seu gimnàs del carrer Aragó de Barcelona. Malgrat aquestes primeres manifestacions basquetbolístiques a casa nostra, s'accepta comunament que el basquetbol fou introduït a Catalunya el 1922 pel pare Eusebi Millan en formar els primers equips infantils al col·legi de les Escoles Pies de Sant Anton de Barcelona.

Aquell 1922 neix el primer club de Catalunya, el Laietà Basket-Ball Club (actualment Club Esportiu Laietà), a partir de la Secció Esportiva de la Congregació Major de Nostra Senyora de les Escoles Pies de Sant Anton, de Barcelona. Aquell mateix any també es funden la Société Sportive Patrie, per la colònia francesa de Barcelona, el CE Europa, BBC Barcelona, American Stars, Catalunya BBC i La France. En aquells primers temps, el bàsquet es va desenvolupar principalment a través dels centres pedagògics i de les associacions de caràcter popular i catòliques. El primer partit es jugà al camp de l'Europa el 8 de desembre de 1922, amb les cistelles damunt les porteries i amb el resultat d'Europa 8-Laietà 2.[9]

El 15 d'abril de 1923 s'inicia el primer Campionat de Catalunya de bàsquet, que amb excepció del període de la Guerra Civil, tindrà continuïtat fins a l'any 1957.[10] Serà sense cap mena de dubte la competició més important disputada a Espanya abans del naixement de la Lliga espanyola.

El pictograma olímpic del basquetbol.

1936: Esport olímpic[modifica | modifica el codi]

El basquetbol fou un esport d'exhibició als Jocs Olímpics d'estiu 1928 i 1932,[11] mentre que als Jocs Olímpics d'estiu 1936 (Berlín, Alemanya Alemanya) es convertí en esport olímpic. James Naismith va tenir l'oportunitat de veure com l'esport que ell havia inventat es convertia en esport olímpic, quan Adolf Hitler l'acompanyà al Balcó d'Honor.[12] El bàsquet femení va convertir-se en esport olímpic els Jocs Olímpics d'estiu del 1976, a Mont-real (Canadà Canadà).[12]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]