Història del consum d'alcohol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una ampolla de sake feta als Estats Units.
Consum d’alcohol pur per càpita al món (15+) litres[1]

La història del consum d'alcohol en begudes alcohòliques abasta moltes cultures del món.

Les restes arqueològiques permeten afirmar que com a mínim des de 10.000 aC ja existien begudes alcohòliques per fermentació intencionada. Fins i tot s'ha suggerit que la cervesa de cereals és més antiga que el pa. [2]

Babilònia[modifica | modifica el codi]

La cervesa era la beguda principal a Babilònia, i ja el 2700 aC adoraven una deessa del vi. Els babilonis utilitzaven regularment la cervesa i el vi com ofrenes als seus déus. Al voltant de 1750 aC el famós Codi de Hammurabi prestava atenció a l'alcohol. Tanmateix ni l'embriaguesa, ni per tant cap càstig contra ella, es mencionava però sembla que els babilonis eren crítics contra l'embriaguesa.

Egipte[modifica | modifica el codi]

Les proves pictogràfiques del cultiu de la vinya apareixen ja al 4000 aC. Els egipcis feien fermentar dàtils per obtenir una beguda alcohòlica. El déu Osiris, que es creia que havia inventat la cervesa, no era un déu local sinó que era venerat a tot el país. La cervesa s'elaborava de forma casolana, n'hi havia de 17 tipus, i era de consum habitual. No consideraven l'embriaguesa un problema però sí la freqüentació de les tavernes on es bevia massa i hi havia prostitució.

Xina[modifica | modifica el codi]

L'evidència més antiga de beguda alcohòlica a la Xina és en gerres de “vi” d’arròs, mel i fruites de 5.000 aC[3]

Des del paleolític a la Xina es van fer servir gran varietat de begudes alcohòliques. L'alcohol en xinès es diu “jiǔ” i era considerat una substància espiritual amb gran importància en la vida religiosa. Els xinesos antics ja havien gravat el consum de begudes alcohòliques amb impostos

Índia[modifica | modifica el codi]

A la civilització de la vall de l'Indus les begudes alcohòliques aparegueren al calcolític ( 3000 aC - 2000 aC) Sura era el nom d’una beguda alcohòlica feta d’arròs, blat, sucre de canya, raïm i altres fruits popular entre els guerrers Kshatriya i els camperols.[4]

Grècia[modifica | modifica el codi]

Capa 2000 aC va arribar l’art de fer vi a la península grega fins aleshores la beguda més popular era l'hidromel, obtingut de fermentar mel i aigua. Cap a 1700 aC, el vi era la beguda més comuna i durant mil anys va ser incorporat als rituals religiosos, símbol d’hospitalitat i medicinal a més de servir-se en els àpats. Es bevia de moltes maneres: calent i fred, pur o barrejat amb aigua amb espècies o sense.

Els grecs no s’emborratxaven gaire però els macedonis com Alexandre Magne eren coneguts per anar gairebé sempre embriagats. En ocasió dels simposis la intenció era la d’acabar emborratxant-se.

En temps de Xenofont (431-351 aC) i Plató (429-347 aC) ells recomanaven la moderació en beure i criticaven l'embriaguesa que ja sembla doncs que era un problema. Hipòcrates ( 460-370 aC) va identificar nombroses propietats medicinals en el vi. Més tard Aristòtil (384-322 aC) i Zenó de Citium (336-264 aC) van ser crítics amb l'embriaguesa

Roma[modifica | modifica el codi]

Expansió de l'Imperi romà

Els romans van estendre i millorar el conreu de la vinya i feren del vi objecte d'un gran comerç fins i tot en zones que no estaven encara sota l'Imperi romà. Van democratitzar el consum del vi fent-lo assequible des de l'esclau al patrici.

Amèrica precolombina[modifica | modifica el codi]

La majoria dels pobles indígenes d'Amèrica del nord no coneixien les begudes alcohòliques fins que van arribar els colonitzadors. Només els pobles indígenes del sud-oest de l'actual Estats Units i Mèxic consumien alcohol. L’estereotip de l’indi borratxo il·lustra com van patir els efectes de l’alcohol.[5]

A Amèrica Central i del sud nombrosos pobles indígenes utilitzaven begudes alcohòliques fermentades obtingudes sovint de plantes crasses locals per exemple des d'un cactus com el saguaro a pites del gènere Agave. Algunes d’aquestes begudes encara es produeixen: pulque, chicha etc.

Àfrica subsahariana[modifica | modifica el codi]

S’han obtingut tradicionalment begudes alcohòliques amb la fermentació de sorgo, mill, i en temps moderns de panís o cassava.

Període medieval[modifica | modifica el codi]

Esquema d’alambí

Sembla que els alquimistes grecs ja coneixien el sistema de destil·lació d'alcohol.[6] El sistema es va perdre fins que al segle XII l‘escola de Salerno el recuperà[6][7]

Els licors s’anomenaven “aigua de vida” i aquest terme és l'origen del noms gaèlics whisky, francesos eaux-de-vie i possiblement del vodka. També l'escandinau akvavit prové del llatí aqua vitae.

Era moderna[modifica | modifica el codi]

De 1500 a 1800 tant la religió protestant i catòlica predicaven que l'alcohol era un regal de Déu i que havia de ser pres amb moderació, veient l'embriaguesa com un pecat.

El consum d'alcohol en aquesta època era molt alt, per exemple a Valladolid 100 litres per persona i any, els pagesos polonesos consumien tres litres de cervesa pe persona i dia, a Suècia el consum de cervesa era 40 vegades més gran de l'actual. Tanmateix sembla que la cervesa d'aquella època era molt fluixa amb només un 1% d’alcohol en comptes dels 3-7% de les actuals. Beure cervesa en aquella època era més segur sanitàriament que beure aigua corrent que sovint estava contaminada.

A Irlanda (1405) i Escòcia ja hi ha documentades destil·leries de Whisky des del segle XV.

La ginebra obtinguda utilitzant els fruits del ginebre va ser molt popular al segle XVIII al Regne Unit coincidint en la seva ocupació de Menorca. Però en el mateix segle va entrar en declivi coincidint amb la producció de cerveses de preu baix i menys gravades per impostos.

Al segle XIX l’embriaguesa va passar a ser molt mal vista coincidint amb la Revolució industrial i la necessitat de treballadors ben sobris.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Global Status Report on Alcohol 2004
  2. Hanson, David J. Preventing Alcohol Abuse: Alcohol, Culture, and Control. Greenwood Publishing Group, 1995. ISBN 9780275949266. 
  3. McGovern, Patrick E. Ancient Wine: The Search for the Origins of Viniculture. Princeton: Princeton University Press, 2003, p. 314. ISBN 0691070806. 
  4. Alcohol and Pleasure: A Health Perspective By Stanton Peele, Marcus Grant. Page number 102. Contributor Stanton Peele, Ph. D., J.D. Published 1999. Psychology Press. Self/Help. 419 pages. ISBN 1583910158
  5. [enllaç sense format] http://www.answers.com/topic/indians-and-alcohol
  6. 6,0 6,1 Forbes, Robert James. A short history of the art of distillation: from the beginnings up to the death of Cellier Blumenthal. BRILL, 1970. ISBN 9789004006171 [Consulta: 30 juny 2014]. 
  7. Sarton, George. Introduction to the history of science. R. E. Krieger Pub. Co., 1975, p. 145. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Bert L. Vallee, "Alcohol in the Western World", Scientific American June 1998
  • Jack S. Blocker et al. (eds.): Alcohol and Temperance in History. An International Encyclopedia, Santa Barbara 2003 (esp. on the period after 1800, which is not mentioned in this article).
  • Thomas Hengartner / Christoph M. Merki (eds.): Genussmittel, Frankfort 2001 (esp. the article on alcohol by Hasso Spode).